Resultats de la cerca

Fill del geògraf Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germà de la historiadora Eva Serra i Puig i de la lingüista Blanca Serra i Puig, l’any 1969 participà en la fundació del PSAN i el 1974 fou un dels principals impulsors de l’escissió d’aquesta formació coneguda amb el nom de PSAN-provisional i el 1979 d’ Independentistes dels Països Catalans , que donaria lloc a Terra Lliure , organització de la qual fou expulsat l’any 1983 per discrepàncies tàctiques Parallelament, fou un dels principals impulsors i collaboradors de la publicació independentista  La Nova Falç Perseguit pel franquisme,…

Vinculat a cercles cristians progressistes a la seva ciutat natal, el 1967 es traslladà a Barcelona com a inspector de treball i després fou professor de dret del treball a la Universitat Autònoma Milità a l’Organització Revolucionària de Treballadors 1970-72, al grup “el Topo Obrero” i a Convergència Socialista de Catalunya, i tingué un paper rellevant en la formació del PSC-Congrés i, posteriorment, al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Diputat al Congrés de Madrid 1977 i 1979, intervingué molt activament en l’elaboració de la Constitució del 1978  i de l’ Estatut d’Autonomia de…

Es llicencià en dret Segon comte de Güell 1918, gran d’Espanya 1927, tercer marquès de Comillas 1926 i comte de San Pedro de Ruiseñada 1916 Fill gran i hereu d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i successor del seu oncle Claudi López i Bru El 1912 lluità a la guerra del Marroc i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1928 i alcalde de Barcelona 1930-31 Essent president de la Companyia Transatlàntica, feu installar una factoria a Río de Oro…

En protesta per la confiscació dels seus béns i per l’assetjament i la humiliació que patí a mans de la policia municipal, el 17 de desembre de 2010 es calà foc i patí unes ferides que li provocaren la mort El seu acte es transformà en un catalitzador per a la revolució a Tunísia, que acabaria amb la fi del règim de Ibn ‘Alī al gener del 2011, després de 23 anys al poder L’èxit de les protestes a Tunísia inspirà manifestacions i revoltes a diversos països àrabs i a d’altres indrets del món El 2011 li fou concedit pòstumament el premi Sakharov, juntament amb altres quatre persones, per les…