Resultats de la cerca

Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació de la…

Diputat pel Parti Social Chrétien 1961-89, fou ministre de les Relacions Comunitàries 1968-71 i d’Agricultura 1972-73, i vice-primer ministre i ministre del Pressupost 1973-74 Com a primer ministre 1974-78, impulsà la descentralització de l’estat i la projecció europeista, aspecte en el qual destacà l’elaboració de l’informe conegut amb el seu nom 1975, que tingué una gran influència en la configuració de l’actual Unió Europea Diputat al Parlament Europeu des del 1979 fins al 1999, presidí el Partit Popular Europeu democratacristià en 1979-86 i el seu grup parlamentari en 1992-…

Es graduà en dret a la Universitat d’Oxford 1975 i poc després s’afilià al Partit Laborista Diputat des del 1983, el 1994 rellevà John Smith com a líder del partit Amb el suport del sociòleg Anthony Giddens , formulà una revisió del laborisme conegut amb el nom de Tercera Via  amb l’objectiu d’atreure's sectors de l’electorat de centre, revisió que essencialment consistia en la renuncia als aspectes més socialitzants del programa laborista El 1995 aconseguí l’anullació de la clàusula dels estatuts del partit relatius a la socialització dels mitjans de producció, i el 1997 guanyà…

Periodista de professió, treballà en el diari Mediterráneo de Castelló 1979-81, i posteriorment a Ràdio Popular i a Antena 3 Ràdio Fou diputat autonòmic i responsable de cultura a la Diputació de Castelló 1983 Dimití aquests càrrecs en ser nomenat responsable de cultura i educació de la comissió executiva del Partit Socialista del País Valencià  PSPV Des d’aquest any fou successivament reelegit regidor a l’Ajuntament de Morella, i el 1995 n’esdevingué alcalde, càrrec que també revalidà en les successives convocatòries municipals, i al qual renuncià el juny del 2012 Els anys 1986-95 formà part…

Treballador de l’empresa SAFA a Blanes, i militant del PSUC  des del 1963, ingressà a Comissions Obreres 1966 i n’esdevingué un destacat dirigent El 1981 fou elegit secretari general del partit amb el suport dels “prosoviètics”, per bé que aviat impulsà el retorn del PSUC a la línia eurocomunista i d’entesa amb el PCE cessà en el càrrec el 1982 Traslladat a Madrid, s’incorporà al comitè central del Partido Comunista de España  PCE i el 1988 fou nomenat secretari d’organització del partit, ja sota la direcció de Julio Anguita El desembre del 1998 succeí Anguita com a secretari general del PCE…

Cursà formació professional i ciències polítiques a la Universitat Oberta de Catalunya Actiu en els medis culturals i dels mitjans de comunicació de la Vall d’Aran, és autor de la guia literària Era Val d’Aran 1995, de les narracions Era alendada deth bòsc 1997 i de la novella Presoèrs dera mar gelada 1999, premi Es Talúries 1998 i medalles Ville de Luchon 1998 i Stéphen Liégeard 1999 i ha estat guardonat en el certamen literari Mossèn Condó i Sambeat Collaborador en diversos mitjans de comunicació Segre , Descobrir Catalunya , TVE de Catalunya, etc és membre de diverses institucions i…

D’origen humil, deixà inacabats els estudis Exercí com a periodista Militant del Front Revolucionari per a l’Alliberament de Timor Oriental FRETILIN, el 1978 n'assumí el lideratge de la branca armada, i el 1988, la presidència del Consell Nacional de Resistència Maubere nom amb què es designen a si mateixos els timoresos Condemnat el 1992 a cadena perpètua, després del triomf independentista en el referèndum d’autodeterminació de Timor Est 1999 fou posat en llibertat Esdevingué president del nou estat després d’aconseguir el 82% dels vots en les eleccions a la presidència de l’abril del 2002…

Net d’un general i fill d’un ric terratinent, mostrà una gran precocitat a disset anys anà com a corresponsal del diari Manila Times a la guerra de Corea 1950-53 Aquests anys seguí amb interrupcions cursos de dret en diverses universitats i fou condecorat pel Govern per la seva tasca periodística El 1954 negocià com a representant del Govern la rendició del braç armat del Partit Comunista de les Filipines El 1955 es casà amb Corazón Cojuangco nom de soltera de Corazón Aquino , de qui tingué un únic fill, Benigno Simeón Cojuangco Aquino Aquest mateix any fou elegit alcalde de la ciutat de…

Fill de l’històric dirigent socialista Eduardo López Albizu, el 1975 ingressà a les Joventuts del PSOE del País Basc PSE, de les quals fou secretari general del 1985 al 1988 Abandonà els estudis d’enginyeria industrial per ocupar l’escó al Congrés dels Diputats el 1987 fins el 1989 Dins del PSE, ha estat successivament secretari d’organització 1991-95, secretari a Biscaia 1995-2002 i secretari general del partit des del 2002, en substitució de Nicolás Redondo Terreros Membre del comitè federal del PSOE i diputat al Parlament basc des del 1991, a partir del 2002 ha encapçalat les llistes…

Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments setembre-desembre del 1936, de serveis públics del desembre del 1936 a l’abril del 1937, d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social abril del 1937 i de nou de serveis públics abril-maig del 1937 Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya del juliol del 1937 al gener del 1939 A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”