Resultats de la cerca
Es mostren 323 resultats
Tercera Via
Política
Moviment global dedicat a modernitzar la política de progrés en l’era de la informació.
Rebutja el clàssic eix d’'esquerra-dreta’, i busca un nou equilibri en la dinàmica econòmica i en la seguretat social com un nou compacte social basat en drets i responsabilitats individuals Alhora, es defineix com un nou model per a governar que equipa els ciutadans i les comunitats per tal de resoldre els seus propis problemes El terme fou sentit per primera vegada durant la campanya de Bill Clinton a la presidència dels Estats Units l’any 1992 Inspirat per l’exemple, Anthony Blair a la Gran Bretanya liderà la renovació del partit laborista britànic, el New Labour, que el portà al poder l’…
Joan de Peguera i Claris
Història
Política
Cavaller i polític.
Fill de Lluís de Peguera, era cosí de Pau Claris En 1597-98 es destacà en la lluita contra els francesos al Rosselló El 1626 participà en les corts de Barcelona, on fou el primer a presentar un dissentiment El 1638 era delegat de la generalitat prop del Consell de Cent en els debats sobre la repressió del contraban Fou membre de la comissió que es formà 1639 per protestar de la intromissió dels funcionaris reials en el recapte dels drets de la generalitat Coordinà la protesta contra l’empresonament de Francesc de Tamarit i fou un dels representants de la diputació…
parlament
Política
Història
Dret constitucional
A la corona catalanoaragonesa, assemblea convocada pel rei, per tal de prendre acords i obtenir favor, consell i ajuda dels estaments.
Concórrer als parlaments era considerat un acte voluntari i els convocats podien lliurement deixar d’acudir-hi, a diferència de l’assistència a les corts, que era acte necessari El procés de les representacions i formalitats d’apoderament eren semblants als de les corts, però només obligaven els qui hi eren presents En casos d’urgència, des del s XIV se celebraven parlaments, però quan aquests no donaven el resultat desitjat pel rei, aquest convocava corts a continuació
presídium
Política
Dret
A la Unió Soviètica, organisme que exercia col·legiadament o per delegació els poders de la institució de la qual emanava.
El més important era el presídium del soviet suprem, que exercia de forma collegiada les funcions de cap d’estat Cos permanent, entre les sessions del soviet suprem tractava de les principals qüestions de l’administració de l’estat i controlava el treball dels òrgans subordinats Era elegit pels diputats de les dues cambres del soviet suprem i l’integraven el president, el primer vicepresident, quinze vicepresidents un per cada república federada, el secretari i vint-i-un vocals Del 1952 al 1966 el politburó tingué el nom de presídium del comitè central
Joan Baptista Montfar-Sorts i Cellers
Història
Política
Diplomàtic.
Ciutadà honrat de Barcelona i doctor en lleis Germà de l’historiador Dídac Fou repetides vegades ambaixador del braç militar, i el 1640 fou elegit membre de la Junta de Guerra del Principat Capità d’artilleria, prengué part en la batalla de Montjuïc el 1641 El 1645 era conseller tercer de Barcelona El 1649 fou nomenat ambaixador a París per la ciutat, i el 1650 representà, a més, els diputats la seva correspondència és molt interessant per al coneixement de la política francesa durant la guerra dels Segadors El 1664 era advocat de la llotja de Barcelona
Grop Nacionalista Radical
Política
Entitat política catalanista separatista fundada a Santiago de Cuba el 1908, amb nuclis a l’Havana i a Guantánamo.
El nom oficial era Catalunya Grop Nacionalista Radical , i també era conegut per Grop Catalunya En fou l’ànima Salvador Carbonell Junt amb el Centre Català de l’Havana fou l'organització independentista més important de Cuba Tot i adherir-se a l'Assemblea Constituent de del Separatisme Català d'on sorgí la Constitució de l’Havana , reaccionà, com els altres grups cubans, amb hostilitat a la proclamació de la República Catalana de Macià del 14 d'abril de 1931 El 1943, juntament amb els catalans exiliats a Mèxic, fundà la Unió dels Catalans Independentistes Fou…
Consejo Nacional del Movimiento
Política
Òrgan polític que durant el franquisme assumí la representació col·legiada del Movimiento.
Institucionalitzat per decret de 31 de juliol de 1939 i anomenat inicialment Consejo Nacional de FET y de las JONS, el seu nom i les seves funcions definitives li foren donades per la llei de Principios del Movimiento Nacional 1958, el foment i la preservació dels quals era la seva missió podia fer suggeriments al govern, àdhuc en forma de proposicions de llei, i exercir el recurs de contrafur Els consejos locales del Movimiento elegien un consejero nacional per província, i el cap de l’estat en designava 40 dels altres 58 consellers llur president era el president…
Alcide De Gasperi
Història
Política
Polític italià.
Com que la seva regió natal era austríaca, el 1911 fou elegit membre del parlament austríac, on defensà els decrets de la minoria italiana Esdevinguda italiana després de la reorganització territorial del 1918, fundà el partit popular cristià 1921 i en fou elegit secretari 1924 Des del 1921 era també membre del parlament italià Tornà a la política activa amb la democràcia cristiana a la caiguda de Mussolini i fou president del consell de ministres del desembre de 1945 al juliol de 1953 Durant la seva presidència un referèndum decidí la proclamació de la República…
dieta
Història
Política
Designació de diverses assemblees polítiques de caràcter legislatiu i deliberatiu que tenen com a referència la del Sacre Imperi Romanogermànic.
La dieta germànica Reichstag era d’origen carolingi, i era convocada per l’emperador del Sacre Imperi, el qual fixava també el lloc de reunió hi assistien bisbes, abats, ducs, comtes, alguns senyors feudals designats i, des de mitjan segle XIII, representants de les ciutats Consolidada per la Butlla d’Or de Carles IV del 1356, comprenia tres collegis el dels electors, el dels prínceps i el de les ciutats imperials Els temes eren discutits per collegis i sotmesos a l’assemblea general, que els votava les conclusions havien d’ésser ratificades per l’emperador…
Joan Mirabet i Bofarull
Política
Polític i publicista.
S'establí a Cuba i allà fou fundador i director del setmanari “La Honorata”, publicat a l’Havana a la darreria del segle XIX i principis del XX Era una revista nacionalista, que reivindicava els ideals autonomistes i regionalistes, amb una extensa secció literària i una de notícies En fou un reconegut collaborador, sobretot per la seva erudició històrica Reialista convençut, era partidari de Carles de Borbó com a pretendent al tron Es considerava delegat del carlisme a Cuba i formava part del seu exèrcit, amb el grau de general Manifestà les seves idees polítiques…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina