Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
James Murray Mason
Història
Política
Polític nord-americà.
Autor de la Fugitive Slave Act 1850 i defensor de l’esclavitud, en esclatar la guerra civil fou enviat a la Gran Bretanya, ensems amb John Slidell, com a delegat de la Confederació 1861
‘Abbās Hilmī II d’Egipte
Política
Kediv d’Egipte des del 1892.
Fins al 1895 intentà una política independent, però els britànics li imposaren el dòcil primer ministre Muṣṭafa Fahmī Durant el seu govern les tropes angloegípcies conqueriren el Sudan 1898 Fou destituït per la Gran Bretanya en esclatar la Primera Guerra Mundial 1914
Lluís Prunés i Sató
Història
Política
Polític.
Dedicat al comerç, ingressà a Esquerra Republicana i fou alcalde de Manresa 1931-32, governador civil de Girona 1932 i comissari de la Generalitat a Tarragona 1934 Conseller d’economia i agricultura 1936, en esclatar la guerra civil passà a la conselleria de treball durant pocs dies S'exilià el 1939
René Viviani
Història
Política
Polític francès.
Collaborà amb Jaurès en la fundació de L’Humanité , i fundà el partit republicà socialista Elegit diputat 1893-1902, fou ministre de treball 1906-10 i d’instrucció pública 1913-14 En esclatar la Primera Guerra Mundial, presidí el govern “d’unió sagrada” 1914-15, del qual fou més tard ministre de justícia 1915-17
Tomàs Caylà i Grau
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra de 1936-39 Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” 1919-36
Bernat Gralla
Història
Política
Polític, ciutadà honrat i paer de Lleida (1453 i 1461).
Fou cofundador de l’hospital de Santa Maria, del qual fou primer regidor 1454 Intervingué en els actes revolucionaris del desembre del 1460, amb motiu de la detenció del príncep Carles de Viana En esclatar la guerra contra Joan II 1462, fou membre destacat de la prohomenia de guerra i fou designat diputat de la generalitat 1464
Rodrigo Ronquillo
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Batlle de Zamora, en esclatar la revolta dels comuneros es decantà pels reialistes, i fou derrotat a Segòvia per Bravo, Padilla i Zapata Ordenà d’incendiar la ciutat de Medina del Campo 1520, i això comportà la seva destitució Restaurat en els seus càrrecs per Carles I, actuà de jutge en el procés del bisbe Acuña, el qual féu executar 1526
Miquel Joan de Magarola i Femades
Història
Política
Polític.
Nebot de Pere de Magarola i Fontanet Ciutadà honrat de Barcelona 1613, fou regent del consell d’Aragó, a Madrid Desaconsellà el comte duc d’Olivares de forçar els catalans a secundar els seus projectes En esclatar la guerra dels Segadors 1640 continuava en el càrrec, però Olivares li ocultava moltes informacions per por que les transmetés a les autoritats catalanes El 1643 rebé privilegi de noblesa
Ḥasan Naṣrallāh
Política
Dirigent religiós, polític i militar xiita libanès.
Procedent d’una família humil, en esclatar la guerra civil del Líban 1975 anà a viure al sud del país Els anys següents s’uní al moviment xiïta Amal i inicià estudis religiosos a Najaf Iraq, d’on fou expulsat, junt amb altres seminaristes libanesos el 1978 De tornada al Líban, impartí ensenyament religiós al seminari de Baalbek En esclatar la primera guerra del Líban 1982, abandonà Amal i fou un dels fundadors de Ḥizb Allāh , del qual esdevingué un dels líders més carismàtics El 1992 succeí ’Abbas al-Mūsavī a la secretaria general i, sota el seu lideratge, estrenyé…
Freidrich Christoph Dahlmann
Historiografia
Política
Historiador i polític alemany.
Fou professor a les universitats de Kiel 1812, Göttingen 1829, on defensà la constitució de Hannover enfront del rei Ernest August, i Bonn 1842 Partidari del moviment nacionalista i de la unitat alemanya, fou membre de la Frankfurten Nationalversammlung 1848-49 En esclatar la revolució del 1848 inspirà el manifest dels professors de Bonn a favor de l’hegemonia prussiana La seva ideologia nacionalista i liberal, però no democràtica, es manifesta en les seves obres històriques i teòriques