Altres funcions són les del control polític del Govern Balear i l’elecció del seu president. Té la seu al palau de can March, a Palma. Amb un total de 59 escons (54 fins el 1987), 33 dels quals per a Mallorca, 13 per a Menorca, 12 per a Eivissa i 1 per a Formentera, es renova cada quatre anys i ha estat dominat des de la seva creació per Alianza Popular (des del 1989 Partido Popular), partit en el govern del 1987 al 1999 i del 2003 al 2007 (en coalició amb Unió Mallorquina) i, en solitari, del 2011 al 2015. El 1995, amb els vots del PP fou aprovada una reforma de la llei electoral que augmentava del 3% al 5% el límit mínim dels vots per a obtenir representació.
Bé que fins a les eleccions del 2015 el PP assolí el nombre més alt d’escons en totes les convocatòries electorals (21 diputats el 1983; 25 el 1987; 31 el 1991; 30 el 1995; 28 el 1999; 29 el 2003; 28 el 2007, i 35 el 2011), l’absència de majoria absoluta possibilità la formació de coalicions de centreesquerra (Pacte de Progrés) en les legislatures 1999-2003, 2007-11, 2015-2019 i en la iniciada el 2019.
El segon partit en nombre de vots fins el 2015 fou el Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB), amb 21 escons fins el 1995, 16 el 1999, 19 el 2003, 16 el 2007, i 14 el 2011 i el 2015. El 2015 emergí el partit d’esquerra Podem amb 10 diputats. S’han disputat el tercer lloc el Partit Socialista de Mallorca i Esquerra Unida, que el 2015, dins de la coalició MÉS (5 diputats) passaren a formar part del Govern conjuntament amb el PSIB. Fins a la seva desaparició, Unió Mallorquina, tingué, malgrat la seva representació discreta (entre 2 i 4 diputats) una participació notable en governs tant del PP com del Pacte de Progrés. Ocupà el seu espai electoral el Pi-Proposta per les Illes, que el 2015 obtingué 3 diputats. En aquesta legislatura també obtingué per primer cop representació Ciutadans (2 diputats).
Les eleccions del 2019 modificaren la primacia del PP al Parlament en favor del PSIB, que amb 19 escons se situà per primer cop davant dels conservadors (16). En tercer lloc se situà Podem (6), seguit de Ciutadans (5), MÉS (4) i el Pi (3). Amb el mateix nombre de diputats entrà al Parlament de les Illes Balears per primer cop el partit d’extrema dreta Vox. Les eleccions del 2023 donaren de nou la victòria al PP (25 diputats), seguit del PSIB (18), Vox (8), MÉS (4), Més per Menorca (2), Podem (1) i Sa Unió de Formentera (1).
Han estat presidents de la cambra Antoni Cirerol, d’Alianza Popular (1983-87), Jeroni Albertí, d’Unió Mallorquina (1987-91), Cristòfol Soler, del PP (1991-95), Joan Huguet, del PP (1995-99), Antoni Diéguez, del PSIB (1999), Maximilià Morales, d’Unió Mallorquina (1999-2003), Pere Rotger i Llabrés, del PP (2003-07 i 2011-12), Maria Antònia Munar, d’Unió Mallorquina (2007-10), Aina Rado, del PSIB (2010-11) i Margalida Durán, del PP (2012-15). El 2015 fou elegida presidenta del Parlament Xelo Huertas, de Podem, destituïda el 25 de gener de 2017 per un afer de tràfic d’influències. Fou substituïda en el càrrec el 14 de febrer de 2017 per Baltasar Picornell, també de Podem. En la legislatura iniciada el 2019 el socialista Vicenç Thomas fou elegit president de la cambra. El 20 de juny de 2023 s’inicià la XI legislatura, i el diputat de Vox Gabriel Le Senne fou elegit president del Parlament per majoria absoluta.