Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Corso Donati
Història
Política
Polític florentí.
Dirigent del partit dels Negres, fou desterrat el 1300 El 1301, tornat a Florència amb l’ajut del papa i de Carles de Valois, hi instaurà una dictadura Combatut per l’oligarquia mercantil, morí en un atemptat
Józef Piłsudski
Història
Militar
Política
Militar i polític polonès.
Acusat de formar part d’un complot per a assassinar el tsar Alexandre III, fou deportat a Sibèria 1887-92 Al seu retorn s’uní al nou Partit Socialista Polonès, del qual passà ràpidament a ser un dels dirigents i fundà el diari Robotnik El treballador Empresonat pels russos 1900 i traslladat a Peterburg, se n'escapà l’any següent En començar la guerra russojaponesa, visità Tòquio per demanar ajut als japonesos Participà activament en la revolució russa de 1904-05 i, quan aquesta fou sufocada, dirigí la fracció revolucionària del seu partit i posà en moviment l’organització de…
Vjačeslav Konstantinovič Pleve
Història
Política
Polític rus.
Director de policia 1881-84 i ministre de l’interior 1902-04, perseguí durament el moviment revolucionari L’ajut que aquest rebia dels japonesos el féu partidari de declarar-los la guerra A més, procurà de russificar les minories Morí assassinat
Robert Emmet
Història
Política
Revolucionari i nacionalista irlandès.
S'afilià als United Irishmen, grup polític que volia aconseguir la plena emancipació dels catòlics irlandesos Participà en els preparatius de diversos aixecaments, i aparentment tenia l’ajut de Napoleó L’any 1803 dirigí un aixecament que fou reprimit amb brutalitat Executat, es convertí en una figura mítica del nacionalisme irlandès
Tage Fritiof Erlander
Història
Política
Polític suec.
Membre del partit socialdemòcrata des del 1928, entrà per primera vegada al Riksdag l’any 1932 Fou ministre sense cartera 1944-45 i d’educació 1945-46 i primer ministre durant 23 anys 1946-69 Pare de l’anomenat socialisme a la sueca, desenvolupà l’ajut al Tercer Món i el pacifisme
Gaspar de Quiroga
Història
Política
Dret canònic
Prelat i polític castellà.
Gaudí de la confiança de Felip II Membre del Consell de Castella, fou president del Consell d’Itàlia 1563 i inquisidor general 1573 Ajudà Antonio Pérez en el seu ascens polític i, amb l’ajut d’aquest, esdevingué arquebisbe de Toledo 1577, on convocà un sínode 1582 a favor de la reforma tridentina
Marie Joseph Paul Yves Roch Gilbert Motier
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Marquès de La Fayette Amic de Benjamin Franklin, el 1777 es posà al servei dels independentistes nord-americans, els quals el feren general aconseguí l’ajut oficial de França als EUA i lluità a Yorktown Amic de Jacques Necker, fou un dels nobles liberals més actius, primer a l’Assemblea de Notables, després als Estats Generals i finalment a l’Assemblea Constituent Comandant de la guàrdia nacional de París 1789, fou el cap d’un grup de polítics moderats que intentà un compromís amb la monarquia, però les seves querelles amb la reina, amb Mirabeau i amb els seguidors de Brissot ho…
‘Abd al-Salam Aref
Història
Militar
Política
Militar i polític iraquià, germà d’‘Abd al-Raḥmān Aref.
Collaborador de Kassem en l’enderrocament de la monarquia 1958 i destituït per aquest dels seus càrrecs 1959 Allunyat del país, organitzà un cop d’estat febrer del 1963 amb l’ajut dels baasistes que el portà a la presidència de la república Establí un règim dictatorial i seguí una política d’amistat amb la RAU
Kreiki Yoshinobu
Història
Política
Polític japonès, quinzè shōgun Tokugawa i últim shōgun del Japó (1867-68).
Amb l’ajut dels daimyō aconseguí la direcció política del país el 1862, i mirà de restablir l’autoritarisme del règim militar de govern bakufu El descontentament social, endegat pels grans comerciants i els senyors feudals dàimio, vinculats a aquells, desembocà en les revoltes de Satsuma i Chosu 1867, i això el forçà a dimitir, amb la qual cosa desaparegué el règim shōgunal Es retirà voluntàriament, però tornà a Tòquio el 1897, i fou nomenat duc el 1902
Sext Pompeu Magne
Història
Política
Polític romà.
Fill de Gneu Pompeu Magne, prometé de venjar-ne l’assassinat, que presencià a l’Egipte, motiu que li valgué el nom de pius A la mort de Cèsar, fou nomenat praefectus classis et orae maritimae Proscrit pel segon triumvirat, ocupà Sicília, Sardenya i Còrsega amb l’ajut dels pirates Obtingué llavors el favor d’Antoni, el qual, temorós del seu poder creixent, l’abandonà davant Octavi Derrotat per Agripa, fugí a l’Àsia, on morí assassinat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina