Resultats de la cerca

Signà el tractat de Veliki-Luki juliol del 1812, en el qual el tsar reconeixia la legitimitat de les corts de Cadis, i el que incorporava Espanya a la Santa Aliança maig del 1816 De Rússia passà com a ambaixador a Constantinoble 1820-23 i a Londres Fou secretari d’estat 1824-25, i ambaixador a Dresden i a Londres L’1 d’octubre de 1832, després dels fets de La Granja , Maria Cristina li encarregà que formés nou govern confirmat en el càrrec a la mort de Ferran VII setembre del 1833, continuà la seva política, anomenada de despotisme illustrat i que consistia a mantenir les institucions tot…

Graduat en enginyeria electrònica per la Universitat Central Marta Abreu de Las Villas 1982, fou oficial de les Forces Armades Revolucionàries FAR fins el 1985 Aquest mateix any entrà com a professor a la mateixa universitat de Las Villas i el 1987 s’incorporà a la Unió de Joves Comunistes UJC d’aquest centre, la qual cosa marcà l’inici de la seva carrera política Entre el 1987 i el 1989 serví a Nicaragua i, a partir del 1989, ocupà diversos càrrecs de direcció dins de la UJC El 1990 fou elegit primer secretari del comitè provincial d’aquesta organització a Villa Clara i, el 1993, segon…

Succeí Calomarde en aquest càrrec el 1832 Per inspiració seva, Ferran VII abandonà el govern a la seva muller Maria Cristina 6 d’octubre, i féu signar a la reina una amnistia a favor dels liberals Dimití aquell mateix any, per disconformitat amb Cea Bermúdez

Arran de la liberalització empresa per Maria Cristina de Borbó, regent durant la malaltia de Ferran VII, fou nomenat 1832 ministre de la guerra Tot seguit féu cessar el sanguinari capità general de Catalunya, comte d’Espanya, però, considerat massa liberal per Zea Bermúdez, fou obligat a dimitir per aquest 1833

Exiliat a Mèxic 1923-30, fundà l’APRA 1924 Anticomunista i antiimperialista alhora, des del 1945 s’orientà cap a un reformisme paternalista Guanyà en les eleccions presidencials del 1962, però un cop d’estat militar li impedí d’ocupar la presidència El 1975 donà suport al cop d’estat del general Morales Bermúdez Arran de la victòria de l’APRA en les eleccions del 1978, esdevingué president de l’assemblea constituent Escriví Por la emancipación de la América Latina 1927 i Treinta años de aprismo 1954

Estudià al seminari d’El Escorial Formà part del bàndol constitucionalista, i integrà les milícies liberals a Madrid Participà en la batalla del Trocadero 1823, on els Cent Mil Fills de Sant Lluís derrotaren la darrera resistència i posaren fi al Trienni Constitucional Per fugir de la reacció absolutista, s’exilià a Cuba, on treballà com a crític d’art i de teatre Dirigí la redacció del Diario de la Marina 1844, i el mateix any fundà el Liceo Artístico Literario de La Habana, que també dirigí Vinculat al moviment independentista cubà, després del fracàs de Vuelta Abajo 1852, la Junta Cubana…

A partir del Congrés Antiimperialista Mundial reunit a Brusselles 1927, Haya de la Torre transformà el moviment en un partit d’organització monolítica sota el seu control Hom intentà que fos un partit d’abast continental, i algunes seccions funcionaren a Cuba, el Perú, Mèxic, Costa Rica i l’Argentina, però en realitat eren animades per exiliats polítics peruans, cosa que, en definitiva, i a partir del 1931, feu que el partit fos exclusivament peruà Les eleccions d’aquell any al Perú donaren la victòria a l’APRA, però foren escamotejades per Sánchez Cerro El 1945, l’APRA aconseguí tres…

Vida i obra Estudià filosofia, pintura i idiomes a Barcelona Com a pintor, d’un Romanticisme idealitzant, retratà vers el 1830 Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet   El 1831 publicà un Canto erótico signat Libasindo , el recull poètic Veinticuatro poemas líricos i les tragèdies Aristodemo i Nicea El mateix any adreçà a la Real Academia Española una memòria en defensa de la teoria de la diferència quantitativa de les síllabes i la versificació castellana amb ritmes i metres clàssics, ampliada i editada amb el títol El sistema musical de la lengua castellana 1832 Resident a…

Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…