Resultats de la cerca

Canceller i justiciar de Ricard Cor de Lleó i bisbe d’Ely 1189 Quan Ricard partí cap a les croades, Longchamp governà Anglaterra, fins que fou desposseït per Walter de Coutances, capdavanter dels barons revoltats a favor de Joan sense Terra Aleshores passà a França, visità Ricard, que hi era captiu 1193, i el convencé de la seva lleialtat Aquest el confirmà en el càrrec de canceller, que ocupà fins a la mort

Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brusselles 1931-34 És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana Florida de tardor 1918, Confins 1921, Òpals 1924, entre d’altres de la novella Ideal 1898 d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor 1896, i, sobretot, dels estudis Amiel 1919 i El tesoro dramático de Henrik Ibsen 1920, aquest darrer d’un gran interès, especialment en el moment de la seva publicació

Vida i obra De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular d’Eusebi Güell i Bacigalupi Tingué una destacada actuació catalanista fou un dels fundadors 1868 i president 1873 de La Jove Catalunya, prengué part activa en la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1881, fou soci de la Lliga de Catalunya 1888 i de la Unió Catalanista 1891, redactor de les Bases de Manresa i soci de la Lliga…

Llicenciada en filologia hispànica per la UAB i màster en Administració Pública per Esade, fou professora universitària, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentadora de programes de televisió Directora dels serveis territorials de cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona 1995-97 i directora de la Filmoteca de Catalunya  1997-2000 i cap de gabinet del conseller de Cultura Jordi Vilajoana 1999-2003 El 2011 fou nomenada directora de la Casa de Cultura de Girona  antologada a Vibracions celestials 1999, Monòlegs a tres bandes 1992 i Anys i anys 1999 amb El silenci dels…

Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta Dedicat a tasques editorials, fou cofundador 1975 i director 1975-2001 de les edicions La Magrana Fou secretari i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana El 1980 publicà el volum Per la llengua Llengua i cultura als Països Catalans 1939-1977 , on aplega la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme Dedicat a estudiar la figura de Carles Riba  i la seva voluminosa correspondència, n…

S'inicià professionalment a Ràdio Popular d’Eivissa el 1972, i el 1975 s’incorporà a Ràdio Joventut, on dirigí i presentà el primer programa de música internacional en català Ha treballat també a Ràdio 4, la Cadena SER, TVE-Catalunya i Canal 33 Així mateix, ha exercit com a corresponsal des d’Alemanya per al diari Avui i és autor de nombrosos articles en el setmanari El Temps Collaborador habitual de la premsa digital en català, de la revista Lletres i del diari basc Berria , és membre del Consell Editorial del Diari de Sant Cugat Amb la publicació de diversos assaigs i reportatges s’ha…

Net d’un general i fill d’un ric terratinent, mostrà una gran precocitat a disset anys anà com a corresponsal del diari Manila Times a la guerra de Corea 1950-53 Aquests anys seguí amb interrupcions cursos de dret en diverses universitats i fou condecorat pel Govern per la seva tasca periodística El 1954 negocià com a representant del Govern la rendició del braç armat del Partit Comunista de les Filipines El 1955 es casà amb Corazón Cojuangco nom de soltera de Corazón Aquino , de qui tingué un únic fill, Benigno Simeón Cojuangco Aquino Aquest mateix any fou elegit alcalde de la ciutat de…

Llicenciat en dret Fou dels fundadors de la secció igualadina de Convergència Socialista de Catalunya 1975 Membre de la comissió executiva del PSC PSC-PSOE 1978-92, fou regidor municipal d’Igualada 1979-83 i 1987-91 i de Barcelona 1983-87 Diputat provincial a la diputació de Barcelona 1979-87, durant el seu mandat com a president 1982-87 es produí la reforma administrativa d’aquesta institució 1982-87, així com la cessió del palau de la Generalitat al govern de Catalunya i la construcció de la nova seu de la diputació Can Serra Fou diputat 1988-99 i vicepresident del Parlament de Catalunya…

Llicenciat en dret a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, es doctorà a la London School of Economics i amplià estudis als EUA Professor a la Universitat de Bolonya 1971-78, fou ministre d’indústria d’un dels governs de Giulio Andreotti 1978 En 1982-89 i 1993-94 fou director de l’Institut per a la Reconstrucció Industrial IRI Després de la desfeta de la Democràcia Cristiana, s’integrà a l’Aliança Democràtica, i el 1996 esdevingué cap del govern en minoria de la coalició de centreesquerra L’Ulivo Aconseguí el reingrés d’Itàlia el 1996 al Sistema Monetari Europeu del qual…

Vida i obra Resident durant molts anys a Palma, ha collaborat en les pàgines literàries de Diario de Mallorca  i Última hora  Durant el franquisme combinà la lluita clandestina amb la dedicació a la literatura Ha format part de la direcció del Partit Socialista de Mallorca Ha publicat nombrosos articles sobre marxisme, anarquisme i independentisme i ha collaborat, entre d’altres, a Diario de Mallorca , Última Hora , Diari de Balears  i Mallorca Socialista Des de principis dels anys setanta ha publicat més de seixanta llibres Ha conreat el teatre Ara, a qui toca premi Carlos Arniches 1972, …