Resultats de la cerca

Enginyer químic de professió, fou corresponsal durant la Segona Guerra Mundial És autor d’obres de teatre, contes i novelles Entre les seves obres destaquen Vsjo tečot ‘Tot passa’, acabada el 1964, publicada el 1970, Za pravoje delo ‘Per una causa justa’, 1952 i Ziz'i sud’ba ‘Vida i destí’, acabada el 1960, publicada el 1983 a Suïsa i el 1988 a l’URSS Tot passa és una novella escrita en forma d’assaig, i el díptic que formen les novelles Per una causa justa i Vida i destí representa una continuació de la tradició realista russa del segle XIX, una epopeia en l’esperit…

Treballà en la resistència polonesa contra l’ocupació alemanya Acabada l’ocupació de la Polònia de l’Est, fou nomenat president del Comitè d’Alliberament de Lublin Fou president de la república 1947-52 i el 1954 passà a primer secretari del comitè central del partit obrer unificat polonès

Ministre de Finances 1930, 1938-40, de Colònies 1831-32 i de Justícia 1932 Primer ministre 1940, fou detingut pel govern de Vichy i deportat pels alemanys 1942-45 Acabada la guerra, ocupà novament la cartera de Finances 1948 i la vicepresidència en el govern Laniel 1953-54 Féu costat a De Gaulle 1958 i participà en la redacció de la Constitució de la V República

Fou diputada a corts 1931-36 i directora general de presons, càrrec des del qual dugué a terme moltes reformes Acabada la guerra civil, s’exilià a França les vicissituds que hi visqué durant la Segona Guerra Mundial resten reflectides al seu llibre Quatre ans à Paris 1947 Residí a Mèxic 1945-50 i més tard treballà a l’ONU 1950-52 i dirigí la revista Ibérica a Nova York

Estudiant d’enginyeria a Barcelona, formà part del grup de La Federación i fou professor de matemàtiques i ciències aplicades de l’Ateneu Català de la Classe Obrera Participà en el congrés obrer del juny del 1870 i, apoliticista, fou un dels redactors del dictamen sobre organització social de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Acabada la carrera, anà a Cadis i intervingué en la Insurrecció cantonalista del juliol del 1873 Posteriorment s’allunyà de la vida militant

Fou catedràtic de dret a Valladolid, i a Saragossa publicà el periòdic carlí “La Cruzada” 1867-69 diputat a les corts del 1871, passà al camp carlí i fou nomenat corregidor de Biscaia i rector de la Universitat d’Oñati 1872 Refugiat a França acabada la guerra, tornà uns quants anys més tard i fou catedràtic a Oviedo i a Madrid, i, a partir del 1899, delegat del pretendent Carles VII a la península Ibèrica i cap de la minoria carlina de les corts

Segon marquès de Valero i primer duc d’Arión 1725 Fill segon del novè duc de Béjar Fou virrei de Sardenya 1704-06 al servei de Felip V, a favor del qual lluità durant la guerra de Successió Acabada aquesta, fou recompensat amb el càrrec de virrei de Nova Espanya 1716-22, des del qual impulsà la colonització de Texas 1720, urbanitzà la ciutat de Mèxic i reprimí la insurrecció dels indis de Nayarit 1722 Havent tornat a la península Ibèrica, fou president del Consell d’Índies

Ingressà al Partido Republicano Radical el 1909 i fou elegit diputat l’any següent A causa de la corrupció d’aquest partit, l’abandonà, i el 1929 creà, amb Marcellí Domingo, el Partido Radical Socialista A l’adveniment de la República 1931 formà part del govern provisional com a ministre de foment i, després, fou ministre de justícia amb el govern d’Azaña Elegit president del tribunal de garanties constitucionals, dimití com a protesta per la repressió dels fets d’octubre del 1934 El 1936 fou nomenat ambaixador a París, i, acabada la guerra civil, presidí el govern de la…

Màxim responsable del Comitè Nacional de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, fou arrestat per la Gestapo i deportat als camps de concentració d’Oranienburg i Buchenwald Un cop acabada la guerra, fou director general de la Radiodifusió Francesa i cofundador i editor, el 1950, del diari ‘L’Observateur’ Membre del Consell Municipal de París entre el 1959 i el 1971, el 1960 fundà amb Mendès-France el Partit Socialista Unificat i es decantà per una solució pacífica per a la guerra d’Algèria i la independència de Nova Caledònia Fou president d’organitzacions pacifistes com…

Llicenciat a Saragossa 1914 Traslladat a Barcelona, fou membre del comitè central de la Federació Comunista Catalanobalear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol abril del 1934, i exercí la seva professió dedicat a les classes populars Passà després ser membre del POUM, en representació del qual fou regidor d’higiene i sanitat de l’Ajuntament de Barcelona 1934 Durant la Guerra Civil fou nomenat representant del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya, comandant metge de la Divisió 28 i major metge provisional cap de l’Hospital de Vilafranca del Penedès Acabada…