Resultats de la cerca

Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880

S'establí a Cuba i allà fou fundador i director del setmanari “La Honorata”, publicat a l’Havana a la darreria del segle XIX i principis del XX Era una revista nacionalista, que reivindicava els ideals autonomistes i regionalistes, amb una extensa secció literària i una de notícies En fou un reconegut collaborador, sobretot per la seva erudició històrica Reialista convençut, era partidari de Carles de Borbó com a pretendent al tron Es considerava delegat del carlisme a Cuba i formava part del seu exèrcit, amb el grau de general Manifestà les seves idees polítiques contràries al…

Fou tipògraf, doctor en dret i catedràtic de literatura Escriví el recull poètic Folhas verdes 1860 Fou, juntament amb Antero de Quental, el teòric i capdavanter de l’escola de Coïmbra, de l’anomenada generació del 70, i intervingué en la polèmica Bom senso e bom gosto o Qüestió de Coïmbra , desencadenada pels prefacis dels seus poemes Visao dos tempos 1864 i Tempestades sonoras 1864 President del partit republicà, fou cap d’estat en implantar-se la república el 1910 i, novament, el 1915 Historiador de la literatura, crític i assagista, els seus treballs d’erudició es…

Des del 1895 fou catedràtic d’història universal a Bucarest Fundà una Universitat Popular a Văleni 1908 i diverses institucions científiques Estudiós de la història del seu país, s’interessà també per la història dels imperis Otomà i Bizantí, per les croades i per la dominació catalana a l’Orient En l’aspecte polític, fou diputat de Iaşi 1907 i president del senat 1939 Fou assassinat per la Guàrdia de Ferro a la qual era contrari Escriví nombroses obres històriques, entre les quals cal remarcar Istoria romînilor ‘Història dels romanesos’, 1936-39 en deu volums i Contributions catalanes à l’…

Els seus treballs com a llatinista i l’amistat amb Dryden li valgueren una pensió de l’estat que li permeté de viatjar per Europa del 1699 al 1704 De retorn a Anglaterra inicià la seva carrera política, al costat dels whigs , com a diputat 1708, primer secretari del virrei d’Irlanda 1709 i secretari d’estat 1717 L’any 1718 deixà la política i es retirà amb una elevada pensió al Holland House Kensington, Londres, on morí un any després De les seves obres, que comprenen gèneres molt diversos, destaquen l’epístola poètica A Letter from Italy 1704, el poema The Campaing 1705, escrit amb motiu de…

Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch Estudià als escolapis de Mataró i ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se El 1799 es traslladà a Madrid, on estudià llengües grec i hebreu i diverses matèries de filosofia i, amb tota probabilitat, dret a la Universitat d’Alcalá de Henares, de la qual el 1807 fou nomenat professor d’hebreu Publicà uns Elementos de la lengua hebrea 1808 En entrar les tropes franceses a Madrid, tornà a la seva vila natal El 1811, per raons familiars, feu un…

Vida Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió  També conegut per Pau de Dalmases i Ros, era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat 1685 el privilegi de cavaller Es doctorà en arts i filosofia el 1688 El 1689 comprà la baronia de Pierola El 1692 Carles II li concedí igualment el privilegi de cavaller Feu un viatge per Castella i França, que aprofità per a posar-se en contacte amb els erudits de l’època Fou aleshores quan…

Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En tornar del desterrament, la família s’…

Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en…