Resultats de la cerca

Inicià la carrera acadèmica el 1944, quan ingressà com a estudiant a l’Institut Religiós d’Alexandria, del qual esdevingué professor a la facultat d’Ausol Aldeen el 1968, de la qual el 1985 esdevingué degà El 1972 fou nomenat professor a la Universitat islàmica de Líbia, i posteriorment passà a l’Aràbia Saudita, on dirigí estudis de postgrau a la Universitat islàmica de Medina El 1986 fou nomenat gran muftí d’Egipte, i el 1996 el president egipci Husnī Mubārak el nomenà gran imam de la mesquita d’al-Azhar, una de les posicions més influents de l’islam sunnita i president gran…

El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat a les seves…

Aviat rebé el suport de la Federació de Clubs Separatistes, creada a Cuba Macià i un grup d’oradors recorregueren Catalunya i organitzaren una xarxa de grups locals amb l’ajut del periòdic quinzenal Estat Català , dirigit pel mateix Macià, amb un cos de redacció format per Domènec Soler, Lluís Marsans i Daniel Cardona, amb Manuel Pagès d’administrador El moviment donà suport a Rovira i Virgili en les eleccions de l’abril del 1923 i dirigí l’agitació de l’onze de setembre del mateix any A l’adveniment de la Dictadura i en exiliar-se Macià, restà al Principat un directori clandestí, i el…

Fill d’un líder partisà que morí en l’assalt al domicili del cap ústaixa  Ante Pavelić L’any 1965 es graduà a l’acadèmia militar de l’antiga Iugoslàvia socialista, i ascendí en l’escalafó fins a ser nomenat major general de l’exèrcit federal l’octubre del 1991 Durant el desmembrament de l’Estat iugoslau, combaté contra els secessionistes croats en la disputa per emparar-se de la costa dàlmata, operació que finalment fracassà Promogut a tinent coronel general l’any següent, en declarar-se la independència de Bòsnia i Hercegovina  l’abril del 1992 sotmeté la seva capital, Sarajevo, a un setge…

Creada el 1982 arran d’una escissió del partit Amal en ocasió de la invasió israeliana del Líban, n’han ocupat la secretaria general Subi al-Tufayli fins el 1991, Abbas al-Musawi 1991-92, Hassan Nasrallah  1992-2025 El 2025 assumí el lideratge de Ḥizb Allāh Naim Qassem Rep el suport de l’Iran i també del règim sirià implantat a Síria per Hafiz a-lAssad , i continuat pel seu fill Bašar al-Assad fins el 2024 Tingué una participació destacada en el conflicte civil libanès de 1982-91, i des dels anys noranta, dona suport a Hamàs  malgrat la diferència de confessió Hamàs és sunnita…

En aquesta actitud han coincidit diversos moviments polítics que propugnen l’autonomia més o menys àmplia del conjunt territorial habitat pel poble basc Les regions basques, cadascuna pel seu cantó, des dels temps medievals i fins a la Revolució Francesa, reeixiren en llur defensa aferrissada dels furs autonòmics, que equivalien a una quasi plena independència Però, malgrat que el poble basc des de temps remots ha tingut consciència de la seva peculiaritat ètnica, el conreu literari de l’èuscar s’inicià tardanament, al segle XVI, i la tendència a la unitat i el procés de conscienciació…

Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…