Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
anarcosindicalisme
anarco-sindicalisme Primera pàgina del diari “Solidaridad Obrera”
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per a la consecució de la revolució social.
La fusió del pensament bakuninista i l’acció societària a través dels sindicats obrers donà un primer moviment anarcosindicalista, fort especialment a la península Ibèrica Però fou amb la Confédération Génerale du Travail CGT, de França fundada el 1895 que l’anarcosindicalisme prengué una gran volada i perfilà els trets essencials de la seva doctrina apoliticisme acció directa segons la qual, els conflictes entre el capital i el treball havien d’ésser solucionats per negociació directa entre obrers i patrons, sense acceptar la mediació de l’estat o la dels organismes de conciliació social i…
Charles Gavan Duffy
Història
Política
Polític irlandès.
Nacionalista, organitzà la revista patriòtica The Nation 1842 suprimit el setmanari 1848, aconseguí de publicar-lo novament, però en limità l’acció a la consecució de la reforma agrària El 1852 fou elegit membre del parlament per New Ross i intentà, sense èxit, de formar una oposició forta Emigrà a Austràlia 1855, on fou nomenat ministre d’agricultura i, a l’estat de Victòria, primer ministre 1871-72 i speaker del parlament 1877 L’any 1880 es retirà de la política
Partido Demócrata Posibilista
Política
Grup polític republicà format per Castelar el 1876 com a Partido Demócrata i que adoptà la denominació de Demócrata Posibilista el 1879 per a diferenciar-se dels progressistes demòcrates de Martos.
Adherit al règim monàrquic de la Restauració, centrà el seu programa sols en la consecució del sufragi universal i en la participació electoral —sempre amb el suport, en especial, del partit liberal— El seu òrgan de premsa era El Pueblo Español de Madrid A Catalunya hi hagué des del 1876 un important nucli possibilista amb Eusebi Pascual i Eusebi Coromines, que el 1878 feren aparèixer La Publicidad , i que s’oposà a l’ingrés de Castelar i el seu lloctinent Abarzuza en el partit sagastí 1894 A Mallorca el possibilisme s’agrupà entorn de La Opinión de Joaquim Fiol en 1879-90, i el…
Tomáš Garrigue Masaryk

Tomás Masaryk en una xilografia de K. Slovinsky
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític txec.
El 1882 obtingué la càtedra de filosofia a la Universitat de Praga, i es distingí tant pel rigorisme moral en política com per l’humanitarisme sociològic i demòcrata d’origen positivista Fou un dels fundadors 1900 i l’ideòleg del partit popular txec que lluitava per l’autonomia contra l’imperi austrohongarès Organitzà diversos contingents militars txecs que participaren en la guerra civil russa al costat de l’exèrcit blanc Desenvolupà a l’estranger una intensa obra de propaganda per a la consecució d’un estat txecoslovac independent, i del 1918 al 1935 fou president de la…
gihadisme
Política
Moviment fonamentalista islàmic que inclou grups i organitzacions islamistes partidaris d’un estat teocràtic regit per la xaria i que, a més, utilitzen la violència com a mitjà gairebé únic per a aconseguir-lo.
La designació, poc precisa però emprada abundantment en els mitjans de comunicació, té l’origen en la interpretació més bellicista del concepte alcorànic del gihad El gihadisme és el resultat de l’evolució d’alguns moviments del fonamentalisme islàmic sorgits al final del segle XIX i al principi del segle XX, com ara el salafisme o el wahhabisme , que propugnaven un “retorn a l’islam” com a reacció als canvis introduïts pel predomini occidental Generalment hom restringeix la designació a l’islam sunnita, bé que entre algunes organitzacions xiïtes, com ara Ḥizb Allāh, el…
Martti Oiva Kalevi Ahtisaari

Martti Oiva Kalevi Ahtisaari
© OTAN
Política
Polític i diplomàtic finlandès.
Fill d’un militar, nasqué accidentalment a Rússia Serví a l’exèrcit i el 1959 es graduà en magisteri per la Universitat d’Oulu Del 1960 al 1963 visqué al Pakistan en una missió de l’Associació de Joves Cristians YMCA com a mestre d’educació física De tornada a Finlàndia, es dedicà a programes d’ajuda i desenvolupament al Tercer Món des del ministeri d’afers estrangers, on entrà el 1965 Del 1973 al 1977 fou ambaixador a Tanzània i, posteriorment, comissionat de l’ONU a Namíbia 1977-81, càrrec del qual fou apartat per l’oposició de Sud-àfrica a causa dels seus contactes amb la SWAPO i el…
Santiago Vila i Vicente
Política
Polític i historiador.
Llicenciat en història per la Universitat de Girona, des del 1998 ha impartit història contemporània a les Facultats de Lletres i de Ciències Econòmiques i Empresarials d’aquesta universitat Ha publicat estudis sobre l’integrisme catòlic i sobre la memòria històrica, entre els quals destaca Elogi de la memòria 2005, guardonat amb el premi Joan Fuster d’assaig del 2004 És patró de la Fundació Altem, dedicada a la integració de discapacitats psíquics i de la Fundació Tutelar de l’Empordà Regidor de l’Ajuntament de Figueres des del 1999, l’any 2007 en fou elegit alcalde, càrrec que exercí fins…
facilitador | facilitadora
Economia
Política
Persona que, per la seva experiència, els seus contactes i el seu coneixement dels mercats financers i de la política, fa possible la creació d’un negoci o la consecució d’un objectiu polític o econòmic determinat.
independentisme
Política
Moviment que cerca la independència d’un poble, un país, una nació, etc.
Als Països Catalans, des de la dècada dels seixanta reivindicaren aquesta adscripció, rebutjant la tradicional de separatisme diversos grups nacionalistes radicals minoritaris que els darrers anys del franquisme i durant la transició espanyola que assoliren un major protagonisme Entre aquests grups hom pot esmentar el Front Nacional de Catalunya , el Partit Socialista d'Alliberament Nacional , Independentistes dels Països Catalans , Nacionalistes d'Esquerra , Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional El 1979 sorgí també Terra Lliure , l’únic dels grups independentistes en emprar el terrorisme…