Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
Política
Polític castellà.
Doctorat en dret per la Universitat de Salamanca 1974 i membre del cos jurídic de l’armada 1974-79, abandonà l’exèrcit per actuar com a advocat del consell d’estat Integrant del consell executiu d' Alianza Popular a partir del 1983, fou nomenat assessor jurídic del grup parlamentari d’AP, i el 1986 entrà a formar part del comitè executiu Fou elegit diputat al Congrés pel Partido Popular d’Alacant en les eleccions del 1989, el 1993 i el 1996 Vicepresident del Congrés des del 1989, al març del 1996 en fou elegit president en substitució de Fèlix Pons A l’abril del 2000 José María Aznar el…
Manuel José Fal y Conde
Història
Política
Polític andalús.
Advocat, organitzà el requetè d’Andalusia i participà en la rebellió de Sanjurjo 1932 Nomenat secretari general de la causa tradicionalista, intervingué en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936 presidí, a Barcelona febrer del 1936, una reunió de delegats carlins per procurar la integració del tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo Ja començada la guerra civil, el seu criteri i la seva actuació independents provocaren dificultats en el camp del govern de Burgos, la qual cosa féu que s’exiliés a Portugal En tornar-ne, restà apartat de les activitats polítiques
Álvaro de Figueroa y Torres
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà, més conegut pel nom de conde de Romanones.
Advocat, fill d’una família aristocràtica de terratinents amb interessos en la mineria, s’incorporà al partit liberal, i des del 1888 fou diputat per Guadalajara, província on tenia les propietats agràries familiars Fou nomenat comte de Romanones el 1893 i gran d’Espanya el 1911 Regidor i alcalde-president de l’ajuntament de Madrid, el 1901 rebé la cartera ministerial d’instrucció pública En la lluita entre Moret i Montero Ríos per la successió de Sagasta, sostingué el primer, però, alhora, començà a constituir el seu propi grup, que dotà d’un òrgan d’expressió, el Diario Universal 1903 En…
Patricio de la Escosura y Morrogh
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Amic d’Espronceda, participà en la conspiració dels numantins , de caràcter liberal, i hagué d’exiliar-se 1824 Moderat de primer i més tard progressista, i adscrit a la Unió Liberal, fou governador de Guadalajara, ministre de la governació 1847 i 1856, comissari reial a les Filipines i ministre plenipotenciari a Berlín Conreà la novella històrica El conde de Candespina 1832, Ni rey ni Roque 1835 llegendes en vers El bulto vestido de negro capuz 1835, i drames La corte del Buen Retiro 1837 i Don Jaime el Conquistador 1838
Enric de Lorena-Elbeuf
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Comte d’Harcourt Lloctinent de Catalunya 1644-48 i 1651 Lluità al Piemont contra els castellans i prengué Torí 1640 Nomenat lloctinent de Catalunya per Lluís XIV de França durant la guerra dels Segadors, perdé Lleida 1644 a mans de les tropes de Felip IV de Castella El 1645 reconquerí Agramunt Tornà a França, derrotà els castellans a Valenciennes i prengué Condé 1649 Tornà a ésser lloctinent, efímerament, el 1651 Més tard fou governador d’Anjou Era anomenat Cadet la Perle , per una joia que duia a l’orella
Gaspard de Coligny
Història
Política
Polític i almirall francès.
Educat dins la religió catòlica, fruí del favor de la cort fou nomenat per Enric II coronel-general d’infanteria 1547, almirall 1552 i governador de Picardia 1555 A la mort d’Enric II es convertí al protestantisme ~1558 i esdevingué, amb Condé, el cap dels hugonots D’acord amb el rei Carles IX, del qual era conseller, preparà l’ofensiva francesa a Flandes i concertà la unió d’Enric de Borbó futur Enric IV amb Margarida de Valois Sofrí un atemptat, quan sortia del Louvre, que no tingué conseqüències 22 d’agost de 1572, però dos dies més tard esdevingué una de les víctimes de la matança de…
Aureli Joaniquet i Extremo
Història
Periodisme
Política
Història del dret
Advocat, periodista i polític.
Fou redactor en cap d' El Noticiero Universal , secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’Unificació 1937 A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de caràcter agrari…
Renovación Española
Política
Grup polític constituït per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez, conde de Vallellano, etc, a Madrid pel març del 1933.
Al Principat aconseguí l’adhesió de la Peña Blanca Josep Bertran i Güell, Jordi Girona, baró de Viver, Santiago Nadal, Lluís de Foronda, etc i després de la Dreta de Catalunya Fernando Álvarez de la Compa, comte de Fígols, etc L’assumpció de la defensa dels interessos agraris per part de la Lliga en dificultà enormement l’extensió i fora de Barcelona sols tingué una certa presència a Girona, a Terrassa i a Arenys de Mar Pel novembre del 1933 s’alià electoralment amb el Partit Agrari i pel febrer del 1936 obtingué un lloc Santiago Torent dins el Front Català d’Ordre A Mallorca, aparegué…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…
carlisme
© Fototeca.cat
Història
Política
Moviment polític sorgit el 1833 entorn del plet dinàstic plantejat en la successió a la corona d’Espanya a la mort de Ferran VII.
Origen i evolució Defensà els drets del germà d’aquest, l’infant Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents a ocupar el tron i, alhora, canalitzà un corrent d’opinió antiliberal, amb programes inspirats en les institucions de l’Antic Règim monarquia absoluta i manteniment de la preponderància de l’Església, resumits en el lema Religió, Rei i Furs El problema successori tenia origen en l’anomenada llei Sàlica, la qual excloïa la successió femenina a la corona, feta aprovar per Felip V 1713 Les corts de 1789 i Carles IV havien derogat aquesta llei, però mai no en fou publicat l’acord…