Resultats de la cerca
Es mostren 377 resultats
exili
Història
Política
Allunyament temporal o de durada indefinida, voluntari o forçós, del territori d’un estat o administrat per un govern, especialment per motius polítics.
Aspectes generals Pot ésser imposat explícitament per l’autoritat com a càstig per determinats delictes o crims, o bé a determinades persones o collectius per raó de llurs creences, identitat o actuacions En aquest darrer cas, es tracta d’una mesura política i, per tant, sense termini fixat la possibilitat de tornar al propi país és aleatòria i depèn del canvi en la situació política D’altra banda, hom parla també d’exili quan l’autoritat no dicta explícitament l’allunyament de l’Estat però sotmet, gairebé sempre per motius polítics, una persona o un collectiu a persecució o a un tracte…
poder
Política
Dret administratiu
Conjunt de forces d’un estat, especialment les militars.
colpisme
Política
Tendència d’alguns sectors socials, especialment el militar, als cops d’estat.
Àsia Central
Política
Terme geopolític que, en la seva accepció actualment més difosa, designa sobretot els estats exclusivament asiàtics de la CEI, és a dir, el Kazakhstan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan, el Tadjikistan i el Kirguizistan.
Són estats amb una població majoritàriament islàmica, règims autoritaris o molt inestables Kirguizistan i Tadjikistan, amb potencial energètic elevat en alguns casos Kazakhstan, Turkmenistan, la situació fronterera dels quals, amb estats especialment conflictius Iran, Afganistan, Pakistan i la seva forta vinculació amb Rússia, però també en certa manera en l’òrbita de la Xina, els converteix en especialment inflamables
camises brunes
Política
Nom que reberen els militants nacional-socialistes alemanys (1925) i especialment les SA (seccions d’assalt).
aparell
Política
Part o sector d’un partit polític encarregat de tasques internes, especialment de les d’organització.
cantonalisme
Política
Doctrina política que pretén l’organització de la societat en cantons federats, que substitueixin l’organització estatal ( federalisme
).
Fou especialment important a la península Ibèrica i a Suïssa, a la segona meitat del s XIX
junta de portaveus
Política
Òrgan intern del parlament que constitueix l’expressió més acabada de la penetració dels partits polítics, per mitjà dels grups parlamentaris, en la vida de les cambres parlamentàries.
Participa especialment en la fase prèvia a la presa de decisions del parlament programació del treball parlamentari, etc