Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Olof Palme

Olof Palme
Història
Política
Polític suec.
De família benestant, després d’estudiar als Estats Units es graduà en dret el 1951 per la Universitat d’Estocolm Membre del Partit Socialdemòcrata, fou consultor especial del primer ministre Tage Erlander 1953-63 Diputat des del 1958, fou ministre sense cartera 1963-65, de Comunicacions 1965-67 i d’Educació i Cultura 1967-69 El 1969 succeí Erlander com a president del seu partit i primer ministre Reformista radical, sobre l’estructures d’un fort estat del benestar bastit pel seu predecessor, impulsà un programa en el qual la igualtat no tan sols d’oportunitats esdevingué la màxima prioritat…
Wolfgang Schüssel

Wolfgang Schüssel
© Comissió Europea
Política
Polític austríac.
Graduat en dret a la Universitat de Viena 1968, des d’aquest any fins al 1975 fou secretari del grup parlamentari democratacristià ÖVP, de la secció econòmica del qual fou posteriorment 1975-91 secretari general Ministre d’afers econòmics 1989-95 i d’afers estrangers i vicecanceller 1995-2000 dels successius governs de coalició amb els socialistes, al febrer del 2000 fou nomenat canceller La decisió d’incloure l’ultradretà FPÖ en la coalició de govern li reportà dures crítiques tant a l’interior del país com internacionals Arran de la dimissió de la vicecancellera d’aquest partit, Susanne…
Viktor Orbán

Viktor Orbán
© NATO
Política
Polític hongarès.
Es graduà en dret a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest el 1987 i amplià estudis el 1989 a la Universitat d’Oxford El 1988 fundà el partit liberal FIDESZ acrònim en hongarès d’ Aliança de Joves Demòcrates , al capdavant del qual es manifestà activament a favor de la dissolució del règim comunista, l’adopció de l’economia de mercat i de la democràcia pluralista i la integració a l’Europa occidental Elegit diputat del nou Parlament democràtic hongarès el 1990, el 1994 integrà al FIDESZ la dreta conservadora hongaresa Després de guanyar les eleccions el 1998 en coalició amb el Fòrum…
Antonio Tajani
Política
Polític italià.
Titulat en dret per la Universitat La Sapienza, en 1974-75 fou oficial de la força aèria Dedicat professionalment al periodisme, en 1983-87 fou enviat especial al Líban, l’URSS i Somàlia pel diari Il Giornale , la seu del qual dirigí a Roma 1987-93 El 1994, amb Silvio Berlusconi , fou cofundador de Forza Italia , partit del qual fou coordinador al Laci en 1994-2005 Portaveu del primer govern Berlusconi 1994-95, des del 1994 ha estat reelegit diputat al Parlament Europeu dins del Partit Popular Europeu , del qual fou nomenat vicepresident el 2002 Ha format part de la Comissió Europea com a…
gulag
Política
Sistema de camps de concentració i de repressió de la Unió Soviètica.
El nom prové de l'acrònim en rus Gulag , corresponent a Glavnoje Upravlenije Lagerej, ‘Direcció General de Camps’, organisme que els administrava i que depenia de la policia secreta El terme es difongué a Occident arran de la publicació de l’obra del premi Nobel de literatura rus Aleksandr Solženicyn Arkhip'elag Gulag ‘Arxipèlag Gulag’, 1973, que reflectia en bona part la seva experiència com a intern i evidenciava l’existència d’aquests camps de concentració a l’antiga URSS Distribuïts en nombre d'uns 500 per tot el territori soviètic, la seva missió era recloure en grans colònies…
Xabier Arzalluz Antia

Xabier Arzalluz
© EAJ-PNV
Política
Polític basc.
Graduat en dret i doctor en lletres, amplià estudis a Alemanya i posteriorment fou professor de dret polític a les universitats de Madrid, Bilbao i Deusto Ingressà a la Companyia de Jesús i s’ordenà sacerdot 1967 El 1968 s’afilià al Partit Nacionalista Basc i el 1970 se secularitzà Fou diputat al Congrés del 1977 al 1979, any que s’incorporà al comitè executiu Euskadi Buru Batzar, EBB, del Partit Nacionalista Basc L’abril del 1980 fou elegit president del partit Protagonitzà un enfrontament amb el lehendakari Carlos Garaikoetxea , pugna que propicià que tots dos abandonessin els càrrecs…
Omar Bongo
Política
Polític gabonès.
De nom Albert-Bernard Bongo, després de cursar estudis secundaris es decantà per la carrera militar en l’exèrcit colonial francès, en el qual ascendí fins al grau de capità Amb la independència 1960 abandonà l’exèrcit i inicià una carrera política a l’ombra del president Léon M'Ba, del qual fou un fidel collaborador Confinat alguns dies en l’intent de cop d’estat del 1964, des de l’any següent fou successivament representant presidencial, adjunt a la defensa i, des del 1966, vicepresident Confirmat en el càrrec el 1967, la mort de M'Ba aquest any el situà a la presidència del país El 1973 es…
John Kofi Agyekum Kufuor
Política
Polític ghanès.
Setè de deu fills d’una família reial aixanti, acabats els estudis superiors 1959 anà a la Gran Bretanya, on es graduà en dret 1961, i posteriorment 1964 en ciències econòmiques, polítiques i filosofia De 1965 a 1969 exercí professionalment l’advocacia a Kumasi Aquest any inicià la seva carrera política com a diputat i viceministre d’afers estrangers en el govern de Kofi Busia Després del cop d’estat del 1972 retornà al sector privat fins el 1979, que amb el restabliment de la democràcia, tornà a ser elegit diputat No obstant la interrupció de la legislatura pel nou cop d’estat de Jerry…
Gordon Brown

Gordon Brown
© Comunitat Europea
Política
Polític britànic.
Estudià a la Universitat d’Edimburg, on es doctorà, exercí la docència en ciències econòmiques 1976-80 i ocupà càrrecs institucionals Del 1980 al 1983 fou directiu de la televisió escocesa Diputat laborista des d’aquest any al Parlament britànic, en 1992-97 fou portaveu de l’oposició en temes econòmics Tony Blair el nomenà ministre d’economia del seu govern quan guanyà les eleccions del 1997, càrrec en el qual fou confirmat el 2001 i el 2005 La seva gestió, d’un marcat caràcter liberal i centrada en el control de la despesa pública i de la inflació, aconseguí situar la Gran Bretanya com un…
Central Intelligence Agency
Política
Militar
Organisme d’espionatge i contraespionatge del govern dels EUA, creat el 1947 per la Llei de seguretat nacional, i dependent del Consell de Seguretat Nacional, bé que els seus caps tenen contacte directe amb la Casa Blanca.
La CIA durant la guerra freda Autoritzada des del 1948 per a efectuar operacions especials i secretes que poguessin ésser desmentides pel Govern, mobilitza uns 200000 homes, repartits entre les ambaixades de tot el món i el seu centre de Langley Virginia Té el seu precedent més directe en l’Oficina de Serveis Estratègics, servei secret creat durant la Segona Guerra Mundial 1942-45 Bé que n’adoptà l’organització i els mètodes, la CIA nasqué com a conseqüència de la guerra freda i amb l’objectiu de frenar l’avenç del comunisme mundial i la influència soviètica, especialment al Tercer Món Entre…