Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Bonn, exercí d’advocat en aquesta ciutat El 1980 ingressà al Partit Liberal Alemany FDP , de les joventuts del qual fou president de 1983 a 1988 De 1993 a 2000 fou president del partit a Bonn, i posteriorment 1994 al 2001 secretari general i el 2001 en fou elegit president Diputat del Bunsdestag des del 1996, fou cap del grup liberal d’aquesta cambra fins el 2009 Després de les eleccions generals del setembre de 2009, arribà un acord amb la CDU per a formar un govern federal de coalició liberal-conservador presidit per Angela Merkel en el qual, des de…

Estudià dret i el 1976 s’uní a l’ultradretà Partit de la Llibertat Austríac Freiheihtspartei Österreichs FPÖ, fundat per antics membres nacionalsocialistes, del qual esdevingué líder deu anys més tard, i adoptà una retòrica antiimmigració que li feu augmentar substancialment l’electorat El 1989 fou elegit governador del land de Caríntia, càrrec que hagué de dimitir el 1991 per unes declaracions favorables al nazisme, però fou reelegit en el càrrec el 1999 i el 2003 En les eleccions parlamentàries d’octubre del 1995 aconseguí el vot del 22,6% de l’electorat i es convertí d’aquesta manera en el…

Lluità en la Segona Guerra Mundial i, més tard, fou membre del Bundestag 1953-74 President del partit liberal 1968-74, ocupà diversos ministeris successivament i també la vicecancelleria 1969-74 i la presidència de la RFA 1974-79 Partidari de governar amb els socialdemòcrates, d’ençà del 1979 fou president honorari del partit liberal Publicàt diverses obres de tema polític i econòmic El 1983 es veié afectat per l’escàndol politicofinancer del consorci Flick

Es graduà en dret a la universitat de Munic 1957, d’on fou professor, i posteriorment també a les universitats Lliure de Berlín, Espira i Tübingen El 1970 ingressà a la CDU , que presidí en 1979-83 En 1973-78 fou diputat pel land de Renània-Palatinat al Bundestag, i de 1978 a 1983 ministre de l’interior del land de Baden-Württemberg Al maig del 1994 fou elegit president d’Alemanya tot substituint en el càrrec Richard von Weizsäcker  i es convertí en el primer president de la República Federal d’Alemanya elegit pels representants dels 16 länder de l'Alemanya reunificada En aquest càrrec,…

Durant la Primera Guerra Mundial passà d’una actitud bellicista a la recerca d’una pau negociada, sense vencedors ni vençuts El 1917 obtingué del Reichstag del qual era diputat des del 1903 una resolució de pau, s’adherí als catorze punts del president Wilson i, en nom d’Alemanya, subscriví l’armistici de Compiègne 1918 Malgrat les oposicions, aconseguí l’acceptació del tractat de Versalles pel gabinet Bauer 1919, del qual fou ministre de finances relacionat, però, amb el món dels negocis, fou acusat de corrupció i hagué de dimitir Fou assassinat pels nacionalistes

Fou el resultat de la unió de l’Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein fundada per Ferdinand Lassalle el 1863, i el Sozialdemokratische Arbeiterpartei fundat l’any 1869 en el congrés d’Eisenach per August Bebel i Wilhelm Liebknecht La política repressiva de Bismarck 1878-90 no aconseguí de frenar el seu creixement En el congrés d’Erfurt 1891 adoptà un programa marxista revolucionari defensat per Kautsky A partir del 1896 prengué cos la tendència revisionista d’ Eduard Bernstein , que, malgrat les condemnes oficials com la del congrés de Hannover, 1899, s’introduí profundament en la pràctica del…

Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…