Resultats de la cerca

Dirigida per Miquel Laporta, seguí la línia de l’antic Partit Federal, però era partidària de l’aproximació al catalanisme polític Subsistí fins a la creació del Centre Nacionalista Republicà el 1906

Dirigida per GPompidou 1969-74, el 1974 permeté, juntament amb altres partits polítics moderats, la victòria electoral de VGiscard d’Estaing En desacord amb el reformisme d’aquest, i molt nacionalista, adoptà una posició conservadora sota la direcció de JChirac L’any 1976 es convertí en Rassemblement pour la République

Activa al Principat de Catalunya, especialment a Barcelona, del 1901 al 1914 Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques La presidí Alexandre Pons i Serra, i en foren directius Francesc Albó, Joan Alandí, Gaietà Pareja, Enric Sagnier i Benet de Pomés i de Pomar, comte de Santa Maria de Pomés

En arribar a la majoria d’edat 1893, tornà a la constitució del 1869 i anullà la més democràtica del 1888 El 1901 promulgà una nova constitució, dirigida a enfortir l’absolutisme, però hagué de retirar-la dos anys més tard a causa de l’oposició popular El 1903 fou assassinat, juntament amb la seva muller, Draga Mašin, per un grup d’oficials dirigits per Dmitrijević, dit Apis Alexandre I fou el darrer representant de la dinastia Obrenović El succeí Pere I de Sèrbia , de la dinastia Karadjordjević

Quart príncep de Campofiorito i gran d’Espanya Entrà al servei de Felip V i fou capità general de Biscaia i, més tard 1721-37, de València Residí al Real i hi creà una capella de música, dirigida per Francesco Corradini, amb la qual organitzà les primeres representacions d’òpera conegudes a València 1727 o 1728, que repetí en anys successius el 1731 en ocasió de l’estada a València del futur Carles III i que aviat hom representà per al públic al Corral de l’Olivera des del 1729

Formà part del partit comunista d’Indonèsia Partai Kommunis Indonesia, PKI des del 1943 posteriorment fundà el Moviment per a la Independència d’Indonèsia Gerakan Indonesia Merkeda, i el 1945 fou detingut successivament pels japonesos i els holandesos Des del 1947 ocupà diversos càrrecs al PKI En collaboració amb Sukarno al Front Nacional, fou membre del consell nacional, del parlament i de l’assemblea constituent 1956 i ministre sense cartera a les ordres directes de Sukarno 1964 Fou executat després del cop d’estat del general Untung 1965, durant la repressió dels militars i els musulmans…

Llicenciada en administració i direcció d’empreses per la Universitat Rovira i Virgili, de la qual fou docent en funcions Entre el 2001 i el 2006 treballà a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona com a assessora de serveis financers a les empreses Diputada al Parlament de Catalunya 2006-10 per Unió Democràtica de Catalunya , l’any 2011 s’incorporà a la conselleria d’Ensenyament dirigida per Irene Rigau  com a responsable de la Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa Al gener del 2016 fou nomenada consellera d’Ensenyament del govern presidit per Carles…

Coalició electoral de centredreta formada entre els sectors evolucionistes del franquisme Ferran Abril i Martorell , Pío Cabanillas, Leopoldo Calvo Sotelo y Bustelo , Rodolfo Martín Villa, etc i alguns grups de l’oposició democràtica més moderada, encapçalats per F Álvarez de Miranda, Francisco Fernández Ordóñez i Joaquín Garrigues Walker Guanyà amb el 34% dels vots les eleccions legislatives del juny del 1977, i esdevingué l’eix del procés constituent del nou règim parlamentari malgrat la conversió formal en partit unificat octubre del 1978 i la victòria electoral del 1979 34% dels vots,…

D’orientació estrictament nacionalista, era adreçada al públic de les comarques agrícoles Arribà al número 17

Després d’estudiar a la Universitat d’Oxford i a l’escola d’estudis orientals i africans de Londres, es doctorà a la London School of Economics Allà es convertí en catedràtic de relacions internacionals, especialitzat en temes d’orient mitjà, el món àrab i la guerra freda També fou membre del Transnational Institute, de l’Acadèmia Britànica i del consell editorial de la New Left Review, així com professor de l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals Com a lingüista, defensà la centralitat del llenguatge per entendre els processos de globalització Els darrers anys de la seva vida,…