Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Manuel de Burgos Mazo
Història
Política
Polític andalús.
De tendència integrista, milità en el partit conservador, però evolucionà cap a un pensament socialcristià Fou ministre de gràcia i justícia el 1915 i el 1917, i ministre de governació el 1919 S'oposà a l’actuació dels elements extremistes de la Federació Patronal i del Sindicat Lliure de Barcelona, i més tard, a la dictadura del general Primo de Rivera Publicà El problema social y la democracia cristiana 1914 i Páginas históricas 1944
Susana Díaz Pacheco

Susana Díaz Pacheco
© Junta de Andalucía
Política
Política andalusa.
Estudià dret i el 1997 fou elegida secretària d’organització de les Joventuts Socialistes d’Andalusia Regidora de l’Ajuntament de Sevilla 1999-2004 i diputada des del 2004 al Parlament d’Andalusia, fou diputada al Congrés dels Diputats 2004-08 i senadora 2011-12 Des del maig del 2012 al setembre del 2013 fou consellera d’Igualtat de la Junta d’Andalusia, sota la presidència de José Antonio Griñán , al qual succeí en el càrrec el 5 de setembre del mateix any i, al novembre, a la secretaria general del PSOE d’Andalusia El gener del 2015 trencà l’aliança de govern amb Izquierda Unida i convocà…
Manuel José Fal y Conde
Història
Política
Polític andalús.
Advocat, organitzà el requetè d’Andalusia i participà en la rebellió de Sanjurjo 1932 Nomenat secretari general de la causa tradicionalista, intervingué en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936 presidí, a Barcelona febrer del 1936, una reunió de delegats carlins per procurar la integració del tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo Ja començada la guerra civil, el seu criteri i la seva actuació independents provocaren dificultats en el camp del govern de Burgos, la qual cosa féu que s’exiliés a Portugal En tornar-ne, restà apartat de les activitats polítiques
andalusisme
Política
Moviment polític que reivindica alguna forma d’autogovern per a Andalusia.
Malgrat l’escassa força que històricament tingué el sentiment d’identitat andalusa, ja el 1883 elements de la petita burgesia federal reunits en l’Assemblea d’Antequera aprovaren un projecte de Constitució per a Andalusia els anys següents, davant la posició oligàrquica i pro-centralista de la burgesia andalusa, foren els sectors intellectuals i professionals els qui, en part sota la influència del catalanisme, impulsaren el desenvolupament d’un regionalisme cultural i polític —el 1915, Blas Infante publicà El ideal andaluz—, lligat a la problemàtica social agrària i decantat cap a l’esquerra…
Fulgencio Batista y Zaldívar

Fulgencio Batista y Zaldívar
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Polític i militar cubà.
Sergent de l’exèrcit, tingué un paper decisiu en el cop d’estat del 1933 Fou elegit president el 1940 En unes eleccions lliures 1944 hagué d’abandonar el poder el 1952 hi retornà gràcies a un cop d’estat Governà com a dictador L’1 de gener de 1959 fou obligat a abandonar el poder per l’acord de les forces d’oposició, gràcies a la victòria de les quals pujà al poder Fidel Castro És autor de Cuba Betrayed ‘Cuba traïda’, 1962
Juan de Escoiquiz
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Fou canonge a Saragossa 1767 i preceptor del príncep d’Astúries, futur Ferran VII, a qui inculcà hostilitat a Godoy i admiració envers Napoleó Fou l’eix de la conspiració d’El Escorial 1808 i en les que precediren l’alliberament de Ferran VII 1814 Fou membre del consell d’estat i formà part de la camarilla que dirigí el país durant el segon regnat d’aquest rei, el qual el desterrà per les seves intrigues
Íñigo López de Mendoza y Quiñones
Història
Militar
Política
Militar i polític castellà.
Segon comte de Tendilla i primer marquès de Mondéjar 1512 Prengué part en la guerra de Granada El 1485 Ferran el Catòlic li donà poders per tractar amb els remences aconseguí que els pagesos i els senyors signessin sengles compromisos, pels quals acceptaven l’arbitratge reial en el tractament de llurs qüestions Fou ambaixador al Vaticà 1485, lloctinent general del Regne de València 1486 i virrei de Sardenya 1487-91
Josefina Comerford
Política
Conspiradora absolutista andalusa.
Fou companya d’Antonio Marañón El Trapense Dama instruïda i coneixedora de llengües estrangeres, sembla que ajudà la Regència d’Urgell 1822, que li concedí el títol de comtessa de Sales Animà i dirigí la revolta de Cervera a favor dels malcontents 1826-27 Detinguda per ordre del comte d’Espanya, fou reclosa en un convent de Sevilla La seva vida, a la qual són atribuïdes dades en gran part fantasioses, ha estat el tema de la novella Josefina de Comerford 1849, d’Agustí Letamendi
Eduardo de Hinojosa Naveros
Historiografia
Política
Dret
Jurisconsult, polític i historiador.
Fou catedràtic de l’Escuela Superior Diplomática i de la Universitat de Madrid, governador civil de València, en dues ocasions 1892 i 1896, i de Barcelona 1900-01, càrrec que dimití per tensions amb el govern Aprofità l’estada a Barcelona per aplegar materials per a les seves obres bàsiques El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña durante la edad media 1906 i La réception du droit romain en Catalogne 1908 El 1911 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb el discurs Origen y vicisitudes de la “pagesia” de remensa en Cataluña 1902, i el 1903 ingressà a l’Academia…
Adelardo López de Ayala y Herrera
Història
Política
Teatre
Polític i dramaturg.
Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes 1851 i Rioja 1854, drames històrics a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado 1851 L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora El tejado de vidrio 1856, El tanto por ciento 1861, El nuevo don Juan 1863 i Consuelo 1870, entre altres Fou membre de l’Academia Española