Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Alcides de Arguedas
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor bolivià.
Visqué, alternativament, a Europa i al seu país fundà a La Paz el diari “Los Debates” 1915 Com a diplomàtic i polític fou ambaixador a París, a Londres i a Madrid, cap del partit liberal i ministre 1940 La seva gran obra és Pueblo enfermo contribución a la psicología de los pueblos hispano-americanos 1909-10, requisitòria apassionada i pessimista sobre la realitat ètnica del continent Com a historiador escriví una Historia de Bolivia la fundación de la República 1920-29 És autor de les novelles Wata-Wara 1904, reelaborada a Raza de Bronce 1919, Vida criolla 1905, etc, en les quals tracta, amb…
Evo Morales

Evo Morales
© United Nations
Política
Polític bolivià.
Fill d’una família pagesa aimara, compaginà els estudis bàsics amb feines diverses La dècada de 1970 la seva família emigrà a la zona del Chapare, per a dedicar-se al conreu de la coca Elegit el 1988 dirigent de la Federació de Cocaleros del Tròpic, des del 1995 es convertí en líder de les mobilitzacions camperoles contra l’erradicació de les plantacions de coca i al voltant de la polèmica sobre la propietat dels recursos de petroli i gas de Bolívia El 1997 fou elegit membre de la Cambra de Diputats pel Movimiento al Socialismo MAS, però en fou expulsat entre el gener i el juny…
Víctor Paz Estenssoro
Política
Polític bolivià.
El 1941 fundà el Movimiento Nacional Revolucionario Guanyà les eleccions presidencials 1951, però l’oposició dretana el féu recórrer a un alçament popular 1952 Reelegit 1960 i 1964, fou deposat pels militars i expulsat del país 1964 Tornà a Bolívia el 1971 i en principi donà suport al cop del general Banzer Més tard, però, s’oposà a la dictadura i fou foragitat del país novament el 1974 Aspirant frustrat a la presidència el 1979 i el 1980, amb una orientació de centredreta, i figura de l’oposició durant el govern de Siles Suazo 1982-85, aquest darrer any ocupà la presidència, que…
Eduardo Wilde
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític argentí.
Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada
Pere Puig i Subinyà
Economia
Política
Empresari i polític.
Fou tinent d’alcalde de Barcelona 1936-37 en el Consistori de Carles Pi i Sunyer Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on feu diversos cursos de literatura i història a la facultat de lletres de Montpeller Durant el període 1944-47 feu viatges clandestins a Barcelona i Madrid per establir contacte i donar suport a grups opositors al franquisme Fou cap del Servei d’Informació de la Generalitat de Catalunya a l’exili 1947-49 El 1949 marxà a Cochabamba Bolívia, on exercí càrrecs directius diverses empreses privades També fou director de la Cámara Nacional de Comercio i president…
Hernán Siles Suazo
Política
Polític bolivià.
Cofundador 1941 del Movimiento Nacionalista Revolucionario, entre el 1946 i el 1951 visqué exiliat a l’Argentina i a Xile Havent tornat al seu país, dirigí 1952 la insurrecció que portà l’MNR al poder i esdevingué vicepresident 1952-56 i president 1956-60 de la república Un cop d’estat l’obligà de nou a exiliar-se 1964-78 L’any 1978 fundà el Movimiento Nacionalista Revolucionario de Izquierda, que el portà a la victòria en les eleccions presidencials del 1979 i el 1980, però el règim militar no permeté la presa de possessió del nou càrrec Dissolta la junta militar, ocupà la presidència de la…
Ernst Röhm
Història
Militar
Política
Militar i polític alemany.
Participà en la Primera Guerra Mundial i en el putsch de Munic 1923 i s’exilià a Bolívia 1924-30 En tornar a Alemanya comandà les SA 1931 i fou ministre sense cartera de Hitler 1933 L’enfrontament amb l’exèrcit per la pretesa integració de les SA a la Reichswehr 1934 provocà la seva caiguda, i fou executat per ordre de Hitler
Diego Portales
Història
Política
Polític xilè.
L’abolició 1826 del monopoli dels estancs del tabac el féu entrar a la política com a capdavanter dels estanqueros Ministre de l’interior i d’afers estrangers, perseguí els liberals, immobilitzà els militars i respectà el poder eclesiàstic i el dels terratinents, que es reflectí en la constitució del 1833 Dictador constitucional des del 1835, la guerra contra el Perú i Bolívia 1836 motivà un motí militar a Quillota 1837 i fou afusellat
Bartolomé Mitre
Història
Militar
Política
Militar i polític argentí.
Residí a l’Uruguai, Bolívia, Xile i el Perú 1846-51, i el 1852 s’uní a Justo Urquiza contra la dictadura de Rosas, però rebutjà el pla federal d’Urquiza i esdevingué el capitost de l’hegemonisme de Buenos Aires El 1862 fou elegit president tot acceptant la constitució federal del 1853 Dugué a terme una bona política administrativa, malgrat la resistència dels cacics rurals i dels federals Entrà a la Triple Aliança contra el Paraguai 1865, i el 1868 fou substituït per Domingo Sarmiento També es destacà com a escriptor
Régis Debray
Història
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor francès.
Atret per la revolució cubana, s’uní amb Che Guevara a la guerrilla de Bolívia, on fou empresonat 1968-70 i excarcerat per pressió del govern francès De retorn a França ingressà al Parti Socialiste Français, i el 1981 fou nomenat assessor especial del president F Mitterrand per a afers internacionals i en 1985-93, lletrat del Consell d’Estat Entre altres obres, ha escrit La révolution dans la révolution 1967, Allende sur la situation au Chili 1971, La guérrilla du Che 1974, Que vive la République 1988 i Traité de médiologie 1991