Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
castrisme
Política
Moviment polític revolucionari, desenvolupat a l’Amèrica Llatina a partir dels darrers anys de la dècada del 1950.
Té origen en la crítica de la pràctica política dels partits comunistes ortodoxos i pren com a model la revolució cubana Els seus principals teòrics foren Ernesto Che Guevara, Fidel Castro, Régis Debray i Douglas Bravo El castrisme sosté que per a dur a terme les reformes socioeconòmiques que alliberin les masses llatinoamericanes de l’explotació i de la misèria cal l’enderrocament, mitjançant la revolució popular i nacional armada, dels règims oligàrquics aliats de l’imperialisme nord-americà, que detenen el poder en la majoria d’aquells països El castrisme adopta la guerrilla —tant la…
poujadisme
Història
Política
Moviment polític francès creat per Pierre Poujade
.
Arrelat en la petita burgesia, sorgí amb el malestar econòmic dels darrers anys de la IV República i cresqué amb la davallada del gaullisme
Edwar Georges Bulwer-Lytton
Literatura anglesa
Política
Escriptor i polític anglès.
Autor prolífic, de qualitat irregular, inscrit dins el corrent romàntic, és conegut principalment per la seva novella The Last Days of Pompeii ‘Els darrers dies de Pompeia’, 1834, on reconstrueix amb minuciositat i amb un estil grandiloqüent el món romà
Ernst Kaltenbrunner
Història
Política
Dret
Advocat i polític austríac.
Membre del partit nacionalsocialista, el 1942 succeí RHeydrich com a cap de la Gestapo i del servei de contraespionatge de les SS Fou un dels principals responsables del terror dels darrers anys de la guerra i, com a tal, condemnat a mort en el procés de Nuremberg
Comissariat de l’Estatge
Política
Institució creada per la Generalitat de Catalunya el 18 de setembre de 1936 per elaborar la política de l’habitatge, administrar —dissoltes les cambres de la propietat urbana— els béns immobles urbans i actuar com a organisme consultiu.
Havia d’ésser format pel conseller de justícia, com a president, i per representants del Front Popular i dels sindicats aquests darrers, tanmateix, no hi aportaren llur collaboració Fou dissolt pel gener del 1937 pla Tarradellas en ésser creada la Comissió per a l’Estudi del Règim Immobiliari
Diputació General de Catalunya
Política
Organisme polític consultiu creat pel pretendent carlí Carles VII (26 de juliol de 1874).
Fou constituïda a Sant Joan de les Abadesses l’1 de novembre i dissolta a l’agost del 1875 quan la Seu d’Urgell fou ocupada per l’exèrcit alfonsí La presidí Rafael Tristany 1874-75, cap de l’exèrcit carlí a Catalunya i, els darrers mesos, Francesc Savalls Publicà un Boletín Oficial del Principado de Cataluña El pretendent carlí intentà de presentar-la com un primer pas cap al restabliment dels furs catalans
Vinobā Bhāve
Política
Sociologia
Asceta, sociòleg i líder carismàtic indi.
Seguidor del Mahātmā Gandhi des del 1916, treballà activament en el desenvolupament rural de l’Índia Fou empresonat diverses vegades pels britànics El 1951 fundà el moviment Bhudān Yājnā, no governamental i de concepció paternalista, per a repartir terres als camperols que no en tenien El 1957 el moviment evolucionà cap a un altre, anomenat Grāmdān, de línies cooperativistes, adoptat per milers de pobles En els darrers anys de la seva vida, fou considerat la ‘consciència espiritual’ de l’Índia
Grup Constitucionalista
Política
Associació heterogènia de polítics moderats que reivindicava el funcionament íntegre de la constitució del 1876 a l’Estat espanyol, la vigència de la qual havia estat pràcticament anul·lada pel cop d’estat de Primo de Rivera.
El grup era integrat per monàrquics reformistes i republicans de dreta, i els anys de màxima actuació foren els darrers de la Dictadura Entre els seus membres destacats cal esmentar el seu president Sánchez Guerra, Francisco Bergamín, Chapaprieta i el reformista Melquíades Álvarez, que s’hi havia adherit Sostenien com a solució del problema de la forma de govern a Espanya el respecte a la decisió d’unes corts constituents Contribuïren, modestament, a la caiguda de la monarquia amb llurs crítiques a Alfons XIII
Ludwig von Pastor
Historiografia
Política
Historiador i diplomàtic austríac.
Deixeble de Janssen, en dirigí la nova edició de la Geschichte des Deutschen Volkes Professor a Innsbruck 1880-1900 i director de l’Institut Austríac d’Història a Roma 1901-15, 1921-28, fou també ministre plenipotenciari d’Àustria davant la Santa Seu Aprofitant l’obertura de l’arxiu secret del Vaticà, decretada per Lleó XIII, emprengué la Geschichte der Päpste ‘Història dels papes’, 1886-1932, obra monumental, traduïda a gairebé totes les llengües, de la qual redactà ell mateix els 14 primers volums i deixà els tres darrers embastats
Fred Halliday
Política
Lingüista i historiador irlandès, expert en relacions internacionals i resident a Barcelona.
Després d’estudiar a la Universitat d’Oxford i a l’escola d’estudis orientals i africans de Londres, es doctorà a la London School of Economics Allà es convertí en catedràtic de relacions internacionals, especialitzat en temes d’orient mitjà, el món àrab i la guerra freda També fou membre del Transnational Institute, de l’Acadèmia Britànica i del consell editorial de la New Left Review, així com professor de l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals Com a lingüista, defensà la centralitat del llenguatge per entendre els processos de globalització Els darrers anys de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina