Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Hipólito Yrigoyen
Història
Política
Polític argentí.
Dirigent de la Unión Cívica Radical, fou president de la república 1916-22 i 1928-30 Impulsà una política conservadora, tenyida de populisme, i mantingué la neutralitat exterior En plena crisi econòmica, fou derrocat pel general José FUriburu 1930
Juan Crisóstomo Falcón
Història
Militar
Política
Militar i polític veneçolà.
Membre del partit liberal, succeí Ezequiel Zamora en la direcció de la revolució federal 1859-63, però fou derrotat a Coplé 1860 Elegit president provisional de la república 1863, promulgà la constitució federal del 1864 Derrocat el 1868, emigrà a Europa Morí durant el viatge de retorn al seu país
Santiago Derqui
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat argentí.
Famós per la defensa que féu del general Paz, collaborà amb ell en l’organització d’un exèrcit d’oposició a Rosas Eliminada la tirania d’aquest pel pronunciament d’Urquiza, acudí com a representant de Córdoba a l’assemblea constituent de Santa Fe 1852, i poc temps després en fou nomenat president fins a la dissolució 1854 Elegit president de l’estat 1860 després de la batalla de Cepeda, que obligà la regió de Buenos Aires a integrar-se a la confederació argentina, el seu govern fou derrocat per l’actitud secessionista de Buenos Aires, després de la batalla de Pavón 1861 L’estat…
Jean-Bédel Bokassa
Militar
Política
Militar i polític centreafricà.
El 1939 ingressà a l’exèrcit colonial francès, i es distingí en la guerra d’Indoxina, motiu pel qual rebé importants condecoracions Esdevingué cap de les forces armades de la recentment proclamada República Centreafricana 1960, i al desembre del 1965 deposà el president David Dacko i assumí poders dictatorials L’any 1976 convertí la república en Imperi Centreafricà i l’any següent es féu coronar emperador amb el nom de Bokassa I Instaurà un règim de terror notori per la brutalitat i la rapacitat El 1979 fou derrocat i es refugià a la Costa d’Ivori Fou condemnat a mort en absència…
Fernando Belaúnde Terry
Política
Polític peruà.
Fundador del partit Frente Democrático Nacional 1942 i del Partido de Acción Popular 1956 Elegit president 1963, formà un govern de coalició amb la democràcia cristiana i amb un programa molt moderat Hagué d’enfrontar-se a un període de fortes tensions socials, especialment amb l’aparició de guerrilles i aixecaments camperols El 1968 fou derrocat pel cop militar del general Velasco Alvarado i marxà a l’exili fins el 1976 Establerta de nou la democràcia, fou elegit president, però el seu mandat 1980-85 es veié erosionat per la crisi econòmica i el desenvolupament de la guerrilla…
Mohamed Siad Barre
Política
Militar i polític somalí.
Membre de l’ètnia Marehan, s’incorporà a la policia colonial, cos en el qual arribà a inspector en cap, el màxim grau per a un nadiu Assolida la independència el 1960 com a resultat de la fusió dels antics protectorats britànic i italià, accedí a la presidència del país amb un cop d’estat el 1969 President de l’Organització d’Unitat Africana 1974, integrà el seu país a la Lliga Àrab i s’enfrontà a Etiòpia pel control de la regió d’Ogaden 1977-78 El 1980 trencà la seva relació amb l’URSS i inicià una nova etapa d’acostament als Estats Units Amb la seva política de voler unificar les ètnies,…
Efraín Ríos Montt
Militar
Política
Militar i polític guatemalenc.
Ingressà a l’exèrcit el 1944, i ascendí fins arribar a general de brigada el 1972 i posteriorment a cap d’estat major Renuncià als càrrecs militars per a concórrer a les eleccions presidencials del març del 1974, que perdé davant Eugenio Laugerud García, al qual acusà de frau en connivència amb l’Església catòlica i els comunistes Convertit a l’Església evangèlica 1977, rebé el suport dels predicadors fonamentalistes nord-americans Jerry Falwell i Pat Robertson El març del 1982 derrocà en un cop d’estat el general Ángel Anibal Guevara, i durant els 17 mesos que presidí el país es produïren…
Organització dels Estats Americans

Fotografia oficial de tots els caps d'estats assitents a la VI Cimera de les Amèriques auspiciada per l'Organització dels Estats Americans
© Cumbres de las Américas
Política
Organisme fundat a Bogotà el 30 d’abril de 1948 per promoure la cooperació econòmica, política i cultural i per garantir la defensa dels seus membres.
Actualment agrupa tots els estats americans Amb seu a Washington, els EUA hi han exercit una influència determinant, especialment durant els anys de la guerra freda La lluita contra la inestabilitat política i social i les seves conseqüències com ara el narcotràfic ha estat un dels objectius principals de l’organisme Així, l’any 1986 es creà la Comissió Interamericana per al Control de l’Abús de Drogues CICAD, que el 1999 es dotà d’un Mecanisme d’Avaluació Multilateral, que tracta de mesurar el progrés regional i nacional en la lluita contra el narcotràfic En un àmbit més polític, el 1991 s’…