Resultats de la cerca

El decret de dissolució fixa la data de noves eleccions

Els anys posteriors a la dissolució del PSI es produí una diàspora dels seus membres, que donà lloc a la creació de noves formacions polítiques els Socialisti Democratici Italiani SDI, el Partito Socialista PS i el Rinnovamento Socialista Al febrer del 2000, després de la mort a l’exili de Bettino Craxi gener del 2000, es constituí la Lega Socialista, un moviment d’opinió que tenia com a objectiu promoure el debat sobre la reunificació de les diverses famílies socialistes que havien quedat disgregades després de la dissolució del PSI per, així, trencar l’hegemonia postcomunista…

Durant la guerra freda fou aplicat als EUA i a l’URSS, però des de la dissolució de la Unió Soviètica 1991, hom tendeix a restringir-lo als EUA, tot i que de vegades Rússia i la Xina també reben aquesta qualificació

Aconseguí la presidència amb un cop d’estat l’any 1876 Promulgà les lleis del procediment criminal i intentà la creació d’una moneda boliviana forta El seu comandament es caracteritzà per la intensificació de la censura, la repressió dels intellectuals, la dissolució de municipis i una manca total d’escrúpols en la utilització de les finances públiques

Diputat i ministre de justícia del regne de Hannover, fou elegit diputat al Reichstag 1867 Dirigent principal del partit del centre catòlic, s’oposà enèrgicament a la política anticlerical del canceller Bismarck L’any 1890 fundà l’Associació Popular per a l’Alemanya Catòlica, que exercí una gran influència fins a la seva dissolució, l’any 1933

El partit fou liderat per Àngel Colom, president de la formació, i Pilar Rahola, vicepresidenta El fracàs electoral en les eleccions municipals i europees del 1999 comportà la seva posterior dissolució Al gener del 2000 un nucli de la formació, liderat per Àngel Colom, creà la Fundació Espai Catalunya i un mes després un centenar d’exmilitants del PI, encapçalats per Colom, s’incorporaren a CDC

Presidit per Antonio Garrigues Walker, que hi aportà el Partido Demócrata Liberal, recollí sobretot quadres i militants de la Unión de Centro Democrático Inspirat i liderat per Miquel Roca i Junyent i amb el suport de CDC, es presentà sense èxit en les eleccions del 1986 amb la intenció de convertir-se en una gran força de centre aquest fracàs, però, en precipitar la dissolució

Fou el primer grup obertament catalanista, amb matisos radicals, i en certa manera precedent de la Unió Catalanista Entre els fundadors, tots ells participants destacats del moviment de la Renaixença , hi figuren Àngel Guimerà, Pere Aldavert, Josep Roca i Roca, Francesc Matheu i Fornells,  Antoni Aulèstia i Pijoan, Joan Montserrat i Archs, Pere Nanot i Renart, Ramon Picó i Campamar, Joaquim Riera i Bertran, Francesc Manel Pau, Francesc Ubach i Vinyeta, Andreu Balaguer i Merino i Jaume Ramon i Vidales El nucli inicial s’amplià amb l’entrada, al final del 1870, del grup del setmanari La…

Estudià magisteri Participà en l’Assemblea de Catalunya fins la seva dissolució En 1980-86 treballà a la direcció del CIEMEN i el 1981 fou cofundador de la Crida a la Solidaritat , que dirigí fins el 1986 Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya  des del 1987, en fou diputat des del 1988 al Parlament de Catalunya, i al novembre del 1989 n’esdevingué secretari general reelegit el 1991 En 1996-99 fou senador designat pel Parlament català Aquest any, la creixent contestació al seu lideratge a l’interior d’ERC el portà a encapçalar una escissió, i el 1997 fundà el Partit per la…

Fou secretari general de la Fédération des Syndicats Africains i un dels fundadors del Mouvement National Congolais MNC, creat el 1958 L’any 1959 trencà amb Lumumba president del MNC i prengué posició junt amb l’ala moderada d’aquest moviment Fou ministre de l’interior 1960-61 Primer ministre 1961-64, intentà de reconciliar els diversos grups polítics i assolí la dissolució del govern rebel de Stanleyville Abandonà el país en pujar Tshombe al poder 1964 El 1966 fou nomenat ambaixador a Bèlgica i el 1970 es retirà a la vida privada