Resultats de la cerca

Advocat, fou cofundador de les JONS i membre del Consejo Nacional de Falange Española y de las JONS Ministre del treball 1941-57, creà les universitats laborals i el Seguro Obligatorio de Enfermedad Personalitat destacada de la ultradreta espanyola, fou president, en 1974-95, de la Confederación Nacional de Ex-Combatientes i defensà la continuïtat del franquisme pur El 1975 publicà Reflexiones sobre España

Sisè comte de Benavente Fou amic personal de l’emperador Carles V, amb el qual participà en la conquesta de Tunis 1535, i lluità a gairebé totes les campanyes europees de l’emperador Fou padrí i tutor de Felip II de Castella, que el nomenà lloctinent de València 1566-72

Fill d’un argenter de Perpinyà, Josep Riera, i de Teresa Espinós, fou conseller tercer de Barcelona 1703-04 Violà el secret del Consell per reclamar unes quantitats que aquest li devia, fet pel qual fou destituït El lloctinent Fernández de Velasco intervingué a favor seu i obligà, inconstitucionalment, el Consell a readmetre'l, fet que contribuí a fer impopular el govern filipista El 1705, quan el rei arxiduc Carles III s’apoderà de Barcelona, Honorat de Pallejà fugí amb Fernández de Velasco i el poble l’executà en efígie Tornà a Barcelona amb la victòria de Felip V…

Poc estructurat i sense força davant la Lliga Catalana, acabà ingressant pel novembre del 1934 en l’Acció Popular Catalana Hom l’ha confós amb la delegació al Principat, encapçalada per José Gómez Monche, del Partido Agrario Español de Martínez de Velasco

Bé que en alguns casos especialment a Mèxic i entorn de la figura d’Emiliano Zapata l’han seguida aquells moviments que propugnen una profunda reforma agrària, la major part dels partits europeus que s’han ajuntat a la denominació d’agraris acostumen d’ésser representants dels interessos dels grans i mitjans propietaris d’orientació conservadora, com en el cas de l’anomenat grup agrari durant la Segona República Espanyola, dirigit per Martínez de Velasco i integrat més o menys formalment en l’esfera d’acció de la CEDA

Fundador del partit Frente Democrático Nacional 1942 i del Partido de Acción Popular 1956 Elegit president 1963, formà un govern de coalició amb la democràcia cristiana i amb un programa molt moderat Hagué d’enfrontar-se a un període de fortes tensions socials, especialment amb l’aparició de guerrilles i aixecaments camperols El 1968 fou derrocat pel cop militar del general Velasco Alvarado i marxà a l’exili fins el 1976 Establerta de nou la democràcia, fou elegit president, però el seu mandat 1980-85 es veié erosionat per la crisi econòmica i el desenvolupament de la guerrilla…

Ciutadà honrat de Barcelona Conegut amb el nom de Josep Mas de Roda , lluità en la darrera guerra contra Lluís XIV, a la Garrotxa El 1695 li fou concedit el privilegi de cavaller del Principat Juntament amb JPuig de Perafita, Bac de Roda i Carles Regàs, preparà la insurrecció austriacista del 1704 Confinat a Lleida pel virrei filipista Fernández de Velasco, es posà al servei del rei arxiduc Carles III així que aquest arribà davant de Barcelona 1705 Rebé el privilegi de noble a les corts de Barcelona 1706 i defensà la ciutat durant el setge del 1706 Participà en operacions bèlliques posteriors…

Fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, també conegut per Pau de Dalmases i Ros, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat 1685 el privilegi de cavaller Es doctorà en arts i filosofia el 1688 El 1689 comprà la baronia de Pierola El 1692 Carles II li concedí igualment el privilegi de cavaller Féu un viatge per Castella i França, que aprofità per a posar-se en contacte amb els erudits de l’època a la biblioteca de l’arquebisbe de Rouen descobrí la segona part de la crònica de Pujades Reuní una notable biblioteca a la seva casa del carrer de Montcada des del…

A partir del Congrés Antiimperialista Mundial reunit a Brusselles 1927, Haya de la Torre transformà el moviment en un partit d’organització monolítica sota el seu control Hom intentà que fos un partit d’abast continental, i algunes seccions funcionaren a Cuba, el Perú, Mèxic, Costa Rica i l’Argentina, però en realitat eren animades per exiliats polítics peruans, cosa que, en definitiva, i a partir del 1931, feu que el partit fos exclusivament peruà Les eleccions d’aquell any al Perú donaren la victòria a l’APRA, però foren escamotejades per Sánchez Cerro El 1945, l’APRA aconseguí tres…