Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Miguel Maura y Gamazo
Història
Política
Polític castellà.
Fill d' Antoni Maura i Montaner Diputat per Alacant 1916, defensà la política maurista La Dictadura de Primo de Rivera féu trontollar les seves conviccions monàrquiques, i el 1930 formà part del primer comitè revolucionari republicà Empresonat després de la insurrecció de Jaca , fou ministre de l’interior del govern provisional de la república 14 d’abril de 1931 S'hagué d’enfrontar amb nombrosos problemes d’ordre públic, com la crema de convents 11 de maig de 1931, i dimití el càrrec 1 d’octubre de 1931, perquè estava disconforme amb l’article 26 de la constitució la qüestió…
Antoni Fernández i Teixidó
Política
Polític i economista.
Titulat mercantil i diplomat en ciències empresarials, desenvolupà la seva trajectòria professional com a assessor i expert econòmic en organismes com la Societat d’Estudis Econòmics o el Foment del Treball Militant del partit trotskista Lliga Comunista en la seva etapa d’estudiant, l’any 1984 entrà en el Centro Democrático y Social CDS, pel qual fou diputat a corts en el període 1986-93 En 1988-92 fou diputat pel CDS en les eleccions al Parlament de Catalunya i, després de la desaparició del CDS el 1993, ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya , al comitè nacional de la qual s’…
Wilhelm von Humboldt
Lingüística i sociolingüística
Política
Polític, pedagog, filòsof i lingüista alemany.
Germà d' Alexander von Humboldt Acabats els estudis de dret 1790, exercí al Tribunal Suprem de Prússia Es relacionà amb la intellectualitat alemanya del seu temps JWGoethe, FAWolf, FSchiller, FHJacobi, etc Ambaixador a Roma 1802-08, el 1809 fou nomenat ministre d’educació, càrrec des del qual fundà la Universitat de Berlín i concebé un sistema educatiu que ha tingut una influència profunda en tot l’àmbit alemany, especialment la seva divisió de l’ensenyament en tres nivells, el paper de l’estat en les institucions educatives i la perspectiva humanista i universal Representà Prússia al…
Joan Carretero i Grau
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Joan_Carretero.jpg)
Joan Carretero i Grau
© Reagrupament Internacional
Política
Polític i metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en salut pública Treballà com a metge a Barbens Pla d’Urgell i Puigcerdà Baixa Cerdanya Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC el 1990, i cinc anys després començà la carrera política presentant-se a les eleccions municipals de la capital cerdana Les guanyà i n'esdevingué alcalde, càrrec que ocupà fins al desembre del 2003, any que fou nomenat conseller de governació i d’administracions públiques del govern de Pasqual Maragall i Mira , a proposta d’ERC Després d’unes declaracions crítiques amb el…
Daniel Cardona i Civit
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Daniel_Cardona.jpg)
Daniel Cardona
Política
Polític.
Un dels dirigents més actius de l’independentisme català i soci, de ben jove, de la Unió Catalanista, on fou partidari de Martí i Julià Collaborà a la fundació d’ Estat Català 1922 Publicà La Batalla 1923, sota el pseudònim de Vibrant , amb pròleg de Joan Salvat-Papasseit Instaurada la Dictadura, fou perseguit, processat i condemnat S’exilià a França, on seguí cursos de formació militar Viatjà per diversos països, collaborà amb Francesc Macià , i participà en la creació de La Bandera Negra propugnant una actuació més radical que la de Macià, amb el qual rompé abans dels fets de Prats de…
Rafael Farga i Pellicer
![](/sites/default/files/media/FOTO/A010490.jpg)
Rafael Farga i Pellicer
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent obrer.
Fou tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d’Antoni Pellicer i Paraise Membre de l’Ateneu Obrer de la Classe Obrera, en fou secretari el 1869, fou un dels creadors de la Direcció Central de les Societats Obreres octubre del 1868 i el principal animador, a partir del 1869, del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona 1869, així com del seu òrgan de premsa, La Federación 1869-74 Al principi estigué molt lligat al republicanisme federal, però, després d’assistir a les reunions que Fanelli celebrà pel gener del 1869 a Barcelona i al congrés de Basilea de la Primera Internacional…
Joan Josep Nuet i i Pujals
Política
Polític
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona, el 1986 ingressà a Comissions Obreres i al Partit dels Comunistes de Catalunya PCC D’aquesta organització, n’ocupà primer la secretaria general de les joventuts i, el 2010, del partit En 1991-2003 fou regidor de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, on, entre altres càrrecs, fou primer tinent d’alcalde i portaveu del govern municipal i conseller de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 1992-99 Cofundador d’ Esquerra Unida i Alternativa 1998, en fou conseller nacional i els anys 2012-19 coordinador general El 2002 fou un dels…
Joaquim Maldonado i Almenar
Política
Advocat i promotor cívic i cultural.
Estudià dret a la Universitat de València i comerç a l’escola d’aquesta especialitat Exercí l’advocacia de 1929 a 1935, i aquest any fou nomenat corredor de comerç Els anys trenta fou membre de la Dreta Regional Valenciana , però la confrontació creixent entre dretes i esquerres durant la Segona República, l’empresonament a què fou sotmès durant tres mesos a l’inici de la Guerra Civil Espanyola juntament amb el seu germà i el seu pare, i l’hostilitat dels milicians, que l’obligaren a ocultar-se, el portaren a fer costat al bàndol franquista, a l’exèrcit del qual s’incorporà el 1937, i en el…
Partido Republicano Centralista
Política
Grup republicà creat el 1887 per Salmerón, disconforme amb la política de conspiracions militars imposada per Ruiz Zorrilla dins el Partit Republicà Progressista.
L’actitud inicialment antifederal i centralista del partit fixà la seva força especialment a Madrid Però la seva insistència a procurar la formació de blocs electorals republicans i el relatiu èxit d’aquests li procurà una certa audiència a Catalunya Així mateix la Fusión Republicana, que el 1898 el substituí, aconseguí una projecció a través de La Publicidad i d’Eusebi Corominas i Emili Junoy Integrat a la Solidaritat Catalana, el partit no sobrevisqué a la mort del seu capitost el 1908
Josep López de Lerma i López
Política
Polític i advocat.
Cursà magisteri a l’Escola Universitària de Girona i exercí a Palamós i a Sant Feliu de Guíxols, activitat que combinà amb el periodisme d’àmbit local Inicià la carrera política a la seva localitat natal com a fundador de la Taula Democràtica 1975, adscrita a l’Assemblea de Catalunya, i a Convergència Democràtica de Catalunya 1976, de l’agrupació local de la qual fou president 1977, com també de l’Agrupació Comarcal del Baix Empordà Fou membre del comitè executiu de la Federació Intercomarcal de Girona de CDC i del consell nacional d’aquest partit, i president de la Federació de Girona 1985…