Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot a Portugal el 1980, fou nomenat nunci apostòlic el 1983 i bisbe de Dili el 1988 Contrari a l’annexió de Timor Oriental per part d’Indonèsia d’ençà de la descolonització portuguesa, ha denunciat la violació dels drets humans d’aquest estat sobre la població autòctona i, amb aquest objectiu, el 1990 creà una comissió especialitzada El 1989 demanà a l’ONU la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació El 1996 rebé, juntament amb el periodista José Ramos Horta, compromès en la mateixa causa, el premi Nobel de la pau

Fundat per Antoni Miserachs el qual l’abandonà el 1977 i vinculat en principi a la Federación Popular Democrática, de Gil-Robles, aviat se'n deslligà Obtingué migrats resultats electorals els anys 1977 i 1979, i cessà la seva activitat el 1980

Comte de Mun El 1871 fundà, juntament amb La Tour du Pin, els Cercles Catholiques d’Ouvriers, els quals, bé que no tingueren cap gran incidència en el moviment obrer francès, activaren la participació catòlica en la lluita sindical Monàrquic, s’adherí després del 1892 a la República Intentà, sense èxit, la creació d’un partit catòlic

Diputat i ministre de justícia del regne de Hannover, fou elegit diputat al Reichstag 1867 Dirigent principal del partit del centre catòlic, s’oposà enèrgicament a la política anticlerical del canceller Bismarck L’any 1890 fundà l’Associació Popular per a l’Alemanya Catòlica, que exercí una gran influència fins a la seva dissolució, l’any 1933

Llicenciat en dret 1896, formà part d’organitzacions religioses i fou membre important de la Lliga Catòlica de València, per la qual fou conseller 1905 i diputat provincial 1913 Des d’aquest càrrec promogué la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana Fou director i propietari del diari catòlic La Voz de Valencia i president de Lo Rat Penat 1916-19

Participà en el moviment de la Jove Itàlia i en la revolució del 1830 formà part del govern provisional de Milà durant la revolució del 1848 Diputat del parlament italià 1852-61, seguí el grup liberal catòlic de Gioberti i de Balbo Escriví Margherita Pusterla 1838, novella patriòtica, i poemes, assaigs literaris sobre els romàntics i una Storia Universale 1838-46

Segon comte de Tendilla i primer marquès de Mondéjar 1512 Prengué part en la guerra de Granada El 1485 Ferran el Catòlic li donà poders per tractar amb els remences aconseguí que els pagesos i els senyors signessin sengles compromisos, pels quals acceptaven l’arbitratge reial en el tractament de llurs qüestions Fou ambaixador al Vaticà 1485, lloctinent general del Regne de València 1486 i virrei de Sardenya 1487-91

Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet” dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932

Catòlic a ultrança, a mig camí entre el carlisme i la fidelitat a la monarquia alfonsina, acabà per acceptar aquesta Fundador de la Unión Católica i de diverses publicacions catòliques Ministre de foment amb Cánovas 1884, actuà sobretot al congrés Director de l’Academia Española i membre de gairebé totes les altres El seu germà, Luis Pidal y Mon 1842-1913, essent ministre de foment amb Silvela 1899, promogué un pla de reforma del segon ensenyament en un sentit plenament reaccionari, que fou molt combatut

Fou membre del parlament des del 1543, i fou introduït a la cort per Somerset Durant el regnat de Maria Tudor es convertí al catolicisme Malgrat això, fou nomenat secretari d’estat d’Isabel I 1558 i n'esdevingué un dels principals consellers Procurà la consolidació de l’Església anglicana i l’anullament del partit catòlic de Maria Stuart En política internacional propugnà la pau amb Felip II Esclatada la guerra 1585, però, la dirigí personalment des del 1590, a la mort de Walsingham