Resultats de la cerca

Sota Enric VII acomplí diverses missions diplomàtiques a Roma, a Flandes, a Escòcia, prop de Maximilià, etc i, en la seva absència, fou nomenat bisbe de Londres 1501 i arquebisbe de Canterbury 1503 Nomenat lord canceller 1504, conservà la seva posició sota Enric VIII, del qual celebrà el matrimoni amb Caterina d’Aragó i la coronació 1509 Fou substituït per Thomas Wolsey 1515 Reconegué el rei com a cap suprem de l’Església d’Anglaterra, bé que féu introduir en la llei de supremacia la clàusula “en tant que ho consent la llei de Crist” i protestà contra la nova legislació eclesiàstica

Líder de la burgesia republicana, fou gran pensionari d’Holanda 1653 Signà la pau amb Cromwell 1654, s’oposà a l’absolutisme de la casa d’Orange feu aprovar la Clàusula d’Exclusió contra Guillem d’Orange i impulsà el comerç i la navegació, tot afavorint els interessos de la burgesia Després d’una guerra amb Anglaterra 1665-67, desfermada per rivalitats comercials i colonials, fou l’impulsor d’una aliança amb Anglaterra i Suècia Triple Aliança, 1668 contra França, que, tanmateix, Lluís XIV aconseguí de trencar La invasió francesa d’Holanda 1672 desencadenà un moviment nacionalista favorable a…

Graduat en sociologia, fou professor en diverses universitats Santiago 1964-67, Nanterre, 1967-68, São Paulo 1968-69, Stanford 1972, etc El 1980 fou membre fundador del Partido do Movimento Democrático Brasileiro, pel qual fou senador el 1983 i posteriorment, arran de l’escissió d’aquest partit el 1988, pel Partido da Social Democracia Brasilera fins el 1992 Fou ministre d’afers estrangers 1992-93 i de finances 1993-94 del govern d’Itamar Franco El 1994 fou elegit president del Brasil al capdavant d’una coalició de centreesquerra, càrrec des d’on impulsà la liberalització de l’economia i…

Membre de diversos moviments clandestins de resistència contra el règim d' Anastasio Somoza , el 1967, essent membre de la direcció del Frente Sandinista de Liberación Nacional , fou detingut i romangué a la presó fins el 1974 Amb el triomf sandinista del 1979, fou nomenat membre de la junta de govern revolucionària, la qual coordinà 1981-84 Fou elegit president de l’estat l’any 1984 Les guerrilles, l’embargament econòmic dels EUA, la persecució  i la inflació galopant foren causa de la seva derrota en les eleccions del 1990 Tot i això, Ortega continuà al capdavant de l’FSLN i, després de dos…

Els anys seixanta s’uní als tupamaros , i participà en diverses accions de la guerrilla, com ara la presa de la ciutat de Pando 1969 Ferit diverses vegades i empresonat del 1972 al 1985, fou alliberat per l’amnistia d’aquest darrer any, en què l’Uruguai retornà a la democràcia El 1989 s’uní al Movimiento de Participación Popular, que agrupava els antics guerrillers tupamaros reconvertits en organització política integrada, al seu torn, en la coalició electoral d’esquerres Frente Amplio Elegit diputat per Montevideo el 1994 i el 1999 senador, fou reelegit com a diputat el 2004, i l’any següent…

Ingressà a l’exèrcit el 1944, i ascendí fins arribar a general de brigada el 1972 i posteriorment a cap d’estat major Renuncià als càrrecs militars per a concórrer a les eleccions presidencials del març del 1974, que perdé davant Eugenio Laugerud García, al qual acusà de frau en connivència amb l’Església catòlica i els comunistes Convertit a l’Església evangèlica 1977, rebé el suport dels predicadors fonamentalistes nord-americans Jerry Falwell i Pat Robertson El març del 1982 derrocà en un cop d’estat el general Ángel Anibal Guevara, i durant els 17 mesos que presidí el país es produïren…

Es graduà el 1971 a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i el 1973-75 amplià estudis a la Universitat de Harvard Posteriorment inicià una carrera empresarial en sectors diversos construcció, turisme, banca, línies aèries, telecomunicacions, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Amèrica Llatina fou, entre d’altres, impulsor de les targetes de crèdit a Xile a través de la societat Bancard, de la qual es convertí en el principal soci des de mitjan anys vuitanta, i president de la companyia aèria LAN 1994-2007, al capdavant de la qual protagonitzà una important expansió a l’…

Filla de U Aung San, l’artífex de la independència de Myanmar, assassinat el 1947 Educada a Myanmar, l’Índia i Anglaterra, estudià política, economia i filosofia al St Hugh’s College Oxford Tornà al seu país el 1988 i encapçalà el moviment d’oposició a la dictadura militar de U Ne Win , el qual, sempre per mitjans pacífics, aconseguí un gran suport de la població i també l’internacional El 1989 fou posada sota arrest domiciliari En les eleccions del 1990, la Lliga Nacional per la Democràcia LND que liderava obtingué el 82% dels vots Les eleccions foren anullades pels militars i el seu arrest…

Fill de Ḥāfiẓ al-Assad , després de la mort del seu germà Bāsil 1994, hom li donà un creixent protagonisme en la jerarquia militar i en missions diplomàtiques, i —el 1999 fou nomenat coronel— En morir el seu pare juny del 2000 fou revocada la clàusula de la Constitució que vetava la presidència als menors de quaranta anys El mateix mes esdevingué president del partit oficial Ba’t, i el següent, president de Síria per set anys designat pel Parlament i confirmat en referèndum Després de l’assassinat de l’exministre libanès Rafiq al-Harīrī i arran de les pressions internacionals de l’ONU i dels…

Fill d’una família pagesa aimara, compaginà els estudis bàsics amb feines diverses La dècada de 1970 la seva família emigrà a la zona del Chapare, per a dedicar-se al conreu de la coca Elegit el 1988 dirigent de la Federació de Cocaleros del Tròpic, des del 1995 es convertí en líder de les mobilitzacions camperoles contra l’erradicació de les plantacions de coca i al voltant de la polèmica sobre la propietat dels recursos de petroli i gas de Bolívia El 1997 fou elegit membre de la Cambra de Diputats pel Movimiento al Socialismo MAS, però en fou expulsat entre el gener i el juny del 2002 per…