Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
agrarisme
Política
Denominació aplicada a diverses tendències polítiques que tenen en comú un interès central pels problemes agraris.
Bé que en alguns casos especialment a Mèxic i entorn de la figura d’Emiliano Zapata l’han seguida aquells moviments que propugnen una profunda reforma agrària, la major part dels partits europeus que s’han ajuntat a la denominació d’agraris acostumen d’ésser representants dels interessos dels grans i mitjans propietaris d’orientació conservadora, com en el cas de l’anomenat grup agrari durant la Segona República Espanyola, dirigit per Martínez de Velasco i integrat més o menys formalment en l’esfera d’acció de la CEDA
Francesc Riera i Claramunt
Història
Política
Sindicalista i polític.
Propietari i agricultor, fou cofundador de la Unió de Rabassaires, que presidí el 1930 Alcalde de Martorell 1930, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana Formà part de les comissions parlamentàries de justícia i dret, contractes de conreu, diputació permanent, govern interior, treball i reforma del reglament, i es preocupà sobretot per temes agraris i defensà el dret dels rabassaires
Renovación Española
Política
Grup polític constituït per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez, conde de Vallellano, etc, a Madrid pel març del 1933.
Al Principat aconseguí l’adhesió de la Peña Blanca Josep Bertran i Güell, Jordi Girona, baró de Viver, Santiago Nadal, Lluís de Foronda, etc i després de la Dreta de Catalunya Fernando Álvarez de la Compa, comte de Fígols, etc L’assumpció de la defensa dels interessos agraris per part de la Lliga en dificultà enormement l’extensió i fora de Barcelona sols tingué una certa presència a Girona, a Terrassa i a Arenys de Mar Pel novembre del 1933 s’alià electoralment amb el Partit Agrari i pel febrer del 1936 obtingué un lloc Santiago Torent dins el Front Català d’Ordre A Mallorca,…
Joaquín Chapaprieta y Torregrosa
Economia
Política
Polític i financer.
Fou ministre de treball en el govern de García Prieto 1922 A l’adveniment de la República 1931 dirigí, amb Miquel Maura, la propaganda electoral de Derecha Republicana i es presentà a les eleccions a les corts del 1933 amb la Unió de Dretes alacantina Durant el Bienni Negre, a la crisi del govern de Lerroux arran de l’afer de l’estraperlo, Alcalá Zamora li encarregà la formació d’un nou govern 5 de setembre de 1935, en la qual collaboraren la CEDA, els radicals, els agraris i la Lliga Catalana A més de la presidència del consell, es reservà la cartera de finances i aconseguí d’…
Vicent Tomàs i Martí
Història
Medicina
Periodisme
Política
Metge, escriptor i polític.
Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener Es llicencià en medicina Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes 1919, que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista 1923, arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que, separant-se de La Correspondencia de…
Joaquim de Camps i Arboix
Política
Història del dret
Jurista, historiador i polític.
Llicenciat a Barcelona el 1916 Milità a Acció Catalana Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1931 i alcalde de Girona 1934 i 1936 El 1939 s’exilià a França i després a l’Argentina Tornà a Catalunya el 1948, i fou president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials 1964 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1965 Es dedicà als estudis agraris i publicà La propiedad de la tierra y su función social 1953, Arrendamientos rústicos 1955, un complet estudi sobre La masia catalana 1959, Les cases pairals catalanes 1965 i Història de l’…
Cristina Fernández de Kirchner

Cristina Fernández de Kirchner
© Presidencia de la República Argentina
Política
Política i advocada argentina.
Llicenciada en dret per la Universitat de La Plata 1979, on conegué Néstor Kirchner , amb qui es casà, inicià la militància política a les files del peronisme Elegida membre de la Cambra dels Diputats de Santa Cruz 1989 i 1993, el 1995 formà part del Senat nacional representant Santa Cruz, càrrec per al qual fou reelegida l’any 2001 Membre de la Cambra dels Diputats des del 1997, el 2005 esdevingué senadora de la província de Buenos Aires com a representant del Frente para la Victoria, una escissió del Partido Justicialista que es convertí en l’organització hegemònica del peronisme Quan…
nacionalsocialisme
Història
Política
Conjunt de doctrines del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
(NSDAP), el qual, dirigit per Adolf Hitler
, dominà Alemanya del 1933 al 1945.
El Deutsche Arbeiterpartei DAP Partit Obrer Alemany, fundat pel gener del 1919 per Anton Drexler, prengué un any després el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei, vulgarment conegut com a partit nazi i, alhora, en un programa de 25 punts redactat per Drexler, Feder i Hitler, explicità públicament els seus objectius La “bíblia nazi” fou, però, el llibre Mein Kampf ‘La meva lluita’, de Hitler, del qual, en el decenni de 1930-40, foren impresos milions d’exemplars L'obra d’Alfred Rosenberg Der Der Mythus des 20 Jahrhunderts ‘El mite del segle XX’, entre altres obres seves, i l’…
Unió Europea

Bandera de la Unió Europea
© Unió Europea
Política
Organització supraestatal que cerca la integració del continent europeu en els àmbits econòmic, polític i jurídic.
Bé que el nom Unió Europea com a denominació oficial de l’organització no començà a vigir fins al novembre del 1993, l’estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s’iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial, a partir d’un nucli d’estats europeus que s’associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d’altres estats europeus Al mateix temps, l’organització ha creat les seves pròpies institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d’un futur poder…