Resultats de la cerca

Fou elegit diputat el 1906, en unes disputades eleccions enfront d’Eugeni Sauvy, mere de Perpinyà Impulsà la política de transports Francmaçó, arribà a gran mestre adjunt de la gran lògia de França

La doctrina i el moviment constitucionalistes sorgiren com a reacció enfront de l’estat absolut i s’estengueren per Europa, especialment durant el s XIX Lligat al corrent liberal liberalisme, el constitucionalisme té en el parlamentarisme la seva forma més adient

Amb simpaties panslavistes i influït pel pensament illuminista, publicà l’obra Disertacija ‘Discursos’, 1832, on defensava la unió dels pobles illiris enfront d’Hongria També fundà un Centre de Lectura a Zagreb, que donà un gran impuls al ressorgiment literari i nacional croat

Cap del partit conservador de la província de Quebec 1933-35, fundà l’Union Nationale, partit amb el qual fou primer ministre del govern de la província 1936 Derrotat el 1939, fou reelegit el 1944 Sostingué sempre una actitud autonomista enfront del govern d’Ottawa

Advocat i membre del partit radical, ocupà diversos ministeris entre el 1902 i el 1917 Fou elegit president de la república 1924-31 enfront d’una coalició d’esquerres El 1934 tornà a ésser president intentà una reforma constitucional, però l’oposició dels radicals els féu dimitir 1934

Fou un dels promotors de la segona lliga atenesa Dirigí l’exèrcit després de trencada la pau d’Antàlcides 387 aC Enviat el 371 aC a fer la pau amb Esparta enfront de Tebes, fou condemnat a mort pel fracàs de les gestions Aconseguí de fugir, però en tornar a Atenes fou executat

Independentista, als EUA féu costat a George Washington i a la constitució del 1787 Fou secretari del tresor 1790-95, sostingué idees federalistes enfront de Jefferson i es mostrà partidari de la industrialització Escriví The Federalist 1789, First Report on the Public Credit 1790, Report on a National Bank 1790 i Report on Manufactures 1791

El seu objectiu fonamental era la introducció d’una certa autonomia de gestió regional en el sistema de planificació central El perill d’un cert protagonisme dels interessos locals enfront dels estatals portà a successives reorganitzacions d’aquests consells, que foren finalment abolits en tornar a l’organització dels afers econòmics en ministeris amb competència per branques en lloc de per zones

Al seu llibre Della perfezione della vita politica exalta la vida política activa enfront de la vida contemplativa i afirma que l’activitat política no és per ella mateixa un mal L’estat descrit per ell és un estat regit per institucions lliures i perfectes, en el qual tots poden gaudir de llurs virtuts actives, mitjançant l’ús moderat dels béns polítics unit a l’exercici de les virtuts morals

Propi del federalisme i de l' anarquisme , també els regionalistes i nacionalistes l’han considerat un primer pas històric amb vista a l’afirmació de la pròpia autonomia