Resultats de la cerca

Graduada en història per la Universitat Estatal de Moscou 1950, el 1956 es diplomà per l’Institut d’Economia i Estadística de Moscou El 1968 perdé la feina a l’editorial on treballava i fou expulsada del Partit Comunista per haver signat una carta en defensa de dissidents acusats Tanmateix, continuà activa a l’oposició clandestina, principalment com a editora del periòdic Crònica d’actualitat El 1976 cofundà amb altres dissidents el Grup Hèlsinki de Moscou per al seguiment del compliment dels acords de Hèlsinki 1975 a la  Unió Soviètica  en matèria de drets humans El 1977 fou expulsada de la…

El 1930 retornà al partit radical, malgrat que continuà mantenint el mateix nom

Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme

Al marge de la seva actuació política com a senador i ministre, dedicà una bona part de la seva vida a la investigació científica Autor d' Assaig sobre els fenòmens elèctrics dels animals 1840, continuà i aprofundí els treballs de Galvani sobre l’electricitat en els éssers vius

El 1810 combaté els reialistes, i fou governador de Buenos Aires 1820 Partidari del federalisme, fou bandejat pels unitaris, als quals s’oposà en el congrés del 1826 Continuà la guerra contra el Brasil per la pau del 1828 es comprometé a respectar la independència de l’Uruguai Fou afusellat en la revolta del general Lasalle

Fou diputat i vicepresident de l’assemblea nacional francesa Dirigent del Rassemblement Démocratique Africain, fou primer ministre 1958 i president 1960 de la nova república del Níger Reelegit el 1965 i el 1970, continuà com a president, primer ministre i ministre d’afers estrangers, i dugué a terme una política filofrancesa i occidentalista Deposat per l’exèrcit 1974, fou empresonat fins el 1984

Advocat republicà i patriota, amb Tommaseo dirigí a Venècia el moviment nacional que féu capitular els austríacs i proclamà la República, de la qual fou president 1848 Després de la derrota de l’exèrcit sard a Novara 1849, rebutjà l’armistici i, investit de poders dictatorials, dirigí la resistència de Venècia, assetjada pels austríacs Hagué de capitular, i fugí a París, on continuà les seves activitats polítiques

Dirigent del sindicat tèxtil de la CNT Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar Barcelona Fou conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya abril-maig del 1937 i, després, president del Consell d’Economia de la Generalitat El 1939 passà a residir a Perpinyà Continuà militant a la CNT, donà nombroses conferències i collaborà regularment als periòdics sindicalistes Le Combat de París, i L’Espoir de Tolosa de Llenguadoc

Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana Fou un dels vuit personatges que, amb la seva signatura, donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova 1705 amb les potències aliades Durant la guerra, fustigà les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc 1705 i en la de Barcelona d’uns quants anys després, com a coronel de fusellers El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries Abandonada…

Director de l’Instituto Geográfico y Estadístico i de la Revista Contemporánea de Madrid Fou governador civil de les Balears durant un any 1899-1900 sota el govern Silvela, quan el maurisme mallorquí sofrí una greu crisi S'atragué els intellectuals regionalistes fou assidu de la tertúlia de Joan Alcover, que el saludà amb un significatiu parlament i amb el poema El foraster a Mallorca , els quals continuà protegint un cop retornat a Madrid