Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
autonomia
Política
Dret constitucional
Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
Suposa una valoració integradora de les comunitats intraestatals i, per tant, infraestatals L’autonomia permet d’exercir unes facultats de plena llibertat legislativa dins el marc establert per una llei, generalment d’ordre constitucional, de l’estat dins el qual actua l’entitat autònoma Aquesta disposa de la potestat legislativa i de la de caràcter reglamentari D’altra banda, perquè hi hagi autonomia cal que aquestes potestats legislativa i reglamentària puguin ésser exercides sense tutela ni vigilància d’òrgans de l’estat, car, si les decisions de l’entitat o l’òrgan autònom poguessin ésser…
obertura
Política
Acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics.
interpel·lació
Política
Requeriment que un membre de la cambra o un grup parlamentari fa al govern o a un dels seus membres per tal que doni explicacions sobre els motius o propòsits de la conducta de l’executiu en qüestions de política general.
Se substancien en el ple i, a diferència de les preguntes, poden donar lloc a una moció en la qual la cambra expressi la seva posició
mandat representatiu
Política
Dret
Característica fonamental de la posició jurídica dels parlamentaris.
Segons la qual representen la nació o el poble en el seu conjunt i no els seus electors en particular i, en conseqüència, aquests no els poden lligar amb un mandat imperatiu, és a dir, no els poden donar instruccions concretes ni revocar el mandat durant la legislatura
Partido Comunista Obrero Español
Política
Grup polític escindit del PSOE a l’abril del 1921 format pels militants partidaris de la integració dels socialistes a la Tercera Internacional.
Pel novembre del 1921 el PCOE es fusionà, a instàncies del Komintern, amb el Partido Comunista Español sorgit el 1920 de les Juventudes Socialistas, per a donar lloc al Partido Comunista de España El 1970 el grup prosoviètic separat del PCE sota la direcció d' Enrique Líster i reabsorbit el 1986 adoptà el mateix nom
Consell de Cooperació dels Estats Àrabs del Golf
Política
Organització, coneguda més generalment amb el nom de Consell de Cooperació del Golf, que fou creada a Abū Ẓaby el 1981 amb la finalitat de promoure la coordinació econòmica, política, cultural, militar i social dels estats del golf Pèrsic.
És constituïda per l’Aràbia Saudita, Bahrain, Kuwait, Oman, Qatar i els Emirats Àrabs Units La seu és a Al-Riyād Arran dels atempats de l’11 de setembre de 2001 l’organització es comprometé a donar suport a la lluita antiterrorista global impulsada pels EUA El 2003, Kuwait i Qatar donaren ple suport a la invasió nord-americana de l’Iraq, mentre que l’Aràbia Saudita, Bahrain, Oman i els Emirats Àrabs Units s’hi oposaren El 2003 hom creà una unió duanera entre els estats membres
coalició
Economia
Política
Acord concertat temporalment entre grups diversos sobre la base d’un programa, amb la finalitat d’aplegar llurs recursos comuns per obtenir la presa d’una sèrie de decisions.
En el terreny polític, la coalició entre partits pot donar-se en un pla purament electoral, parlamentari o bé governamental En aquest darrer cas té lloc la creació d’un govern de coalició En el camp de l’economia, les coalicions mai no canvien el subjecte econòmic que controla cadascuna de les empreses en qüestió, i, doncs, es diferencien del trust Quan la coalició té com a fi primordial de reduir la competència, hom acostuma a denominar-la càrtel Aquestes coalicions són expressament prohibides per la legislació antimonopolista de la major part dels estats
Melcior de Palau i Boscà
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Fill del batlle i capità d’infanteria de Mataró Melcior de Palau, òlim Arnau i de Palau El 1637 era ardiaca de Vic Participà en la batalla de Salses 1637 i es resistí al capdavant del capítol vigatà als imposts que exigia el govern 1640 Fou tramès a Madrid pel lloctinent comte de Santa Coloma per a donar compte de l’agitació que imperava a Catalunya 1640 En exiliar-se el bisbe de Vic Ramon de Sentmenat 1640-45 durant la guerra dels Segadors, actuà com a administrador del bisbat Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell el 1664, procurà de reforçar el seu bisbat i reuní sínode el 1665 i el 1670
Pere Puig i Subinyà
Economia
Política
Empresari i polític.
Fou tinent d’alcalde de Barcelona 1936-37 en el Consistori de Carles Pi i Sunyer Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on feu diversos cursos de literatura i història a la facultat de lletres de Montpeller Durant el període 1944-47 feu viatges clandestins a Barcelona i Madrid per establir contacte i donar suport a grups opositors al franquisme Fou cap del Servei d’Informació de la Generalitat de Catalunya a l’exili 1947-49 El 1949 marxà a Cochabamba Bolívia, on exercí càrrecs directius diverses empreses privades També fou director de la Cámara Nacional de Comercio i president…
pasquí
Història
Política
Escrit anònim que s’afixa en un lloc públic, amb expressions satíriques contra el govern, un personatge, etc.
El nom prové d’un tors escultòric mutilat fet fer el 1501 pel cardenal Oliviero Carafa, conegut amb el nom de Pasquino i que anualment per Sant Marc era camuflat en divinitat pagana o personatge del món antic, i hom hi posava epigrames allusius a aquest que després eren publicats Aviat s’hi afegiren també allusions satíriques anònimes, en italià, com posades en boca del mateix Pasquino, en vers o en prosa, contra els papes i la política vaticana A València, a l’inici de l’episcopat de Juan de Ribera 1569, el Pasquino de la Llotja, en Gonnari, aguditzà les seves sàtires contra els intents de…