Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Lluís Sitjar i Castellà
Esport general
Política
Polític i dirigent esportiu mallorquí.
Membre del Partit Regionalista de Mallorca durant la Segona República, fou regidor de l’Ajuntament de Palma entre el 1933 i el 1936 Amb el triomf de la sublevació franquista, ingressà a la Falange i tornà a ser regidor entre el 1940 i el 1943 Amb tot, se'l coneix més pel seu paper com a dirigent esportiu Fou president del Real Sociedad Alfonso XIII, quan aquest equip donà lloc a l’actual RCE Mallorca el 1931 Al capdavant del Mallorca impulsà la construcció del nou estadi de l’equip, al barri del Fortí, que s’inaugurà el 22 de setembre de 1944 En honor de la seva tasca al capdavant de l’equip…
eurocomunisme
©
Política
Nom amb què hom designa el corrent sorgit a mitjan dècada dels setanta en els partits comunistes de l’Europa mediterrània (italià, francès, català i espanyol).
Partint de les teories de Togliatti i Gramsci, defensà una nova estratègia adaptada al capitalisme avançat, on el predomini de la classe mitjana assalariada no permetia aplicar els esquemes clàssics del marxisme de la lluita de classes i la presa revolucionària del poder Hi influí també el rebuig de part de l’esquerra occidental al caràcter dictatorial de l’estalinisme i a les intervencions de l’URSS a Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 L’eurocomunisme renunciava, així, a la dictadura del proletariat, acceptava el pluralisme democràtic, el pacte amb altres forces progressistes compromesso…
panafricanisme
Política
Doctrina que en els seus origens propugnà l’emancipació dels homes de raça negra de l’hegemonia dels de raça blanca per derivar posteriorment vers l’anticolonialisme i, finalment, la cooperació entre els països africans.
Protagonitzat a l’origen per antics esclaus de les Antilles i dels EUA, el 1900 Sylvester Williams introduí el terme i organitzà a Londres el primer congrés panafricanista El moviment reclamà per als pobles africans els principis de Thomas Woodrow Wilson Fins el 1945, el moviment celebrà congressos a París 1919, Londres 1921, Nova York 1927 i Manchester 1945, i donà lloc a dues concepcions antagòniques representades, respectivament, per Marcus Garvey i William EBDu Bois El primer preconitzava la separació de races i la idea d’una Àfrica unida i poblada exclusivament per negres, mentre que el…
dictadura
Història
Política
Forma política de què es revesteix l’estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar la resistència dels seus enemics.
Es caracteritza per la concentració legal o illegal de tots els poders polítics i llur exercici sobirà i absolut sota la forma d’un govern personal o collegiat Tot i que en el sentit més ampli del terme ja a Atenes i en altres ciutats hellèniques sorgí un règim dictatorial després de les reformes democràtiques de Soló tirania, és a Roma on sorgí el terme dictadura La dictadura romana era un artifici admès pel mateix sistema polític, mitjançant el qual hom suspenia el funcionament de les institucions polítiques ordinàries durant una greu crisi en l’estat La dictadura era instaurada per acord…
sufragi
Política
Dret constitucional
Vot, manifestació de la pròpia voluntat en unes eleccions per a provisió d’un càrrec o un altre tipus de consulta.
Hom el defineix amb relació a l’extensió del dret de vot i a les modalitats d’interpretar-lo En els comicis de l’antiga Roma, el ius suffragii era propi únicament dels ciutadans La plebs només hi tenia accés a través dels comicis centuriats o del sufragi censatari en cas d’ésser propietari d’immobles De primer només hi tenien dret els llatins presents a Roma el dia dels comicis més tard el dret s’estengué a tots els qui gaudien de la ciutadania romana sempre que s’escaiguessin a Roma Caigut en desús el mot sufragi en el sentit de vot, ha reaparegut en temps moderns amb la implantació de…
eleccions
Política
Procediment de designació dels governants, mitjançant votació.
En les ciutats gregues i romanes, regides pel sistema de democràcia directa, les eleccions foren utilitzades per a designar determinats càrrecs públics però, com que tots els homes amb categoria de ciutadans participaven en la presa de decisions polítiques a través de les assemblees, sense que hi hagués cap mena de delegació del dret de participar-hi, el paper de les eleccions fou secundari El sistema de democràcia representativa, elaborat des del segle XVIII, féu de les eleccions, i més endavant també del sufragi universal, components essencials de les institucions que permeten…