Resultats de la cerca

Magrib Protestes pacífiques a Alger en contra del president Abdelaziz Bouteflika © Institute for Security Studies L’any 2019 va ser un any políticament intens al Magrib Com a reacció a l’anunci que el president d’ Algèria Abdelaziz Bouteflika es presentaria a un cinquè mandat, al febrer van començar les protestes Cada divendres, de manera persistent i pacífica, els carrers s’omplien de manifestants per a exigir canvis Primer demanaven que Bouteflika renunciés al cinquè mandat, i ho van aconseguir En canvi, no van poder aturar les eleccions presidencials del 12 de desembre, que veien com una…

Té l’origen en l’organització política i guerrillera d’alliberament ovambo, fundada el 1957 per Herman Toivo ja Toivo, que el 1960 adoptà el nom actual, sota la direcció de Sam Nujoma Multiracial i marxista, lluità contra l’intent de Sud-àfrica de consolidar la seva hegemonia a Namíbia El braç militar de la SWAPO, l’Exèrcit d’Alliberament Popular de Namíbia, atemptà des del 1966 contra objectius sud-africans al territori i rebé el suport d’Angola i Zàmbia on installà les seves bases i de forces cubanes Com a represàlia, aquests estats foren atacats per Sud-àfrica Del 1973 al 1989 la SWAPO…

Sorgí de la Native Education Association, fundada a Ciutat del Cap 1892 pels bantús posteriorment es transformà en Native National Congress Bloemfontein, 1912 El seu primer president fou el clergue zulú Mafukuzela, conegut com J Dube Albert Luthuli fou un dels principals líders del moviment, del qual fou també president 1952 Illegalitzat el 1960, en foren empresonats els dirigents més importants i, a partir del 1964, propugnà la lluita armada contra el règim sud-africà L’establiment dels centres d’acció de l’ANC a Lesotho, Botswana, Moçambic, Angola i Zimbàbue constituí un…

Cursà només estudis primaris i començà a treballar de molt jove en oficis diversos El 1959 s’afilià a l’ African National Congress ANC, el 1963 ingressà al Partit Comunista que forma part de l’ANC i del 1963 al 1973 estigué empresonat Actiu lluitador contra l’ apartheid , des del 1975 visqué exiliat successivament a Eswatini, Moçambic i Zàmbia El 1977 esdevingué membre del consell executiu de l’ANC i fins el 1984 en fou delegat a Moçambic El 1990, en ser legalitzat l’ANC retornà a Sud-àfrica i n’assumí el lideratge a KwaZulu-Natal on, emparat en la seva condició de zulú, intentà contrarestar…

Advocat especialista en dret laboral, drets civils i drets humans, contribuí a crear la Comissió de la Veritat i Reconciliació a Sud-àfrica Posteriorment dirigí la Comissió de Revisió de les Sentències a Irlanda del Nord i el grup de mediadors internacionals del País Basc Es considera una de les persones clau en el procés que portà a la decisió unilateral de l’organització ETA d’acabar amb la lluita armada Ha treballat també a Sri Lanka, Ruanda i el Pròxim Orient en processos de transformació política

Anomenat popularment Isithwalandwe Seaparankoe ‘la pell del lleopard’ Fill d’una família lituana d’origen jueu emigrada a Sud-àfrica, estudià dret a la Universitat de Witwatesrand, on conegué Nelson Mandela Membre del Partit Comunista Sud-africà SACP des del 1942, en fou secretari general 1960-91 i president 1991-95 Fou el primer blanc membre de l’executiva del Congrés Nacional Africà 1985, i entre el 1965 i el 1987 dirigí Umkhonto we Sizwe, les guerrilles de l’ANC Exiliat des del 1963, retornà al país el 1990, en ésser legalitzat el Congrés Fou un dels líders…

Fill d’un dirigent de l’ African National Congress ANC condemnat el 1964, juntament amb Nelson Mandela , el 1956 s’afilià a aquest moviment Secretari de l’African Student’s Association ASA el 1961, l’any 1966 es graduà en economia a la Universitat de Sussex Gran Bretanya, i el 1970 tornà a l’Àfrica, on treballà per l’estructuració de l’ANC des de Zàmbia, Botswana, Nigèria i altres països Cap d’afers internacionals de l’ANC el 1989, fou un dels principals negociadors amb el govern sud-africà en el desmantellament de l’ apartheid El 1994, Mandela el nomenà primer ministre del nou…

De nom Albert-Bernard Bongo, després de cursar estudis secundaris es decantà per la carrera militar en l’exèrcit colonial francès, en el qual ascendí fins al grau de capità Amb la independència 1960 abandonà l’exèrcit i inicià una carrera política a l’ombra del president Léon M'Ba, del qual fou un fidel collaborador Confinat alguns dies en l’intent de cop d’estat del 1964, des de l’any següent fou successivament representant presidencial, adjunt a la defensa i, des del 1966, vicepresident Confirmat en el càrrec el 1967, la mort de M'Ba aquest any el situà a la presidència del país El 1973 es…

De jove emigrà a la Unió Sud-africana i s’afilià al partit nacionalista, en el qual sobresortí aviat Senador 1948, fou ministre diverses vegades Elegit cap del partit, el 1958 fou nomenat primer ministre Partidari de l' apartheid , que aplicà amb rigor, promogué el referèndum 1960 que convertí la Unió en República de Sud-àfrica 1961 Fou assassinat

Fill d’un cabdill xosa  del clan dels Madiba nom amb el qual fou també informalment conegut, l’any 1944 s’incorporà a l’ African National Congress  ANC, del qual esdevingué aviat un dels líders Començà a cursar dret a la Universitat de Fort Hare, però en fou expulsat per liderar una revolta estudiantil Acabats els estudis per correspondència, el 1952 fou, amb Oliver Tambo, el primer advocat de raça negra a obrir un despatx a Sud-àfrica Sotmès a freqüents detencions i mals tractes per les autoritats per la seva activitat contrària al règim segregacionista sud-africà, l’ apartheid , el 1956 fou…