Resultats de la cerca

Fou conseller del virrei García de Toledo 1565 i passà després a Roma És autor, entre altres obres, de Delli fondamenti et instrumenti del regnare 1589 i Avvertimenti a Marco Antonio Colonna quando andò vicerè di Sicilia 1601, síntesi de l’estat de l’illa durant el govern dels primers reis de la casa d’Àustria

Seguí la carrera militar A Gènova entrà en contacte amb les idees liberals Desterrat a la Vall d’Aosta per la seva adhesió a la Revolució del 1830, abandonà l’exèrcit 1831 Entre el 1835 i el 1847 viatjà per la Gran Bretanya i França i desplegà una àmplia activitat periodística en diverses publicacions europees També residí un quant temps a Leri, on es dedicà a escriure diversos estudis de política econòmica Després de l’establiment de la llibertat de premsa 1847 fundà “Il Risorgimento”, des d’on preconitzà la unitat italiana i l’adopció de reformes dins un liberalisme conservador sufragi…

Primerament fou militar, i el 1865 passà a cònsol dels EUA a Xipre Es dedicà a reunir una gran collecció d’antiguitats xipriotes la major part és ara al Metropolitan Museum of Art de Nova York Bé que recollides sense mètode, les peces d’aquesta collecció són capitals per al coneixement de les cultures i l’art antic de Xipre

Estudià a Pisa Diputat i procurador general síndic a Còrsega 1792, no trigà a oposar-se a França i, durant el protectorat anglès, fou president del consell d’estat 1794-96 Envaïda l’illa pels francesos, fugí a Londres, on serví els aliats contra França Al servei dels tsars Alexandre I i Nicolau I 1804-07 i 1813-39, en fou conseller privat i ambaixador a París 1815-34 i a Londres 1835-39

Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castelo Rodrigo amb grandesa d’Espanya 1720, duc de Nocera i comte de Lumiares Lluità en la guerra de Successió a favor de Felip V i en caure Barcelona fou nomenat governador de Madrid 1714 i poc després capità general de Catalunya 1715-19 i 1720-22 Donà normes complementàries per a l’aplicació del decret de Nova Planta, impulsà la repressió antiaustriacista i restringí amb especial rigor l’ús d’armes al Principat, però d’altra banda impedí els abusos de l’exèrcit damunt la població civil Féu construir la Ciutadella de Barcelona i organitzà la defensa…

Fou canceller de la república florentina 1498 Resten relacions de la seva activitat diplomàtica, fonamentals en la maduració de la seva reflexió teòrica Descrizione del modo tenuto dal duca Valentino nello ammazzare Vitellozzo Vitelli 1503, Ritratto delle cose della Magna 1508 i Ritratto delle cose di Francia 1510 El 1512, essent novament Florència sota l’autoritat dels Mèdici, fou apartat dels càrrecs públics i fou exiliat a aquesta època pertanyen les seves obres més importants Il principe, els Discorsi sulla prima deca di Tito Livio i La mandragola , peça cabdal del teatre italià El 1519…

El 1952 s’establí a Sicília, on fundà el Borgo di Dio, per a orfes, a Trappeto Destacà per la seva promoció del desenvolupament social, les accions de protesta no violenta i les denúncies contra les activitats de la màfia El 1958 rebé el premi Lenin de la pau per les seves activitats socials i pacifistes, de base catòlica Obres seves són Inchiesta a Palermo 1957, que li proporcionà el premi Viareggio 1958, Una politica per la piena occupazione 1958, Spreco 1960, Inventare il futuro 1972, Nuova bozza di Manifesto 1989, Nessi tra esperienza, etica e politica 1993, etc…

Fou empresonat i exiliat per les seves idees polítiques a Còrsega i a Portoferraio, on escriví Note autobiografiche i L’assedio di Firenze 1836 El 1860 fou elegit diputat, i durant deu anys milità en l’oposició contra els moderats Escriví novelles històriques revolucionàries, com La battaglia di Benevento 1827 l’obra més interessant és l’apòleg satíric La serpicina ‘La serpeta’, 1847

Professor a Roma, defensà la política antisocialista i a favor de l’intervencionisme econòmic Simpatitzant del partit feixista, el 1923 fou senador La seva obra econòmica tingué influència sobre VPareto i alhora la rebé de Walras i de Marshall Pertany a l’escola de pensament econòmic de Lausana Escriví Erotemi di economia 1925, Principi di economia pura 1889, Bolscevismo italiano 1922, etc

Com que la seva regió natal era austríaca, el 1911 fou elegit membre del parlament austríac, on defensà els decrets de la minoria italiana Esdevinguda italiana després de la reorganització territorial del 1918, fundà el partit popular cristià 1921 i en fou elegit secretari 1924 Des del 1921 era també membre del parlament italià Tornà a la política activa amb la democràcia cristiana a la caiguda de Mussolini i fou president del consell de ministres del desembre de 1945 al juliol de 1953 Durant la seva presidència un referèndum decidí la proclamació de la República 1946 Anticomunista i…