Resultats de la cerca

Les formes més freqüents de l’acció directa són la vaga, el treball lent, el boicot dels productes o establiments industrials o comercials i el sabotatge

Foren ponents de la conferència Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer, que tractaren, respectivament, de Doctrina nacionalista, Actuació del nacionalisme en les corporacions públiques catalanes, Actuació del nacionalisme davant l’Estat espanyol i Organització i propaganda Formaren el primer consell central del partit Jaume Bofill i Mates, president Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni Rovira i Virgili, vicepresidents Carles Jordà, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera, vocals El diari barceloní La Publicidad , adquirit per elements…

A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 no acceptà de formar coalició amb el nou partit Esquerra Republicana de Catalunya i fou derrotat Proclamada la República, el 14 d’abril, un representant del partit, Manuel Carrasco i Formiguera , formà part del govern provisional de Catalunya Un altre dirigent del partit, Lluís Nicolau i d’Olwer , formà part com a ministre d’economia del govern provisional de la República Espanyola El partit participà activament en l’elaboració i l’aprovació de l’Estatut de Catalunya Tingué representants a les corts de la República i al parlament català Amb…

Fou dirigit especialment per Josep Oriol Anguera de Sojo, Lluís Jover i Nunell i Josep Cirera i Voltà Aconseguí un cert predomini entre alguns sectors de propietaris agrícoles en combatre, més durament que no pas la Lliga Catalana, la llei de Contractes de Conreu A les eleccions a diputats a corts de la República del febrer de 1936 formà part de la coalició del Front Català d’Ordre No obtingué cap escó

Fundat el 1930 com a escissió aconfessional del Partit Nacionalista Basc , els anys de la República mostrà una tendència nacionalista centrista Integrat en el Front Popular, el franquisme el sotmeté a una dura persecució, i durant aquest període es radicalitzà i s’aproximà a l’independentisme d’esquerra Inscrit com a partit polític legal el 1977, des del 1978 fins el 2001 formà part d' Herri Batasuna , bé que no arribà a fusionar-s’hi mai Reactivat el 2007 per l’esquerra nacionalista basca procedent de la illegalitzada Batasuna , concorregué a les eleccions municipals i forals del maig del…

Pretenia d’ésser un partit nacionalista situat més a l’esquerra Prengué part al pacte de Sant Sebastià 1930, representat per Macià Mallol i Bosch El març de 1931 es fusionà amb Acció Catalana, de la qual fusió sorgí Acció Catalana Republicana

Funcionà fins el 1933, però no es conserva cap testimoni escrit de les seves deliberacions Format per un grup d’unes 5 persones, en foren designats per a la primera Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Albert Rusiñol i Ramon d’Abadal i de Vinyals Posteriorment, en formaren part Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch, Joan Ventosa i Calvell i Josep Maria Trias de Bes Redactà, entre altres documents, les bases per a l’estatut d’autonomia del 1919, la declaració contrària a la Conferència Nacional Catalana del 1922 i la proposta de transformar la Lliga Regionalista en Lliga Catalana el…

El grup principal fou Acción Popular , però també hi havia bona part dels mauristes que abans del 14 d’abril de 1931 volien formar amb Cambó el Centre Constitucional , i finalment la Derecha Regional Valenciana, dirigida per Lluís Lucia A les eleccions del novembre del 1933 la CEDA fou el partit que aconseguí més diputats 115, però no els suficients per a governar tot sol, i deixà als radicals —primerament Lerroux i després Samper— que governessin tots sols fins el 4 d’octubre de 1934 així aconseguiren de desfer, ja abans d’assolir el poder, una gran part de l’obra del bienni esquerrà…

Disposava de la collaboració d’altres grups conservadors i regionalistes a les Balears, al País Valencià i a Galícia L’organització prevista era similar a la de la Lliga Catalana, amb una comissió d’acció política formada pels antics ministres Francesc Cambó, Joan Ventosa, Gabriel Maura, Antonio Goicoechea, César Silió i Juan Armada, marquès de Figueroa i un secretari Intentava d’ésser una gran força política de centre La proclamació de la República 14 d’abril de 1931 i la creació de la CEDA frustraren el partit, darrer intent de la Lliga Regionalista per intervenir en la…

Llicenciada en biologia, ha exercit de professora d’ensenyament secundari i s’ha dedicat a l’educació social Ha estat directora d’un centre d’acolliment de menors i d’un centre residencial d’acció educativa, i ha format part de la Direcció General d’Atenció a Menors de Girona Afiliada el 1996 a Esquerra Republicana de Catalunya , partit pel qual fou regidora de Sant Hilari Sacalm durant vuit anys, membre del Consell Comarcal de la Selva durant dos anys, i del qual és des del 2004 secretària d’acció política, des del 2003 és diputada al parlament català Al novembre…