Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Adelardo López de Ayala y Herrera
Història
Política
Teatre
Polític i dramaturg.
Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes 1851 i Rioja 1854, drames històrics a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado 1851 L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora El tejado de vidrio 1856, El tanto por ciento 1861, El nuevo don Juan 1863 i Consuelo 1870, entre altres Fou membre de l’Academia Española
llibertats polítiques
Política
Dret
Dret constitucional
Conjunt de llibertats establertes als països democràtics que permeten als ciutadans la participació en les tasques polítiques.
Comprèn, entre altres, la llibertat de pensament, d’expressió, de reunió i d’associació, de treball, de comunicació premsa, ràdio i televisió, principalment i d’ensenyament
Marius André
Història
Literatura
Política
Escriptor i diplomàtic occità.
Com a cònsol francès, residí més de deu anys a la península Ibèrica, es distingí per la seva activitat d’hispanista i exercí una certa influència a Catalunya Collaborà a “La Veu de Catalunya”, escriví La Catalogne et les germanophiles , text bilingüe francès-català sobre la Primera Guerra Mundial, en el qual atacà Eugeni d’Ors traduí Góngora i El català de la Manxa , de Rusiñol, i deixà assaigs com Le bienheureux Raymond Lulle 1900, La fin de l’empire espagnol d’Amérique 1922 amb pròleg de Charles Maurras, etc La seva obra de creació, en occità, comprèn poemes com Plòu e souleio 1890, La…
Pero López de Ayala
Historiografia
Literatura catalana
Política
Historiador, home polític i poeta.
Durant el regnat de Pere I de Castella participà en les lluites civils entre el rei i el seu germà Enric de Trastàmara i en les guerres contra la corona d’Aragó, i fou alcalde de Toledo De primer al costat del rei, passà després al servei d’Enric, i fou fet presoner per Pere a la batalla de Nájera 1367 Victoriós Enric Enric II de Castella, tingué càrrecs governamentals durant el seu regnat i el de Joan I fou canceller A la batalla d’Aljubarrota 1385 fou fet presoner dels portuguesos Durant la seva captivitat escriví el Rimado de palacio , de caràcter didacticomoral, algunes composicions…
Joaquim Ferrer i Roca

Joaquim Ferrer i Roca
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Professor mercantil, al costat de Josep Pallach milità al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya , després PSC-Reagrupament, dins del qual s’integrà breument al Partit dels Socialistes de Catalunya 1978 passà després a Convergència Democràtica de Catalunya , i fou sots-director general d’Acció Cívica de la Generalitat 1982-84 i diputat al Congrés dels Diputats 1982-85 En 1985-88 fou conseller de Cultura del govern català Des del 1988 fou membre del parlament català i senador i portaveu del grup de CiU al parlament espanyol El 1999 deixà d’ésser senador a les Corts Generals en…
Salvador Illa i Roca
Política
Polític.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1986, cursà un màster de gestió i direcció d’empreses a l’IESE 1993 Afiliat al PSC 1995, partit del qual en el període 2011-16 fou coordinador de grup al ple municipal de Barcelona, i des del 2016 secretari d’organització La seva trajectòria en l’administració pública comprèn el període 1995-2005 com a alcalde de la Roca del Vallès, la direcció general de Gestió d’Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya 2005-09 en l’última etapa de la presidència de Pasqual Maragall i en la presidència de Josep…
Valentí Puig i Mas

Valentí Puig i Mas
(CC BY-SA 4.0)
Literatura
Política
Escriptor i crític literari.
Estudià filosofia i lletres a Barcelona Destacat articulista en la premsa diària i en revistes El País , Diario de Mallorca , El Temps , ABC , del qual fou corresponsal a Londres en 1990-93, La Vanguardia , etc, en aquest vessant i com a assagista reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor Autor versàtil, la seva trajectòria literària s’inicià amb el recull de proses i reflexions Bosc endins 1982, punt de partida d’una abundant producció assagística i memorialística que comprèn els dietaris Matèria obscura 1991, continuació evolutiva de l’anterior…
,
Barcelona en Comú
Política
Coalició electoral d’àmbit municipal.
Fou creada el 26 de juny de 2014 amb el nom de Guanyem Barcelona com una plataforma de l’esquerra alternativa Molts dels seus membres estan vinculats a moviments dedicats a la solidaritat, la cooperació i l’activisme social, entre els quals hi ha Ada Colau , que n’esdevingué la líder principal La seva composició definitiva, a més d’un gran nombre d’independents, comprèn també les candidatures d’ Iniciativa per Catalunya-Verds i Podemos El febrer del 2015 canvià el nom pel de Barcelona en Comú a causa d’un litigi pel registre del nom En les eleccions municipals del 24 de maig…
Elsa Artadi i Vila

Elsa Artadi
CDC
Política
Economista i política.
Llicenciada en economia per la Universitat Pompeu Fabra 1998, on cursà un màster 2000, aquest any anà als Estats Units i, després d’obtenir un màster, es doctorà per la Universitat de Harvard 2006 La seva trajectòria acadèmica comprèn, entre d’altres, la participació com a assessora i experta en diversos organismes i institucions, entre els quals hi ha el Fòrum Econòmic Mundial 2003-04, el Banc Mundial 2008-09 i el comitè científic de l’Associació Econòmica Europea 2009-10 En l’àmbit docent ha estat professora visitant a les universitats de Fudan, Xangai 2007, Pompeu Fabra 2009-10 i al…
genocidi
Política
Dret
Extermini parcial o total d’un grup humà.
El terme genocidi , compost de l’arrel del mot grec γἑνος ‘raça’ o ‘espècie’ i del sufix derivat del llatí caedere ‘matar’, fou encunyat pel jurista judeopolonès Raphael Lemkin el 1944 en el seu llibre Axis Rule in Occupied Europe La definició d’aquest crim en una fórmula legalment tipificada és recollida en la Convenció sobre la Prevenció i la Penalització del Crim de Genocidi, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 9 de desembre de 1948 i en vigor des del 1951 Segons els termes d’aquest text, el genocidi comprèn tant l’assassinat en massa de membres d’un grup com el…