Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Partido Demócrata Popular
Política
Organització política espanyola democratacristiana sorgida el 1982 de l’escissió de l’ala més conservadora de la Unión de Centro Democrático.
Sota la presidència d’Óscar Alzaga, pactà tot seguit una coalició amb Alianza Popular , però la lluita amb aquesta per a dominar el centredreta en provocà el trencament el 1986 El 1988 passà a denominar-se Democracia Cristiana i el 1989 fou absorbit pel Partido Popular
ostpolitik
Política
Mot (que significa ‘política oriental’) emprat en politicologia alemanya per a designar específicament les relacions germanorusses i, posteriorment, les relacions d’Alemanya Occidental amb el bloc dels països socialistes.
Així fou utilitzat per a denominar la política de Bismarck que culminà amb el pacte d’amistat germanorus 1887, la de Hitler, conclosa amb el pacte Germanosoviètic 1939 i la política iniciada el 1970 pel canceller de la RF d’Alemanya, Willy Brandt, envers els països socialistes europeus per normalitzar-hi les relacions, sobretot les diplomàtiques
coalició
Economia
Política
Acord concertat temporalment entre grups diversos sobre la base d’un programa, amb la finalitat d’aplegar llurs recursos comuns per obtenir la presa d’una sèrie de decisions.
En el terreny polític, la coalició entre partits pot donar-se en un pla purament electoral, parlamentari o bé governamental En aquest darrer cas té lloc la creació d’un govern de coalició En el camp de l’economia, les coalicions mai no canvien el subjecte econòmic que controla cadascuna de les empreses en qüestió, i, doncs, es diferencien del trust Quan la coalició té com a fi primordial de reduir la competència, hom acostuma a denominar-la càrtel Aquestes coalicions són expressament prohibides per la legislació antimonopolista de la major part dels estats
Achille Occhetto
Política
Polític italià.
S'afilià al Partit Comunista Italià PCI i a la Federació de la Joventut Comunista el 1953 i exercí càrrecs de responsabilitat en diverses seccions regionals del partit Traslladat a Roma 1976, fou nomenat secretari general del partit el 1988, i reelegit per al càrrec el març del 1990 En el darrer congrés del partit que tingué lloc a Rímini a començament de febrer del 1991, s’adoptà la resolució de denominar en endavant el Partit Comunista “Partito Democratico della Sinistra” Partit Democràtic de l’Esquerra o PDS, del qual Occhetto continuaria tenint el lideratge El canvi de…
Joan Majó i Cruzate
Història
Política
Polític.
Enginyer industrial i empresari del sector informàtic, milità en grups cristians progressistes abans d’incorporar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fundador i president de l’empresa Telesincro, SA —pionera en el sector informàtic a l’Estat espanyol—, degà del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya i president d’Olivetti España, entre altres càrrecs Alcalde de Mataró 1979-82, fou nomenat director general d’electrònica i informàtica del ministeri d’indústria, i ministre d’indústria i energia 1985-86 El 1989 fou nomenat Conseller Responsable de la Comissió Europea de l’…
Rockefeller
Política
Família d’industrials, financers i polítics nord-americans procedent de camperols alemanys emigrats a Amèrica al segle XIX.
N’és el cap John Davidson Rockefeller Richford 1839 — Ormond Beach 1937, que inicià les seves activitats empresarials amb MB Clark, emigrant anglès, amb el qual fundà Andrews, Clark and Company 1861 Juntament amb el seu germà William, constituí 1867 la Rockefeller, Andrews, Flagler and Company, que posteriorment passà a denominar-se Standard Oil Company of Ohio Aprofità la guerra civil, així com la crisi de petites empreses del sector, per a aconseguir una forta expansió dels seus negocis i fortes participacions en altres sectors, fins a arribar a pràctiques monopolistes amb la…
Partit Comunista de la Unió Soviètica
Política
Organització política, el nom original de la qual és Kommunističeskaja Partija Soveckogo Sojuza (KPSS).
Tingué origen en la Unió de lluita per l’emancipació de la classe obrera, fundada per Lenin a Peterburg el 1895 i que el 1898 es transformà en el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus El programa i l’estratègia que Lenin imposà al POSDR provocaren la divisió —palesada en el segon congrés del partit, el 1903— entre bolxevics majoritaris en el comitè executiu, leninistes i menxevics minoritaris, oposats a Lenin Si bé la repressió tsarista obligà els seus dirigents a emigrar, el POSDR continuà actuant a Rússia, publicant periòdics i opuscles, promovent vagues i manifestacions,…
Partit Socialista de Mallorca
Política
Partit polític mallorquí.
Fou constituït l’any 1975 amb el nom de Partit Socialista de les Illes PSI i prengué la denominació de Partit Socialista de Mallorca en integrar-se en la Federació de Partits Socialistes de l’Estat espanyol per tal de contribuir a la formació d’una plataforma amb la resta de forces socialistes i nacionalistes de l’Estat i dels Països Catalans El seu òrgan, Mallorca Socialista, fou, en el moment de la seva creació 1977, l’única publicació política escrita íntegrament en català a les Illes Balears Formà part de la Coordinadora Socialista dels Països Catalans, organisme que es dissolgué arran…
Falange Española
Política
Agrupació política fundada al Teatro de la Comedia de Madrid el 29 d’octubre de 1933.
Malgrat les seves característiques específiques, aquest moviment s’inscriví com una variant espanyola dels corrents feixistes europeus, pel fet que suposava una opció política dretana eficaç per a frenar el procés revolucionari de l’esquerra Al moment que José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador, fundà, amb un nucli reduït d’amics, el moviment falangista hi havia altres grups d’extrema dreta la Comunió Tradicionalista , el grup d' Albiñana Sanz , Renovación Española i les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista JONS Però fou aquest darrer grup el que influí sobre Falange, i ambdós…
Organització de les Nacions Unides

Seu de l’Organització de les Nacions Unides, a Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Política
Organització internacional, amb seu a Nova York.
Té com a principals finalitats mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària i garantir la seguretat dels estats damunt la base dels principis d’igualtat i d’autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans Successora de la Societat de Nacions , les primeres passes cap a la seva creació foren la conferència de Dumbarton Oaks 1944 i la conferència de Jalta 1945 El 25 d’abril de 1945 cinquanta-un estats es reuniren a San Francisco, on elaboraren i signaren, el 26 de juny, la Carta de les Nacions Unides L’ONU entrà en funcionament el 24 d’octubre d’…