Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
legitimisme
Política
Doctrina que afirma la legitimitat de la branca d’una dinastia.
Hom l’aplica especialment als partidaris, a partir de la revolució del 1830, de la branca dels Borbó francesos representants de Chambord, net de Carles X Quan morí, sense successió, els legitimistes s’incorporaren al partit orleanista del comte de París
Paolo Paruta
Literatura
Política
Escriptor polític.
Al seu llibre Della perfezione della vita politica exalta la vida política activa enfront de la vida contemplativa i afirma que l’activitat política no és per ella mateixa un mal L’estat descrit per ell és un estat regit per institucions lliures i perfectes, en el qual tots poden gaudir de llurs virtuts actives, mitjançant l’ús moderat dels béns polítics unit a l’exercici de les virtuts morals
Engelbert Dollfuss
Història
Política
Polític conservador austríac.
Fou secretari del Landbund lliga agrària de la Baixa Àustria i ministre d’agricultura el 1931 El 1932 ascendí a la cancelleria sostingut pels socialcristians, el Landbund i el Heimatblock, braç polític dels grups armats parafeixistes de la Heimwehr El 1933 derogà la constitució i intentà l’establiment d’un estat corporatiu a l’estil italià fixà una nova constitució 1934 i afirmà una política exterior d’aliança amb Mussolini protocols romans de 1934 Prohibí el partit nacionalsocialista, declarà illegals tots els partits, excepte el nou Front Patriòtic, i esclafà violentament una insurrecció…
societat sense classes
Política
Sociologia
Estadi del desenvolupament de la societat en el qual desapareixen les diferències entre els homes degudes a l’actual estructura socioeconòmica capitalista.
En aquest sentit no és utòpica la concepció socialista segons la qual és possible la superació del capitalisme, bé que la mera supressió de les actuals classes socials basades en la propietat privada dels mitjans de producció no suposi la desaparició de privilegis, diferències i explotacions, vells o nous L’ideal de la societat sense classes és també propi del capitalisme, encara que aquest concep les classes d’una manera diferent, ja sia com a fruit de les diferències que neixen tant del consum com de la producció Max Weber o com a estrats socials basats en la professió, l’estil de vida i el…
Edmund Burke
Filosofia
Història
Política
Polític i filòsof britànic, teòric del conservadorisme.
L’interès pels esdeveniments internacionals el portà a fundar l’ Annual Register 1759, crònica anual dels fets contemporanis Pertangué al partit whig fins el 1791, fou diputat a la Cambra dels Comuns i el 1783 formà part del gabinet Portland En la seva primera obra, Vindication of Natural Society 1756, ja expressà el seu esperit oposat al racionalisme i a l’elaboració teòrica, bo i decantant-se cap al practicisme Creu que la virtut de les institucions polítiques rau en llurs arrels en la continuïtat històrica, en la tradició i en els costums, i que l’estat és com un organisme Al contrari,…
Rosa Luxemburg

Rosa Luxemburg, retrat vestida d’escolar
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent revolucionària i teòrica marxista alemanya d’origen jueu.
Fou militant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya A Zuric conegué Plekhanov, Aksel’rod i d’altres marxistes russos i polonesos i hi cursà estudis de ciències naturals, de matemàtiques i d’economia política S'enfrontà als socialistes polonesos per la qüestió nacional, punt sobre el qual polemitzà amb Lenin Defensà la vaga general política com a lliçó de l’experiència russa del 1905 i —independentment de Parvus i Trockij— afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l’etapa burgesa A Sozialreform oder Revolution ‘Reforma social o revolució', 1899 combaté les tesis de…
La tradició catalana
Literatura catalana
Política
Cristianisme
Obra politicoreligiosa publicada per Josep Torras i Bages l’any 1892.
D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i militància pel…
,
Eduard Bernstein
Filosofia
Política
Polític i pensador alemany, iniciador del revisionisme marxista.
De pares jueus, treballà en un banc mentre collaborava amb l’ala Eisenach de la socialdemocràcia assistí com a delegat al congrés de Gotha del 1875 En ésser dictades lleis antisocialistes anà a Suïssa El 1880, amb Bebel, visità Marx i Engels a Londres perquè l’acceptessin com a director de la revista “Sozialdemokrat”, òrgan del SPD a l’exili Expulsat de Suïssa el 1888, visqué fins el 1901 a Londres en contacte amb Engels, de qui fou marmessor, i amb la Fabian Society , així com amb Karl Kautsky, amb el qual collaborà en la confecció del programa d’Erfurt La sèrie d’articles Probleme des…
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, segons un retrat del segle XIX
© Fototeca.cat
Economia
Història del dret
Història
Política
Cristianisme
Jurista, polític i economista.
Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres , del qual escriví un elogi, el 1777 Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera 1776 com a catedràtic de decretals i de dret civil Fou ordenat el 1795 La seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado en nou…
,
Partit Democràtic
Política
Grup polític format com a Partit Democràtic-progressista per l’abril del 1849 a Madrid a partir del projecte de programa que l’ala esquerrana del partit progressista —els diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar— havia presentat pel desembre del 1848.
S'hi demanava el ple reconeixement dels drets i les llibertats individuals, el sufragi universal, la completa desamortització civil, l’aboliment de les quintes, etc Aquesta plataforma, juntament amb una política governamental molt repressiva de fet estigué sempre en la clandestinitat excepte en 1854-56, permeté al nou grup d’ésser l’únic i fràgil suport d’una àmplia gama de tendències polítiques amb progressistes, republicans i elements socialitzants, coincidents en la reivindicació d’unes llibertats democràtiques mínimes El seu primer comitè organitzador fou impulsat sobretot per Sixto…