Estudià magisteri. Participà en l’Assemblea de Catalunya fins la seva dissolució. En 1980-86 treballà a la direcció del CIEMEN i el 1981 fou cofundador de la Crida a la Solidaritat, que dirigí fins el 1986. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya des del 1987, en fou diputat des del 1988 al Parlament de Catalunya, i al novembre del 1989 n’esdevingué secretari general (reelegit el 1991). En 1996-99 fou senador designat pel Parlament català. Aquest any, la creixent contestació al seu lideratge a l’interior d’ERC el portà a encapçalar una escissió, i el 1997 fundà el Partit per la Independència (PI), dissolt arran dels mals resultats obtinguts en les eleccions al Parlament del 1999. L’any 2000 ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya. El 2003 fou nomenat director de l’Oficina de la Generalitat a Casablanca (Marroc), que ell mateix havia impulsat i que era la primera representació catalana d’aquestes característiques a l’estranger, però amb l’accés al govern català de la coalició tripartida PSC-ERC-ICV aquest mateix any, les oficines foren clausurades. El 2008 fou nomenat president de la secció d’immigració de CDC, i el 2012 esdevingué el primer president de la Fundació Nous Catalans, entitat creada el maig d’aquest any i que té com a objectiu donar a conèixer i implicar a la realitat nacional de Catalunya els nouvinguts de les onades d’immigració recent. Després de la dissolució de CDC (2016), passà a formar part del Partit Demòcrata Europeu Català. L’abril del 2017 reconegué en el judici del cas Palau haver rebut diners de Fèlix Millet, principal responsable dels fets. El març del 2018, inspirant-se en la Crida a la Solidaritat, impulsà la Crida per la Llibertat, en resposta a la repressió contra l’independentisme català.
Àngel Colom i Colom, al seu despatx a Casablanca
© Fototeca.cat
Polític.