Resultats de la cerca

Professor de política i sociologia a l’Open University, a la London School of Economics and Political Science  LSE i, des del 2012, a la Universitat de Durham, entre d’altres Cofundà l’editorial Polity Press, especialitzada en temes de ciències socials i humanitats Especialista en les relacions internacionals, analitzà diverses qüestions de la democràcia, la governança global i la globalització Juntament amb Daniele Archibugi, desenvolupà els conceptes de cosmopolitanisme i de democràcia cosmopolita El març del 2011 el seu nom s’associà amb un escàndol relatiu a connexions líbies de l’LSE i…

Retornat durant la infantesa a la Bretanya, d’on provenien els seus pares, de jove s’uní al moviment cultural bretó i collaborà en publicacions d’aquest moviment Retornat a París, estudià ciències polítiques i dret, i hi presidí l’Associació d’Estudiants Bretons de Paris 1933-37 Llicenciat el 1934, aquest any s’incorporà al Ministeri de l’Interior i creà també l’organització Ar Brezhoneg er Skol, per a l’ensenyament del bretó a les escoles municipals de Bretanya en una campanya que obtingué un gran ressò Del 1939 al 1945 fou vicepresident de la Unió Regionalista…

Socialista actiu, dirigí la ‘Lanterne’, fou cofundador de ‘L’Humanité’, amb Jean Jaurès, i secretari general del partit socialista francès 1901 Elegit diputat 1902, promogué la llei de separació de l’estat i l’Església El 1906 fou ministre d’instrucció, i el 1909 succeí Georges Clemenceau com a president del consell Fou ministre de justícia amb Raymond Poincaré 1912 i amb René Viviani 1914, president del consell i ministre d’afers exteriors 1915-17 Defensor de la unió dels partits durant la Primera Guerra Mundial, recomanà en la postguerra una política flexible amb Alemanya Dimití el 1922,…

 Graduat en dret i economia, en 1965-72 milità en el Moviment Obrer Cristià Flamenc ACW, fins que passà als socialcristians flamencs Fou responsable 1979-81 del primer gabinet del democratacristià Wilfried Martens El 1981 fou nomenat ministre d’afers socials i reformes institucionals, càrrec que ocupà fins el 1988, any que obtingué la cartera de comunicacions Al març del 1992 fou designat primer ministre de la coalició socialista-conservadora, en substitució de Martens, càrrec en el qual fou confirmat després de les eleccions anticipades del maig del 1995 Fou el principal impulsor de la…

Format a la Universitat Nacional de Bogotà i a la de Boston, exercí entre d’altres els càrrecs de ministre de comunicacions, d’obres públiques i d’agricultura, i d’ambaixador a la Gran Bretanya i als EUA Fou president de Colòmbia de 1986 a 1990, any en què les eleccions celebrades el 27 de maig l’obligaren a cedir el càrrec a César Gaviria D’aleshores ençà reprengué la representació del seu país en la Gran Bretanya

En els sistemes bicamerals bicameralisme, el conjunt de la cambra baixa , que representa directament els ciutadans, i de la cambra alta , que representa l’aristocràcia, les corporacions, els estats federats, etc, consitueix el parlament La cambra baixa és anomenada segons els països cambra de diputats derivada del règim francès sota la Restauració i la Monarquia de Juliol, i sota la Tercera República, i estesa a Itàlia, Luxemburg i la major part dels estats llatinoamericans, cambra de representants als EUA, a Austràlia, a Nova Zelanda, a Sri Lanka, a Libèria i a Bèlgica, assemblea nacional a…

Fill d’un cuiner de la Royal Navy i d’una prestamista, es graduà en ciències i enginyeria a les universitats de Malta 1937 i 1939 i Oxford 1941 Després d’exercir a la Gran Bretanya com a enginyer, el 1943 retornà a Malta Ingressà aleshores al Partit Laborista, del qual esdevingué aviat un membre destacat, i el 1949 líder fins l’any 1984 Després de la Segona Guerra Mundial fou diputat al Parlament autònom des del 1947, i també ministre per a la reconstrucció i vice-primer ministre El 1955 esdevingué primer ministre, i, des d’aquest càrrec, pressionà la Gran Bretanya…

Fill d’un quàquer canadenc emigrat a Gran Bretanya, estudià a la Universitat de Haverford de Pennsilvània Durant la Primera Guerra Mundial organitzà el servei d’ambulàncies en el camp de batalla, per la qual cosa fou condecorat a França, Itàlia i Gran Bretanya Participà en la creació de la Societat de Nacions 1919 de la qual fou el principal collaborador d’Eric Drummond, primer secretari de l’organització Des de la Societat de Nacions, exercí una intensa campanya a favor del desarmament total i la cooperació internacional que li valgué el premi Nobel de la pau l’any…

Fill del també polític whig William Pitt el Vell i anomenat per això el Jove Canceller del tresor el 1782, l’any següent formà un govern minoritari i el 1784 guanyà les eleccions per una gran majoria Partidari d’una reforma parlamentària i preocupat per reduir el deute públic, les guerres feren trontollar la seva ambició d’ocupar-se, fonamentalment, dels afers interiors Primer neutral davant la Revolució Francesa, s’alià a les grans potències continentals el 1793, quan França declarà la guerra a la Gran Bretanya Davant la impossibilitat d’obtenir una pau honorable, continuà la…

El terme isolationism fou encunyat als EUA, on Washington fou el primer a recomanar una neutralitat absoluta respecte a les qüestions no americanes 1797 aquesta doctrina, reafirmada en la declaració de Monroe 1823, fou aplicada sistemàticament després de la guerra de Secessió 1861-65 i es convertí en el fonament de la política dels EUA fins a la Primera Guerra Mundial Per això, encara que els nord-americans participaven en les conferències d’Algesires 1906 i de la Haia 1907, i lluitaven contra Alemanya 1917, després del 1918 s’oposaren a la creació de la Societat de Nacions i tornaren a l’…