Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Daniel Arap Moi

Daniel Arap Moi
Política
Polític kenyà.
Pertanyent a la tribu kalenjin, exercí com a mestre del 1946 al 1955, any que fou elegit membre de l’assemblea legislativa de la seva província S’oposà a Jomo Kenyatta i creà la Unió Africana Democràtica de Kenya KADU, que defensava les tribus minoritàries de l’hegemonia dels kikuius i dels luos, representats en la Unió Africana Nacional de Kenya KANU Successivament elegit en el parlament autònom de l’administració colonial, amb la independència de Kenya 1963 i l’absorció del KADU pel KANU, es convertí en el collaborador més estret del president Kenyatta ministre de l’Interior…
Juan María Bandrés Molet
Política
Polític basc.
Llicenciat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella 1952, el 1954 començà a exercir l’advocacia a la seva ciutat natal fins l’any 1994 Des de mitjan anys seixanta defensà nacionalistes bascos encausats, alguns dels quals militants d’ ETA , especialment al procés de Burgos El 1977, arran de l’assassinat de l’industrial Javier de Ybarra, trenca les relacions amb ETA, tot i que el 1981 participà en el programa de reinserció de presos impulsat pel Govern de la UCD El 1977 fou cofundador d’ Euskadiko Ezkerra , formació de la qual fou l’únic president A les Corts espanyoles, fou…
Fèlix Martí i Ambel
Política
Activista cívic.
Llicenciat en filosofia 1965, s’inicià professionalment com a professor d’aquesta matèria a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona 1968-70, d’on posteriorment fou director del Laboratori de Sociologia S’introduí de molt jove en l’escoltisme i el moviment estudiantil, i fou successivament comissari de Minyons Escoltes 1960-63 i director de la Residència Universitària Sant Antoni de Barcelona 1963-68 Actiu en l’antifranquisme cristià i catalanista, el 1971 fou empresonat i processat pel Tribunal de Orden Público, acusat de propaganda clandestina, condemna de la qual no fou amnistiat…
Helmut Kohl

Helmut Kohl
© Bundesarchiv / Engelbert Reineke
Política
Polític alemany.
De molt jove s’involucrà en política i fou cofundador de la Christlich-Demokratische Union CDU de Renània-Palatinat 1947, que més tard presidí 1966-1974 Inicià estudis de dret 1950, que canvià pels d’història i ciències polítiques a la Universitat de Heidelberg, on es doctorà l’any 1958 Fou diputat des del 1959 al Parlament del land 1969-76 de Renània-Palatinat, el govern del qual presidí del 1969 al 1976 President de la CDU 1973-98, el 1976 fou elegit per primer cop diputat al Bundestag Després de la moció de censura que feu caure el govern socialista d’ Helmut Schmidt , el 1982…
Jacques Chirac

Jacques Chirac
© European Council/Justus Lipsius
Política
Polític francès.
Membre de l’oficina privada de Georges Pompidou 1962-65, fou secretari d’estat d’Economia i Finances 1968-71, ministre de Relacions amb el Parlament 1971-72, ministre d’Agricultura 1972-74, ministre de l’Interior 1974 i secretari general de la UDR 1974-75 El 1974 esdevingué primer ministre, però, en desacord amb el president Valéry Giscard d’Estaing , dimití 1976 i refundà el gaullisme amb el Rassemblement pour la République , que presidí 1976-94 Alcalde de París 1977-86 i 1989-95 i membre del Parlament Europeu 1979, fou vençut en les eleccions presidencials del 1981 Després de la victòria…
ultradreta
Política
Sector polític de dreta més autoritària, sovint caracteritzat per la utilització de mètodes violents i al marge de la legalitat.
El feixisme i el nazisme , així com determinats règims corporatius com el franquisme i l’Estado Novo de António de Oliveira Salazar hi són habitualment associats, i els límits amb aquests moviments, imprecisos Són també trets freqüents de la ultradreta el tradicionalisme , el racisme especialment l' antisemitisme i el nacionalisme Antiliberal i antisocialista, té en la reacció legitimista a la Revolució Francesa de Maistre , Bonald els antecedents més allunyats i, al principi del segle XX, Ch Maurras i l’ Action Française n’esdevingueren conspicus representants Als Estats Units, d’altra…
franquisme

Francisco Franco amb membres de l'Església Catòlica i de la Falange (1938)
Història
Política
Règim polític dictatorial implantat a l’Estat espanyol entre el 1939 i el 1975 com a resultat de la Guerra Civil de 1936-39 en el qual el general Francisco Franco Bahamonde detingué el poder hegemònic.
Inicialment el franquisme fou un sistema de poder d’excepció de l’oligarquia agrària, financera i industrial, emparentat amb les causes i objectius del feixisme, però amb profundes arrels en el tradicionalisme catòlic i conservador hispànic Dotà l’estat d’una administració totalitària basada en l’existència d’una ideologia oficial —el nacionalsindicalisme—, d’un partit únic —FET y de las JONS Falange Española— i d’un cap que concentrà tots els poders de l’estat Mantingué el control dels mitjans de comunicació, una forta intervenció en la producció i el treball i forçà la desaparició política…
comunisme
Política
Organització social en què els béns són tinguts en comú.
Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…
socialisme
socialisme Congrés del Partido Socialista Obrero Español, a Madrid (1976)
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència…