Resultats de la cerca

Llicenciada en dret el 1995 per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on posteriorment obtingué un postgrau en dret immobiliari i urbanístic, i d’on ha estat professora de dret constitucional Inicià la carrera política com a independent a les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE  per Barcelona en les eleccions al Congrés dels Diputats del 2004, en les quals obtingué l’escó, que revalidà en les del 2008 en què s’afilià al PSOE, el 2011, el 2015 aquestes per Madrid, el 2016 i el 2019 abril i novembre Entre altres càrrecs parlamentaris, ha estat…

Professor de dret administratiu a la Universidad Complutense de Madrid i lletrat del Consell d’Estat, mantingué sòlides vinculacions amb la dreta ideològica i financera —director general adjunt de Banesto, president de l’Editorial Católica— abans d’ocupar càrrecs governamentals, en els quals fou un representant destacat d’aquests sectors durant la Transició Membre del Grupo Tácito 1973, amb el qual s’integrà a Unión de Centro Democrático  UCD, fou ministre de Justícia 1976-79, senador per designació reial 1977-79, diputat per Jaén 1979-82 i president del Congrés 1979-82 Quan ocupava aquest…

Fonamentada en el Manifest signat a Barcelona el 4 de febrer anterior per l’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Republicà d’Esquerra, Unió de Rabassaires de Catalunya, Partit Obrer d’Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya Solidari del programa de les esquerres espanyoles, proclamà com a objectius, entre d’altres, l’amnistia política i social, el restabliment de l’organització política de la Catalunya autònoma, la vigència de l’Estatut, l’acabament del traspàs de serveis i el…

Els grups parlamentaris desenvolupen una important funció d’activació de la vida parlamentària intervenen en la convocatòria dels òrgans parlamentaris, presenten propostes de resolució, participen en els debats i en la designació dels components de nombrosos òrgans del Parlament i serveixen d’enllaç entre la cambra i els partits polítics Acompleixen també una funció ordenadora de l’activitat parlamentària a través de la Junta de portaveus de cada grup, la qual estableix els criteris per a dur-la a terme, decidir la comissió competent per a estudiar els projectes i les proposicions de llei,…

Trajectòria al Parlament de Catalunya i  la Generalitat  El 1980, amb 43 diputats, esdevingué la primera força al Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol i Soley  ocupà la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la qual fou confirmat successivament el 1984, que amb 73 diputats aconseguí la majoria absoluta, el 1988 69 i el 1992 70, el 1995 60 i el 1999 56 En aquestes dues convocatòries, tot i perdre la majoria absoluta i situar-se com a segona en nombre de vots però primera en nombre de diputats, CiU seguí governant en solitari bé que obtingué el suport extern del PP A partir del 2000, l…

Elegit pels diputats, dirigeix els debats parlamentaris, vetlla pel compliment de les normes que els regeixen i, en general, és el defensor de les potestats i els privilegis dels diputats

S'hi demanava el ple reconeixement dels drets i les llibertats individuals, el sufragi universal, la completa desamortització civil, l’aboliment de les quintes, etc Aquesta plataforma, juntament amb una política governamental molt repressiva de fet estigué sempre en la clandestinitat excepte en 1854-56, permeté al nou grup d’ésser l’únic i fràgil suport d’una àmplia gama de tendències polítiques amb progressistes, republicans i elements socialitzants, coincidents en la reivindicació d’unes llibertats democràtiques mínimes El seu primer comitè organitzador fou impulsat sobretot per Sixto…

Altres funcions són les del control polític del Govern Balear i l’elecció del seu president Té la seu al palau de can March, a Palma Amb un total de 59 escons 54 fins el 1987, 33 dels quals per a Mallorca, 13 per a Menorca, 12 per a Eivissa i 1 per a Formentera, es renova cada quatre anys i ha estat dominat des de la seva creació per Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , partit en el govern del 1987 al 1999 i del 2003 al 2007 en coalició amb Unió Mallorquina i, en solitari, del 2011 al 2015 El 1995, amb els vots del PP fou aprovada una reforma de la llei electoral que augmentava del…