Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Gheorghe Gheorghiu-Dej
Història
Política
Polític romanès.
Militant comunista des del 1930, el 1944 s’uní a la resistència contra els alemanys Secretari general del partit 1945-65, fou cap de govern 1952-55 i president del consell d’estat 1961-65 Des del 1958 s’esforçà a assolir una major autonomia per a Romania
John Edward Redmond
Història
Política
Polític irlandès.
Membre del partit nacionalista irlandès, el 1891 féu costat a Parnell L’any 1900 esdevingué dirigent del partit, càrrec des del qual maldà per assolir la Home Rule Tanmateix, mantingué una política moderada, que fracassà en produir-se l’alçament de Pasqua del 1916 Aquest esdeveniment l’eclipsà com a polític
Mikhail Vladimirovič Rodzianko
Història
Política
Polític rus.
Hisendat, fou president de la darrera duma 1911-17 Maldà per assolir una unió de les classes altes i acabar amb el valiment de Rasputin En produir-se la revolució del febrer del 1917, cercà l’abdicació del tsar i un pacte amb els socialistes El triomf bolxevic el féu fugir a Sèrbia
Milton Obote
Política
Polític ugandès.
Líder de l’Uganda People’s Congress, en assolir la independència el país 1962, esdevingué primer ministre 1962-66 i president de l’estat 1966, després de protagonitzar un cop d’estat que abolí la monarquia i establí un règim unitari i no parlamentari Fou deposat 1971 per un cop d’estat menat per Idi Amin Dada i s’exilià a Tanzània fins el 1980, que tornà a Uganda Reelegit president 1980, un altre cop d’estat el deposà el 1985
Donald Campbell Dewar
Política
Polític escocès.
Llicenciat en dret per la Universitat de Glasgow, en 1966-70 fou diputat laborista Novament diputat el 1978, el 1979 encapçalà amb John Smith la campanya a favor del sí en el referèndum sobre l’autonomia per a Escòcia, en què guanyà l’opció del no En assolir el poder 1997, Tony Blair el nomenà secretari d’estat per a Escòcia, càrrec des del qual impulsà el govern autònom escocès, aprovat en referèndum al setembre L’1 de juliol de 1999 prengué possesió com a primer cap de govern d’Escòcia
Bandera Roja
Política
Organització política comunista sorgida a Barcelona el 1968.
Influïda per la Revolució Cultural xinesa i pels fets de Maig de França, aplegà elements procedents d’escissions del PSUC El 1970 es transformà en l’Organització Comunista i el 1973 esdevingué Organització Comunista d’Espanya-BR en assolir una implantació estatal Incorporada a l’Assemblea de Catalunya 1972, el 1974 el sector moderat JSolé Tura, ACComín, J Borja creà Bandera Roja de Catalunya, que, el mateix any, ingressà al PSUC Propugnà per a Espanya una república democràtica i federal com a transició al socialisme Publicà “Bandera Roja” 1968, “Estrella Roja” al Principat 1970 i…
Moviment Comunista
Política
Partit polític sorgit el 1966 d’una escissió obrerista d’ETA —ETA berri—, que l’any 1969 es transformà en Moviment Comunista Basc (Komunistak) i el 1972 esdevingué Movimiento Comunista de España (MCE).
Més tard 1976, s’estructurà com una federació de partits nacionals i regionals Adscrit al marxisme leninisme i al pensament de Mao Zedong, propugna la lluita revolucionària per assolir una república popular i democràtica, que reconegui el dret d’autodeterminació de les nacionalitats i reivindica la independència d’Euskadi Minoritari dins de CCOO, té una destacada presència en lluites sectorials —feminisme, pacifisme, barris, gais, ensenyament— i els últims anys ha mantingut una collaboració estable amb la LCR Al Principat MCC, la seva actitud nacionalista el portà, el 1974, a l’…
Peña Blanca
Política
Agrupació política d’ideologia monàrquica i espanyolista, partidària d’Alfons XIII, creada a Barcelona el mateix dia de la proclamació de la República (14 d’abril de 1931), per l’aristòcrata i poeta en català Miquel de Gomis i Casas, que en fou el primer president.
Entre el centenar de membres inicials figuraren Lluís de Foronda i Gómez, Santiago Nadal i Gaya, Ildefons i Joan Carles d’Ayguavives i de Solà, Enric García del Ramal i Cellalbo, Aureli Joaniquet i Extremo, Josep Bertran i Güell baró de Viver, el comte del Montseny, etc Posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d’afiliats El seu finançament fou aportat principalment pel compte de Fígols Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren monàrquics, principalment del grup ideològic d’Acción Española, com Antonio Goicoechea i José María Pemán El 1932 anà a les…
Bernhard Heinrich Karl von Bülow

Bernhard Heinrich Karl von Bülow
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític alemany, príncep de Bülow.
Fou ambaixador a Bucarest 1888-93 i a Roma 1893 Guillem II el nomenà secretari d’estat dels afers estrangers 1897, i posteriorment canceller de l’Imperi 1900-09 Mantingué una política exterior favorable a l’orientació de l’emperador davant l’Entente Cordiale 1904 Fou partidari d’assolir una marina de guerra potent per garantir l’expansió comercial alemanya S'enfrontà amb l’oposició de la socialdemocràcia i hagué de cercar el suport dels conservadors, els catòlics del centre i els liberalnacionals El 1907, després d’haver dissolt el Reichstag, formà l’anomenat bloc Bülow , d’una…
Edmund Stoiber

Edmund Stoiber
© EC/Berlaymont
Política
Polític bavarès.
Graduat en dret per la Universitat de Munic, el 1971 entrà per oposició com a jurista al ministeri regional de desenvolupament i medi ambient Exercí com a advocat fins el 1978 Membre de la CSU, en fou secretari general en 1978-83 i la presideix des del 1999 Diputat al parlament bavarès des de l’any 1974, en 1982-93 tingué càrrecs en els successius governs i, des del 1993, és president de Baviera En 1995-96 presidí el Bundesrat Al setembre del 2002 encapçalà la coalició CDU-CSU per a les eleccions al parlament federal, en les quals la coalició de l’SPD amb els ecologistes l’impedí d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina