Fill de Ferran Cuito i Canals i net d’Amadeu Hurtado i Miró, s’exilià amb la seva família l’any 1939 i visqué a Perpinyà i a París, on estudià dret i economia a la Sorbona, i posteriorment visqué i treballà als Estats Units i a Madrid. De molt jove (1953) ingressà al Moviment Socialista de Catalunya de Josep Pallach i Carolà. L’any 1976 tornà a Barcelona, i els anys de la Transició estigué vinculat al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya de Pallach. Posteriorment s’aproximà a Esquerra Republicana de Catalunya. Com a escriptor, ha publicat els volums de narracions El jardí sense temps (2004) i Contes d’un carrer estret (2004) i l’autobiografia Memòries d’un somni (2011). Per la seva amistat amb Eugeni Xammar, ha tingut un paper destacat en la recuperació de la figura i l’obra d’aquest periodista del qual, juntament amb el crític Xavier Pla, ha publicat Cartes d’un polemista (1907-1973) (2019). Col·labora a la premsa diària. L’any 2018 rebé la Creu de Sant Jordi.