Resultats de la cerca

Aquest sistema comportà la nacionalització de la indústria i dels serveis, l’abolició de la moneda, la prohibició del comerç per agents privats i unes elevadíssimes exaccions sobre la producció agrària, afavorí la caiguda de la producció industrial, l’aparició d’un comerç illegal, la inflació i les revoltes camperoles La gran oposició que provocà es feu especialment palesa amb l’aixecament dels mariners de Kronstadt 1921 i la resistència dels camperols Amb la NEP, Lenin pretenia en un principi impedir l’afebliment del poder soviètic, amenaçat en diversos fronts Hom hagué de cedir, per tant, a…

Comte d’Atalaya Lluità a favor del primer Carles III Aquest el nomenà virrei de Sardenya 1713-17, on hagué de superar dificultats econòmiques, causades per l’arribada de refugiats del Principat 1714 i de Mallorca 1715, en caure en mans de Felip V Ho resolgué amb emprèstits forçosos

Comptador del capítol i administrador general de la mitra de Saragossa Estudià a Osca i Saragossa Escriví sobre les dificultats de la implantació de la contribució directa a Aragó 1814, 1820 i sobre l’abolició dels delmes i primícies proposada per les corts 1820 Traduí del català al castellà el Discurso sobre la langosta y medios de extinguirla 1785 d’Ignacio Jordán de Asso y del Río

El 1625 es casà amb María de Guzmán, filla del comte duc d’Olivares Protegit per aquest, fou tresorer del Consell d’Aragó i president del d’Itàlia Es casà novament, amb Anna Caraffa, princesa de Stigliano, i després amb Catalina Vélez de Guevara, comtessa d’Oñate, i fou virrei de Nàpols 1637-44, on hagué de fer cara a les dificultats creades per una erupció del Vesuvi 1638 i per una conspiració profrancesa

Advocat, organitzà el requetè d’Andalusia i participà en la rebellió de Sanjurjo 1932 Nomenat secretari general de la causa tradicionalista, intervingué en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936 presidí, a Barcelona febrer del 1936, una reunió de delegats carlins per procurar la integració del tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo Ja començada la guerra civil, el seu criteri i la seva actuació independents provocaren dificultats en el camp del govern de Burgos, la qual cosa féu que s’exiliés a Portugal En tornar-ne, restà apartat de les activitats…

Fundà a Madrid, el 1846, en collaboració amb Francesc Pi i Margall, la Escuela del Trabajo, institució de cultura obrera, i el 1851, el periòdic quinzenal “El Trabajador”, destinat a fomentar la creació de societats obreres El govern moderat suprimí l’escola i el periòdic, tot i que intentaren de sobreviure sota diverses denominacions El 1849 fou un dels fundadors del partit demòcrata, en la fracció socialista del qual milità Participà en el moviment progressista del 1854, durant el qual publicà “La Hoja de las Barricadas”, amb Fernando Garrido, i fundà “La Voz del Pueblo” 1855 Davant les…

Fill de T Semproni Grac, que havia assolit dues vegades el consolat, i de Cornèlia, filla d’Escipió Africà El 147 aC prengué part en el setge de Cartago al costat d’Escipió Emilià El 137 era qüestor en l’exèrcit romà que assetjava Numància, i el 133 aC fou elegit tribú de la plebs Presentà un projecte de llei agrària per a resoldre el problema del latifundi, potser amb la intenció d’enfortir el grup social que proporcionava la base de l’exèrcit L’oligarquia s’oposà a la llei, que fou aplaudida per la plebs Grac féu destituir l’altre tribú que s’hi oposava i n'obtingué l’aprovació pels comicis…

Mestre d’escola 1943, el 1950 s’afilià a l’ African National Congress , i en fou nomenat secretari general per a la Rhodèsia del Nord 1953 Fundador del Zambia African National Congress 1958 i de l’United National Independence Party 1960, fou elegit president del darrer Des de la independència de Zàmbia 1964 fou també president de la república Els seus poders, dictatorials des de la crisi del 1973 Zàmbia s’accentuaren, a desgrat de les dificultats econòmiques La pressió popular el forçà a democratitzar el país En les eleccions presidencials del 1991, fou batut per Frederick…

Durant la guerra Gran lluità a favor de la República Francesa i formà part de l’estat major del general Dugommier 1794 Vers el 1796 fundà la casa comercial Durand, que s’expandí aviat i establí sucursals a Narbona 1802, Barcelona 1805, París, etc, alhora que creava una xarxa d’agents comercials que arribava fins a Odessa Durant la guerra del Francès assolí beneficis immensos amb el proveïment de queviures a les tropes franceses de Barcelona El 1816 fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la cambra de diputats de París, on formà part de la fracció reialista constitucional Fou…

Membre del govern dictatorial de Trujillo, fou ministre d’afers estrangers 1954-55, ministre d’ensenyament 1955-57, vicepresident 1957-60 i president 1960 El 1962 hagué de dimitir i s’exilià als EUA, des d’on mantingué contactes amb el seu país Pel novembre d’aquell mateix any es presentà com a candidat a la presidència fou derrotat per Bosch, i el 1966, emparat per la intervenció militar dels EUA, guanyà les eleccions a la presidència, que exercí, amb dues reeleccions, fins el 1978, i féu una política pro nord-americana i autoritària envers l’oposició Aquest any hagué de cedir el poder al…