Resultats de la cerca

Durant la Primera Guerra Mundial fou corresponsal al front aliat Fou ambaixador a l’Argentina 1928 Atret de jove per la ideologia anarquista, evolucionà més tard cap a la dreta a La crisis del humanismo 1919 propugnà un retorn als valors catòlics i tradicionals, davant la crisi del concepte d’autoritat de la societat contemporània Escriví Hacia otra España 1899, Defensa de la hispanidad 1934 i assaigs literaris Don Quijote, Don Juan y la Celestina 1926 i La brevedad de la vida en la poesía lírica española 1935 Morí afusellat

Redactor de la publicació carlina “El Cuartel Real” durant la tercera guerra Carlina Fou secretari del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó i d’Àustria-Este Carles VII del 1880 al 1900 Autor de Veinte años con don Carlos publicada el 1940

Setè comte de Valencia de Don Juan Era fill de Manuel Manrique de Lara y de Acuña Felip II el nomenà lloctinent de Catalunya 1586-90 Durant el seu mandat sorgiren diversos conflictes amb les autoritats catalanes a més, per primer cop, els bandolers manats per l’anomenat minyó de Montellà s’apoderaren dels diners que el rei enviava a Gènova per a pagar les seves tropes

Amic d’Espronceda, participà en la conspiració dels numantins , de caràcter liberal, i hagué d’exiliar-se 1824 Moderat de primer i més tard progressista, i adscrit a la Unió Liberal, fou governador de Guadalajara, ministre de la governació 1847 i 1856, comissari reial a les Filipines i ministre plenipotenciari a Berlín Conreà la novella històrica El conde de Candespina 1832, Ni rey ni Roque 1835 llegendes en vers El bulto vestido de negro capuz 1835, i drames La corte del Buen Retiro 1837 i Don Jaime el Conquistador 1838

Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes 1851 i Rioja 1854, drames històrics a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado 1851 L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora El tejado de vidrio 1856, El tanto por ciento 1861, El nuevo don Juan 1863 i Consuelo 1870, entre altres Fou membre de l’Academia…

Fou professor de literatura castellana a Oxford 1928-31, membre de la Societat de Nacions, ministre d’instrucció pública i de justícia 1934 i ambaixador a Washington i a París Liberal, evità comprometre's amb qualsevol dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola, i el 1936 s’installà a la Gran Bretanya Fou professor a Mèxic Conreador de la poesia Rosa de cieno y ceniza , 1942, la novella i la narració, són més interessants els seus assaigs, força difosos i sovint discutits Guía del lector del Quijote, 1926 Ingleses, franceses y españoles, 1928, i les seves biografies Vida del muy…

Fou fundador del Casal Català de París 1902 i animador de les relacions literàries catalanooccitanes durant els anys vint Exercí diversos càrrecs polítics durant els anys de la República com a president de la Federació Republicanosocialista de l’Empordà i cònsol de la República Espanyola a Lió i a Perpinyà S’exilià el 1939 Collaborà a Joventut , Illustració Llevantina , L’Autonomista  i l’ Empordà Federal  Publicà els llibres de narracions Tragèdies de veïnat 1923, Besllums 1923, La fi de Don Joan 1929 i Contes de la viu-viu i de la xiu-xiu 1936 És autor de dues novelles — La planeta d’en…

Les investigacions historiogràfiques l'han identificat amb Josep Andreu Fontcuberta Militar com el seu pare, el 1828 s’exilià a Perpinyà on entrà en contacte amb el saintsimonisme Aquesta doctrina, la introduí, a partir del 1835, a Catalunya i a Espanya des de les pàgines d' El Vapor , aleshores òrgan del partit progressista, que passà a dirigir per l’octubre del 1836 aquell mateix mes d’octubre creà El Nuevo Vapor octubre-novembre del 1836, que, de nou amb la denominació antiga desembre del 1836, passà a defensar el partit moderat, fet que provocà fortes resistències i que l’obligà a deixar…

Fill de Josep Marinello i Bosch i germà de l'actor i director teatral Baldomer Marinello Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari Las Noticias , director de La Tribuna  i fundador d’ El Día Gráfico , que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , El Rector de Vallfogona , La Llumanera , Foc Nou , Fulles d’Art , Lectura Popular  i En Patufet , i fou director de Germanor  1902 i de la collecció “Selecta Catalana de Novella” Publicà…

De filiació republicana, collaborà al periòdic alacantí “El Luchador” i a “El Pueblo”, de València Exiliat a París durant la Dictadura, fou corresponsal d’"El Liberal”, “El Heraldo de Madrid” i “El Sol” El 1929 acompanyà Sánchez Guerra a València per a un frustrat aixecament, i aconseguí de fugir Proclamada la República, s’apoderà del govern civil d’Alacant i fou nomenat per a aquest càrrec a Barcelona durant unes quantes setmanes 1931, en substitució de Lluís Companys Diputat a les corts per Izquierda Republicana 1931-36, delegat de la Societat de Nacions, fou sotssecretari de governació…