Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Thomas Clarkson
Política
Filantrop anglès, propagandista de l’abolició de l’esclavitud.
Publicà nombrosos pamflets, celebrà mítings per tot Anglaterra i a París, i debaté al Parlament, sense obtenir cap èxit fins el 1807, que, ocupant Fox el poder, el seu govern declarà illegal el tràfic d’esclaus Havent interromput la seva campanya, la reprengué el 1813, més vigorosament, i aconseguí, per fi, que el govern anglès promulgués l' Acta d’emancipació 1833 i deslliurés 800 000 esclaus, indemnitzant llurs amos
Abraham Lincoln
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Lluità contra els indis 1832 i fou diputat whig per Illinois 1834-42 Es graduà en dret i s’oposà a la guerra contra Mèxic i a la creació del districte federal de Washington, per la qual cosa no fou elegit senador El 1854 es pronuncià contra l’esclavitud als estats del NW i a favor de la fórmula federal, i el 1856 entrà al partit republicà Malgrat no haver estat elegit senador, s’enfrontà al demòcrata esclavista Stephen Arnold Douglas Lincoln fou elegit president el 1860, i aleshores els estats sudistes se separaren i formaren la Confederació Sudista L’expansió industrial i demogràfica i la…
Salvador Cisneros Betancourt
Política
Polític cubà.
El 1868 donà la llibertat als seus esclaus i es lliurà plenament a la lluita per la independència de Cuba fou empresonat a la fortalesa del Morro, a l’Havana El 1895 s’uní al moviment separatista de Máximo Gómez i participà a l’assemblea de Jimaguaiú, que l’elegí president de la república, càrrec que exercí fins el 1898, que es retirà a la vida privada
William Wyndham Grenville
Història
Política
Polític britànic, baró de Grenville.
Membre del Tory Party, fou ministre d’afers estrangers 1791 Partidari de bon principi de la neutralitat, l’expansionisme francès li féu adoptar posicions en pro de la guerra Davant l’oposició del rei Jordi III a l’emancipació dels catòlics, dimití 1801 però, a causa de la seva influència entre els conservadors, fou nomenat cap de govern 1806-07 i aconseguí l’abolició del tràfic d’esclaus
Eunyec de Gelida
Història
Política
Diplomàtic i conseller.
Senyor de Gelida, Cervelló i Masquefa Fill de Sendred de Gurb Els historiadors islàmics li donen el títol de comte , però devia ésser només vescomte o, en tot cas, veguer de Borrell II, pels seus castells fronterers Era conseller íntim del seu cosí Borrell, que el 971 l’envià d’ambaixador al califa de Còrdova al-Haqan II, juntament amb legats del vescomte de Barcelona, Guitart, per tal de refermar les paus signades el 966 i oferir-li esclaus i presents com a mostra de vassallatge per part del comte Retornà a Barcelona carregat de regals i amb un missatge d’amistat del califa per…
racisme
Política
Sociologia
Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física.
De fet és una forma activa d’etnocentrisme, comuna a tots els grups humans El racisme blanc és un fenomen relativament recent, iniciat als segles XV i XVI i que culminà al segle XX amb les doctrines imperialistes Alguns autors anglesos —R Kipling n’és el representant més contemporani— defensaren, influïts pel darwinisme, el destí de les nacions d’Occident com a potències civilitzadores en una concepció eurocèntrica i colonial del món A França, Henri de Boulainvilliers havia estat ja l’iniciador —amb les seves obres, totes pòstumes— de la formulació teòrica del racisme, en…
panafricanisme
Política
Doctrina que en els seus origens propugnà l’emancipació dels homes de raça negra de l’hegemonia dels de raça blanca per derivar posteriorment vers l’anticolonialisme i, finalment, la cooperació entre els països africans.
Protagonitzat a l’origen per antics esclaus de les Antilles i dels EUA, el 1900 Sylvester Williams introduí el terme i organitzà a Londres el primer congrés panafricanista El moviment reclamà per als pobles africans els principis de Thomas Woodrow Wilson Fins el 1945, el moviment celebrà congressos a París 1919, Londres 1921, Nova York 1927 i Manchester 1945, i donà lloc a dues concepcions antagòniques representades, respectivament, per Marcus Garvey i William EBDu Bois El primer preconitzava la separació de races i la idea d’una Àfrica unida i poblada exclusivament per negres,…
aristocràcia
Història
Política
Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, poder econòmic, o per circumstàncies personals (moralitat, intel·ligència, nivell cultural).
El concepte, d’encuny aristotèlic, definit com a govern de més d’un, però no pas de tothom, distingeix entre aristocràcia en què el govern és dirigit al bé general i aristocràcia impura o oligarquia en què el govern és dirigit al bé particular Com a forma històrica, l’aristocràcia fou, en sentit estricte, la forma de govern de la societat grega arcaica, que perdurà després en algunes ciutats El domini de l’estructura d’aquesta societat, fonamentada en una producció agrícola i una economia natural, era a mans de terratinents constituïts en castes hereditàries que pretenien descendir dels…
democràcia
Política
Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.
El terme democràcia δημοκρατία aparegué a la Grècia antiga, i designava una concepció política defensada per un partit, més que no pas un tipus determinat d’organització de l’estat En la classificació de formes de govern d’Aristòtil hom li donà el sentit de govern dinàmic del poble utilitzant l’expressió democràcia , equivalent a allò que hom anomena actualment demagògia Aquest sistema no féu fortuna a Roma com a forma de govern, bé que l’obra d’alguns pensadors i juristes i les revoltes dels esclaus contribuïren a generalitzar el concepte d’igualtat entre els homes Tot i que el…
Gneu Pompeu Magne
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
Fill de Gneu Pompeu Estrabó Sulla li confià l’expedició contra els partidaris de Mari a Sicília i Àfrica 82-80 aC, que li valgué el títol de Magne Mort Sulla 78 aC, favorejà la repressió contra el moviment de restauració constitucional de M Emili Lèpid, obligant-lo a fugir a Sardenya, on morí, i enviant M Perpenna contra Sertori, a Hispània Nomenat procònsol 77 aC, anorreà els seguidors de Mari, que Sertori havia reorganitzat a Hispània Assassinat Sertori 72 aC i suprimit Perpenna 81 aC, tornà a Roma, a temps de prendre part en l’última fase de la guerra contra els esclaus d'…