Resultats de la cerca

Carbonari conspicu, lluità a la revolta del 1831 i fou exiliat Refugiat a Marsella, fou un dels promotors de la societat secreta Giovine Italia després anà a Espanya, on combaté contra els carlins El 1837 passà a Malta i creà la Legione Italica El 1859 fou nomenat ministre de la guerra de Palerm, i el 1861 elegit diputat Combaté al Trentino 1866 i a la campanya de Roma 1867

Membre d’una família de funcionaris d’origen albanès, ingressà a l’escola militar turca, d’on sortí el 1904 amb el grau de capità Per les seves conviccions liberals fou allunyat de Constantinoble i enviat a Damasc i més tard a Tessalònica 1907, on entrà en contacte amb els Joves Turcs Combaté a Líbia contra els italians 1912 Després de les guerres balcàniques es distingí en la defensa dels Dardanels 1915 i, ja general, a Síria i a Aràbia 1917 Després de l’armistici de Mûdros, combaté els aliats i derrotà els grecs, que havien desembarcat a Esmirna 1919 L’assemblea d…

Fou diputat 1887, ministre de finances 1889-92 i president del consell en diverses ocasions entre el 1892 i el 1918 Establí el matrimoni civil i la llibertat de cultes, però combaté el moviment sindical i les minories nacionals

De família benestant, la revolució del 1830 el menà a sostenir Felip d’Orleans com a nou rei Alhora president del govern i ministre de l’interior 1831, combaté el republicanisme i el desordre públic, i ensems afavorí l’alta burgesia

Al capdavant dels bòers combaté victoriosament els anglesos recomanà, però, la ràpida collaboració amb ells Primer ministre del Transvaal 1907-10 i, després, de la Unió Sud-africana 1910-19, el 1915 hi annexionà les possessions alemanyes del sud-oest africà

Fou un dels prohoms de la revolució del 1810 a Buenos Aires i membre del triumvirat del 1812 Collaborà amb el general San Martín i combaté la secessió artiguista de l’Uruguai Les seves tendències centralistes i monàrquiques, evidents en la constitució del 1819, el feren dimitir

Cap del partit camperol croat des del 1928, combaté el centralisme serbi en favor d’una organització federal de l’estat iugoslau Empresonat 1920-30 i 1933-34, quan Croàcia aconseguí l’autonomia 1939 esdevingué vicepresident del consell fins el 1941 Enfrontat a Pavelić, el 1945 s’exilià a Occident

El 1810 combaté els reialistes, i fou governador de Buenos Aires 1820 Partidari del federalisme, fou bandejat pels unitaris, als quals s’oposà en el congrés del 1826 Continuà la guerra contra el Brasil per la pau del 1828 es comprometé a respectar la independència de l’Uruguai Fou afusellat en la revolta del general Lasalle

Combaté a la guerra de la Independència nord-americana 1776-83 De tornada a Polònia, dirigí la resistència dels patriotes polonesos contra els russos, els quals vencé a Racławice 1794 Vençut per russos i prussians a Maciejowice 1796 i fet presoner, un cop alliberat 1798 anà a residir a París, on escriví les seves memòries i diverses obres de tàctica militar

Era senyor de les baronies de Benifairó de les Valls i de Santa Coloma Aquest darrer lloc, despoblat per l’expulsió dels moriscs, li fou indemnitzat per Felip III de Castella i II de Catalunya-Aragó Fou ambaixador d’aquest monarca a Gènova, i més tard fou virrei de Felip IV a Sardenya 1623-25 Combaté el bandolerisme del cap del Logudor Morí en el càrrec