Resultats de la cerca

Militant d’ Estat Català ­ Partit Proletari , fou companya del president Lluís Companys i Jover , el qual influí políticament, i amb qui es casà el 1936 Aquest mateix any anà a París a fer-se càrrec d’un dels dos fills de Companys, Lluís Companys i Micó, que havia tingut del seu primer matrimoni amb Mercè Micó i Busquets, afectat d’una malaltia mental Exiliat, Companys es reuní amb Carme Ballester i el seu fill Les autoritats franceses, que havien reconegut el règim franquista, obligaren el matrimoni a establir-se lluny de París A La Baule Bretanya, on residien, l’agost del 1940 Companys fou…

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, fou lector de català a la Universitat de Liverpool 1950-52, i en 1946-56 exercí com a secretari redactor de l’ Institut d’Estudis Catalans , de la Secció Filològica del qual fou nomenat membre adjunt 1972, numerari 1982 i emèrit 1994 Del 1989 al 1995 en fou secretari i, en 1991-96, director de l’Oficina d’Onomàstica Director de la Gran Enciclopèdia Catalana  1965-71 i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona  1969-72 —d’on fou expulsat per raons polítiques—, fou membre fundador de l’ Associació Internacional de Llengua…

Marí de professió Considerat el creador l’any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc Després de la Primera Guerra Mundial, impulsà el Comitè Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W Wilson Fou membre del Foment Autonomista Català i soci-protector de La Reixa, l’entitat de suport a represaliats polítics Com a tal, organitzà els actes de l’onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó Milità també en l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana…

El 1950 fundà a Barcelona un negoci de venda de mobles i interiorisme d’estil innovador Mobles Maldà Molt vinculat a Joan Triadú i Font , Joan Ballester i Canals i Josep Espar i Ticó, entre d’altres, fou un dels capdavanters en l’etapa de resistència cultural dels anys cinquanta Prengué part activa en la creació i la continuïtat del Concurs de Poesia de Cantonigròs 1944, de la llibreria Ona 1962 de llibres en català, formà part de la primera junta de l' ADI-FAD 1957, i fou un impulsor de la Nova Cançó amb la creació de l’empresa discogràfica Edigsa 1961, en la qual participà, i…

El 1947 fundà el Museu i Arxiu Arbocenc, i el 1948 fou un dels impulsors de la revista clandestina Fe i Vida , una de les primeres publicacions en català del primer franquisme, que dirigí amb Esteve Cruañes fins el 1966, any que deixà de publicar-se Amb l’editor Joan Ballester i Canals, els anys cinquanta promogué una de les primeres campanyes comarcals en favor del català Impulsor d’Òmnium Cultural a les comarques penedesenques 1972, fou cofundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs 1977 i del Centre d’Estudis Colombins 1989 Entre els anys 1956 i 1960 promogué les dues primeres…

Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit 1982-95, les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba , determinaren la seva expulsió pel novembre del 1996 Unió Valenciana UV obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996 Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995 Aquest any, UV féu un pacte de govern amb el PP que li atorgà…

Inicis en el republicanisme i l’obrerisme Fill d’una família benestant pagesa Cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on fundà l’Associació Escolar Republicana 1900 i milità en la Unió Republicana Creà un nucli homogeni amb Francesc Layret i Foix  i Albert Bastardas i Sampere Presidí 1910 les Joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana , amb les quals collaborà activament Fou redactor en cap 1912 de La Barricada , setmanari del Bloc Autonomista Català Esdevingué dirigent important del reformisme a Catalunya, especialment després de l’anada de Melquíades Álvarez  a…

Política internacional Segon any de mandat d’Obama Tant l’àmbit domèstic com l’internacional van complicar el segon any del mandat de Barack Obama La pèrdua de la majoria demòcrata al Senat –amb la pressió del Tea Party de Sarah Palin a les files republicanes– va anunciar el límit de les reformes fiscals i dels canvis electorals promesos Abans, però, Obama havia reduït el poder financer de la banca i havia aconseguit aprovar una limitada, però històrica, reforma sanitària que va donar peu a una nova ofensiva neoconservadora El vessament de petroli de l’empresa britànica BP al golf de Mèxic,…

Política internacional Arrenca l’era Obama El 24 de gener Barack Obama va ser investit 44è president dels Estats Units –el primer afroamericà– en una cerimònia multitudinària al Capitoli de Washington que va cloure l’era Bush, que s’havia acomiadat a l’Iraq ocupat rebent un cop de sabata llençat pel periodista iraquià Muntazer al-Zaidi Obama va encetar de seguida el mandat amb un ambiciós conjunt de mesures, amb ajudes anticrisi de 800000 milions de dòlars, l’anunci del tancament de Guantánamo i la retirada progressiva, abans del 31 d’agost de 2010, dels…