Resultats de la cerca

Graduat en enginyeria, desenvolupà la seva carrera a l’administració, i del 1991 al 1997 fou viceministre d’economia i el primer director general del Fons Nacional per a la Pau Poc després de concórrer sense èxit a les eleccions presidencials 1999, fundà la Unión Nacional de la Esperanza, i concorregué novament a les presidencials del 2003, en les quals fou novament derrotat per Óscar Berger En els comicis del 2007, obtingué la victòria sobre el general retirat Otto Pérez Molina El seu programa, de centreesquerra, se centra a treure de la marginació la població maia, la lluita contra les…

Concórrer als parlaments era considerat un acte voluntari i els convocats podien lliurement deixar d’acudir-hi, a diferència de l’assistència a les corts, que era acte necessari El procés de les representacions i formalitats d’apoderament eren semblants als de les corts, però només obligaven els qui hi eren presents En casos d’urgència, des del s XIV se celebraven parlaments, però quan aquests no donaven el resultat desitjat pel rei, aquest convocava corts a continuació

Fou creat el 2002 a partir de la fusió dels partits Cristiani Democratici Uniti CDU i el Centro Cristiano Democratico CCD, els quals, poc abans de les eleccions del 2001, s’uniren en la coalició Biancafiore per a concórrer en el bloc de dretes Casa delle Libertà, amb el qual entrà al govern amb Marco Follini posteriorment secretari general com a vice-primer ministre A l’abril del 2005 la UDC abandonà el govern, però hi retornà poc després de la remodelació duta a terme per Silvio Berlusconi En les eleccions al Parlament Europeu del 2004 obtingué cinc diputats N’és president Rocco…

Doctor en ciències econòmiques, amplià estudis a l’Institut d’Investigació i Planificació de Grenoble Autor d’estudis sobre l’economia gallega, participà en els governs socialistes de 1985 a 1994, i fou subsecretari del ministeri de Transports i, posteriorment, secretari general d’infraestructures del ministeri d’Obres Públiques El 1997 renuncià a l’escó de diputat per a concórrer a les eleccions gallegues, i fou elegit diputat Portaveu socialista al parlament gallec i secretari general del Partit Socialista de Galícia des del 1998 reelegit el 2000 i el 2004, al juliol del 2005…

Sorgí de la coalició electoral integrada pel Partit Reformista i, sobretot, per  Liberals d’Andorra  per a concórrer a les eleccions al Consell General de l’abril del 2011, en les quals s’imposà a totes les parròquies, obtenint 20 dels 28 escons del Consell General Aquesta victòria possibilità l’elecció del seu cap de llista, Antoni Martí , com a cap de Govern d’Andorra Al setembre es convertí en partit polític En les eleccions del 2015 tornà a ser la força més votada 15 consellers, i Martí confirmat en el càrrec Després de les eleccions de l’abril del 2019 continuà com a força…

D’ètnia ovambo, treballà com a obrer ferroviari a Windhoek i el 1959 creà el Moviment d’Alliberament d’Ovamboland, precedent de l’Organització Popular del Sud-oest d’Àfrica SWAPO, del qual esdevingué el líder indiscutit Exiliat el 1960, retornà al seu país, on el 1963 fou arrestat per agents sud-africans i deportat a Zàmbia el 1969 President del país ja en l’assemblea constituent del 1990, revalidà el càrrec en les successives eleccions El seu mandat, lloat per l’estabilitat i per una relativa prosperitat, fou, tanmateix, acusat de tendències autoritàries el 1999 esmenà la constitució per tal…

Liderada per Arnaldo Otegi Mondragón , fou successora d’ Euskal Herritarrok que, al seu torn, ho fou de Herri Batasuna des de l’octubre del 1998 Batasuna no incorporà, però, el corrent crític i antietarra Aralar de les dues organitzacions anteriors Acusada d’associació amb ETA  i d’organitzar la violència al carrer, el Congrés de Diputats n’aprovà la illegalització, l’agost del 2002, amb els vots del PP i del PSOE i el mes següent fou suspesa al parlament de Navarra El Tribunal Suprem dictà la dissolució del seu grup parlamentari al parlament basc, Sozialista Abertzaleak, el març del 2003, bé…

Creada a partir del model de Barcelona en Comú , fou constituïda amb l’objectiu de concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 i presentada en públic el 19 de juliol A més d’un gran nombre d’independents d’esquerra, és integrada per Podemos , Iniciativa per Catalunya-Verds  i Esquerra Unida i Alternativa Se’n desmarcà poc després Procés Constituent, liderat per Teresa Forcades El líder veïnal Lluís Rabell en fou designat cap de llista per Barcelona En aquestes eleccions obtingué 11 escons sobre 135 Aconseguí 12 dels 71 diputats al Congrés de…

Prové de la coalició electoral de les forces nacionalistes d’esquerra Agrupament d’Esquerra del País Valencià, Partit Nacionalista del País Valencià i Esquerra Unida del País Valencià, formada per concórrer a les eleccions valencianes del 1983, que la situaren com a quarta força política uns 60 000 vots i arran de les quals s’inicià un procés que desembocà en la seva unificació El 1986 obtingué només 40 000 vots En les eleccions a les Corts Valencianes del 1987 es presentà en coalició amb Esquerra Unida i assoliren sis escons La coalició es trencà, però, el 1988 En les eleccions…

Llicenciat el 1997 i doctorat en dret per la Universitat de Cracòvia el 2005, aquest any esdevingué assessor legal de Lech Kaczyński , líder del partit conservador polonès Llei i Justícia  PiS Els anys que aquest partit ocupà el poder 2005-07 fou subsecretari d’estat del Ministeri de Justícia Els anys 2007-08 fou membre del Tribunal Constitucional, i en 2008-10, subsecretari d’estat de la presidència ocupada per Kaczyński El 2011 fou elegit diputat al Parlament, i el 2014, membre del Parlament Europeu pel PiS, càrrec que abandonà també per concórrer a les eleccions presidencials de Polònia…