Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Centristes de Catalunya-UCD
Política
Organització política del Principat de Catalunya.
Es constituí el 1978 com a coalició electoral estable entre la UCD catalana, la Unió del Centre de Catalunya UCC i el grup d’Anton Cañellas i Balcells, Unió Democràtica Centre Ampli, i obtingué 12 diputats i 4 senadors en les eleccions legislatives espanyoles del 1979 Pel desembre del mateix any es transformà, a Girona, en partit unificat i autònom dins la UCD estatal, tot i que una bona part d’UCC no s’hi incorporà El 1980 assolí 18 escons al Parlament de Catalunya, on féu costat al govern de Jordi Pujol Amb Anton Cañellas —president— i Julià Valón —secretari general—, en foren…
Kjell Magne Bondevik
Política
Polític noruec.
Graduat per la facultat lliure de teologia el 1975, el 1979 fou ordenat pastor de l’església luterana noruega Diputat pel partit democratacristià des del 1979, en fou secretari general 1983-95 Ministre d’educació 1983-86 i d’afers estrangers 1989-90, en 1997-2000 fou primer ministre al capdavant d’un govern de coalició format per democristians, liberals i centristes Fou revalidat en el càrrec a l’octubre del 2001 en una altra coalició en la qual el partit de centre fou substituït pels conservadors i amb el suport de l’ultradretà Partit del Progrés En les eleccions generals del…
Josep Sànchez i Llibre

Josep Sànchez i Llibre
Política
Empresari i polític, germà de Daniel Sànchez i Llibre.
Llicenciat en ciències empresarials i màster en direcció d’empreses per ESADE, és vicepresident de l’empresa familiar Conserves Dani Militant de Centristes de Catalunya-UCD del 1978 al 1982, el 1985 passà a Unió Democràtica de Catalunya Del 1988 al 1992 fou diputat al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió , per la qual també fou elegit diputat al Congrés en les legislatures del 1993 al 2015, després d’un breu pas pel Senat 1992-93 El 2016 esdevingué responsable de les relacions de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales CEOE amb les Corts…
Alexandre Pedrós i Abelló

Alexandre Pedrós i Abelló
© Generalitat de Catalunya
Política
Economista i polític.
Doctorat en economia 1972, amplià estudis a la London School of Economics Catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de Barcelona des del 1976, fou delegat dels Serveis d’Hisenda a l’ajuntament de Barcelona 1973-75 i del Banc d’Espanya a Barcelona 1976-80 i assessor fiscal de Foment del Treball Nacional 1977 Membre del Consejo Económico y Social del Reino de España 1996-2000, el 1999 fou nomenat president de l’Institut de Crèdit Oficial Afiliat a Centristes de Catalunya-UCD , en fou elegit diputat per Barcelona 1980, i durant la legislatura fou membre de les comissions…
Anton Cañellas i Balcells

Anton Cañellas i Balcells
© Síndic de Greuges
Política
Polític.
Vinculat al catalanisme universitari, contribuí a crear 1946 la Joventut Catalana Democràtica i, l’any següent, la Joventut d' Unió Democràtica de Catalunya Actiu opositor al franquisme, fou membre de l’executiu de la Unió Europea Democràtica-Cristiana i impulsà empreses culturals com l’editorial Nova Terra o la revista Oriflama President de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, membre de Justícia i Pau i secretari de l’Equip Demòcrata-Cristià de l’Estat espanyol, el representà en les negociacions per a la reforma política, i el 1977 fou l’únic diputat i líder virtual d’UDC El 1978…
Carles Güell i de Sentmenat
Economia
Política
Polític i empresari.
Polític i empresari Besnet d’Eusebi Güell, es llicencià en enginyeria química per l’Institut Químic de Sarrià i en direcció i administració d’empreses per l’IESE La seva trajectòria empresarial estigué vinculada a la companyia cimentera Asland fundada per la seva família, i de la qual fou conseller delegat Destacà sobretot per les iniciatives per a modernitzar i dinamitzar el teixit industrial català el 1958 impulsà, amb Carles Ferrer Salat i altres prohoms, la fundació del Cercle d’Economia, entitat que presidí 1965-69 Promogué també el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació…
Unión de Centro Democrático
Política
Partit polític espanyol creat el maig del 1977, entorn de l’aleshores president del govern, Adolfo Suárez González.
Coalició electoral de centredreta formada entre els sectors evolucionistes del franquisme Ferran Abril i Martorell , Pío Cabanillas, Leopoldo Calvo Sotelo y Bustelo , Rodolfo Martín Villa, etc i alguns grups de l’oposició democràtica més moderada, encapçalats per F Álvarez de Miranda, Francisco Fernández Ordóñez i Joaquín Garrigues Walker Guanyà amb el 34% dels vots les eleccions legislatives del juny del 1977, i esdevingué l’eix del procés constituent del nou règim parlamentari malgrat la conversió formal en partit unificat octubre del 1978 i la victòria electoral del 1979 34% dels vots,…
Partido Liberal
Política
Partit polític de l’Estat espanyol que, durant la Restauració, alternà en el govern del país amb el Partido Conservador.
Nasqué, el 1880, al voltant del grup constitucional de Sagasta , amb el nom de Partido Liberal Fusionista Ideològicament, no era gaire diferent del partit conservador, tot i que accentuava alguns principis de caràcter liberal i que era menys autoritari en l’exercici del poder Cánovas cedí el poder a Sagasta l’any 1881 i aquest fou el cap indiscutible del partit fins a la seva mort 1903, malgrat els inevitables fraccionaments els de Gamazo i López Domínguez, principalment A la mort de Sagasta es produí una escissió entre els centristes Romanones, Moret i els radicals Canalejas, Montero Ríos,…
Vojislav Koštunica
Política
Polític serbi.
Llicenciat en dret el 1966, fou professor universitari fins el 1974, quan quedà exclòs per defensar un professor que havia estat expulsat per criticar la Constitució de Tito Treballà posteriorment a l’Institut de Filosofia i Teoria Social, i dirigí algunes publicacions i editorials És autor de diversos llibres de la seva especialitat, el dret constitucional President del DSS Partit Democràtic de Sèrbia des de la seva fundació el 1989, l’any 2000 fou el candidat en les eleccions presidencials per la coalició Oposició Democràtica de Sèrbia DOS, com a alternativa a la candidatura del president…
Romano Prodi

Romano Prodi
© Unió Europea
Política
Polític italià.
Llicenciat en dret a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, es doctorà a la London School of Economics i amplià estudis als EUA Professor a la Universitat de Bolonya 1971-78, fou ministre d’indústria d’un dels governs de Giulio Andreotti 1978 En 1982-89 i 1993-94 fou director de l’Institut per a la Reconstrucció Industrial IRI Després de la desfeta de la Democràcia Cristiana, s’integrà a l’Aliança Democràtica, i el 1996 esdevingué cap del govern en minoria de la coalició de centreesquerra L’Ulivo Aconseguí el reingrés d’Itàlia el 1996 al Sistema Monetari Europeu del qual era exclosa…